El meu pare va morir pels efectes de l’hepatitis C fa uns quants anys. Aquella malaltia ara es cura però si Gilead, l’empresa farmacèutica que comercialitza el medicament que ho fa possible, fes cas dels consells que dóna Goldman Sachs, aquest remei no existiria. Aquesta consultora d’inversions ha publicat un informe dedicat a les empreses farmacèutiques i els laboratoris que investiguen teràpies genètiques que encapçala amb una pregunta: “Curar pacients és un model de negoci sostenible?”.

L’analista que fa fet l’informe, Salveen Richter, assenyala que tractaments com el que cura l’hepatitis C tenen dues conseqüències: són d’un gran valor pels pacients i la societat però representen un desafiament pels investigadors i les empreses que volen fer negoci amb els nous medicaments. Explica que Gilead va ingressar 12.000 milions de dòlars el 2015, quan va començar a vendre el medicament contra l’hepatitis C, però aquest 2018 ‘només’ n’ingressarà 4.000. La gent es cura i com que no infecta a d’altres persones les vendes disminueixen.

El consell de l’analista de Goldman Sachs a les empreses del sector farmacèutic és que es dediquin a buscar medicaments per les malalties no infeccioses, ja que aquestes existiran sempre i el negoci no s’esgotarà mai. De fet, no ho diu directament però no cal llegir massa entre línies per entendre el missatge que envia als accionistes i directius de Gilead.

Quan la salut és un negoci per uns quants passen aquestes coses. Els dirigents de les farmacèutiques tenen pocs incentius per trobar remeis que eliminin malalties. Necessiten pacients. Això sí, quan la malaltia els enxampa a ells segur que tenen el remei a prop. Això tampoc no ho diu Goldman Sachs.

Coneixeu algun ric que s’hagi mort d’hepatitis C?