El president dels Estats Units, Donald Trump, es va referir unes quantes vegades a Haití, El Salvador i a diverses nacions africanes i asiàtiques com a "països de merda". Ho va fer en una reunió amb senadors demòcrates i republicans del seu país, la setmana passada. Alguns d'aquests parlamentaris ho van explicar a la sortida de la trobada. Trump, esclar, ho va negar.

A aquest president Trump li fan nosa les desenes de milers de ciutadans procedents de països empobrits i els prop de 800.000 joves coneguts com a "somniadors" que fins ara estaven protegits de la deportació malgrat que els seus pares els van portar fa anys als Estats Units sense la documentació que se'ls exigia.

Després de veure les coses que ha fet i dit en el seu primer any de gestió com a president, poca gent deu dubtar que Trump va fer servir l'expressió de "països de merda" en la reunió esmentada. En la seva composició mental del món hi ha països de primera i països de segona, països bons i dolents, països de qualitat i països de merda.

Als Estats Units tenen un problema. I no a Houston, precisament.

És un problema que tenim a molts altres indrets del món: a tot arreu on s'imposa el criteri de preocupar-se només dels ciutadans del propi país (comunitat, nació, poble) i desentendre's dels interessos i expectatives dels dels altres. La dinàmica dels darrers temps indica que aquest criteri pesa cada cop més a massa indrets.

És cert que cada país té el govern que els ciutadans han permès amb els seus vots, que no és ben bé el mateix que dir que cada país té el govern que es mereix.

Els països no són "de merda" o "d'or". Sí que ho poden ser o ho són els qui els governen. Per això fan tanta por quan diuen que parlen en nom del poble. Quan Trump insulta haitians, salvadorencs, iraquians o congolesos ho fa ell, no els Estats Units.

Als Estats Units hi ha molt bona gent i, pel fet que el seu president sigui qui és, no podem penjar-li l'etiqueta de "país de merda".

Tenen una merda de president. Això sí!