La presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, juga amb foc i ha iniciat una perillosa fugida cap endavant amb final incert. D’una banda, s’ha despenjat amb una proposta per resoldre el contenciós català consistent en la negociació d’un sistema de finançament singular per a Catalunya que ha merescut un ampli i contundent rebuig per part dels barons territorials del PP.
D’altra banda, les incongruències que envolten la seva versió del cas La Camarga són objecte de noves diligències judicials encaminades a resoldre el gran enigma que plana sobre aquest serial: com sabia l’agència Método 3 que el 7 de juliol de 2010 s’havia de celebrar en un reservat d’aquest restaurant un dinar entre la dirigent del PP i l’examant de Jordi Pujol Ferrusola? Si l’encàrrec es va fer des del PSC, com manté la policia, qui va posar en guàrdia José Zaragoza?
Alicia Sánchez-Camacho ha intentat tirar terra sobre aquest afer tan molest, que mai va pensar que saltaria a l’opinió pública, establint un pacte de silenci a dues bandes amb Francisco Marco, exdirector de Método 3, i Victoria Álvarez, la seva interlocutora de La Camarga, que preveu dures penalitzacions econòmiques en cas que el pacte es trenqui.
Però el tret li ha sortit per la culata. El jutjat número 14 i els fiscals que s’ocupen d’aquest afer han rebutjat arxivar el sumari i, en canvi, han iniciat noves diligències per aclarir tots els punts foscos que encara hi ha, amb l’excusa que la principal damnificada, Alicia Sánchez-Camacho, és un personatge de rellevància pública.
LLEGEIX LA INFORMACIÓ COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER DEL SETMANARI EL TRIANGLE
