El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a Itàlia entre la primera i la segona guerra mundial. El terme ve de la paraula italiana ‘fascio’, que es refereix a un estri que es feia servir a l’antiga Roma, dins el qual es guardava una destral. La persona que ha escrit l’entrada corresponent a Viquipèdia el presenta així: “El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics mitjançant un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista i una negació a ubicar-se en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn al feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat”.

A les picabaralles als carrers, places i platges d’aquests dies a Catalunya o a les discussions crispades de twitter el mot ‘feixista’ hi apareix inevitablement. El propi president de la Generalitat, Quim Torra, acaba d’escriure un article confrontant independentisme i feixisme. Quan dues o més persones es discuteixen no té sentit demanar-los que mesurin les seves paraules i que utilitzin adequadament els conceptes que avoquen a crits. Els nervis d’una enganxada per una topada de trànsit no permeten matisos. Els afectats solen insultar-se sense tenir present l’origen dels improperis que es creuen. “Fill de puta”, “cabró”, “vés-te’n a prendre pel cul” són expressions que demostren més odi que un contingut despectiu real. Es pot ser fill d’una prostituta que és una persona excel·lent, ‘prendre pel cul’ és una pràctica sexual ja fa temps normalitzada al nostre país i a saber què vol dir ser un ‘cabró’.

Ara, però, l’insult que està més en boga és el de ‘feixista’ o ‘fatxa’. Una recerca a twitter ho demostra. O la contemplació dels nombrosos vídeos on s’enfronten els que pengen estelades i llaços grocs i els que les treuen. En aquests moments de tibantor costa demanar rigor dialèctic, però posats a triar em quedo amb la resposta de l’home de Cadaqués emprenyat amb els dos joves que li treien els llaços grocs que acabava de posar al passeig del poble. “Au, va, torneu a Can Fanga!”, els va cridar.

Mentre, els feixistes de debò estan encantats amb què el terme que els defineix estigui en boca i en els missatges de twitter de tanta gent. Si del que es tracta és de buscar la solució a algun conflicte, els insults són la pitjor eina per trobar-la. Discutim de tràfic, de futbol o de sentiment d’identitat