Que la Policia Nacional hagi entrat a la seu del PSC per confiscar un ordinador, en el qual esperen trobar proves que relacionin al partit socialista amb l’espionatge de Método 3, és una notícia que no hauria de sorprendre’ns. Sí, que ho facin per l’escolta de la Camarga, seguint la teoria que apunten veus properes al Partit Popular que tracten de desviar l’atenció.
Método 3 era -que ja no és, doncs l’escàndol ha suposat la seva desaparició- una empresa d’espionatge a la qual van acudir la majoria de partits catalans, des del PSC a CiU o PP. Fins i tot la CUP els va encarregar un petit treball. El llibre de George Orwell en el qual va instaurar el concepte del Gran Germà es queda curt davant el que ha passat en els últims anys a Catalunya, on tots espiaven a tots. El més surrealista és que utilitzessin la mateixa empresa de detectius per a això, que en més d’una ocasió es va trobar amb diferents encàrrecs sobre la mateixa persona.
Sobre l’espionatge de la Camarga encara es manté el secret de sumari, però els nostres lectors ja van poder escoltar el contingut de l’enregistrament a través d’EL TRIANGLE, fins que el jutge ens va ordenar retirar el document sonor. El fet que al final de l’enregistrament ningú demani el compte, com expliquem en un reportatge de l’edició en paper d’aquesta setmana, deixa al descobert que Alicia Sánchez Camacho sabia que el seu ‘ajudant’ ja havia pagat. Si és veritat la hipòtesi del PP que disposen d’un compte privat en el restaurant, no s’entén com el cambrer va acceptar que l’esmorzar s’abonés per avançat.
Després de saber-se que existeixen fiscals de confiança i que hi ha jutges militants, un ja desconfia de qualsevol actuació judicial i veu darrere de totes elles una mà interessada, encara que no la hi hagi. Mentre no disposem d’una justícia imparcial i independent no podrem presumir de viure en una democràcia.
