No hi ha dubte que l’expresident coneixia les implicacions del seu entorn en les accions de Tsunami. El seu home de confiança, Josep Lluís Alay, que li gestionava l’agenda, li traslladava els missatges d’altres estaments de l’estructura perquè el resident a Waterloo hi donés el vistiplau i decidís en qüestions fonamentals. L’acte recorda que Puigdemont va participar activament en el llançament de la campanya de la plataforma el setembre del 2019 a través de Twitter, com també Oriol Junqueras i Quim Torra, encara que la rellevància d’aquests en l’organització era nul·la. En una conversa entre Josep Campmajó, empresari de Girona que havia adoptat l’àlies de Canalla, tots dos al·ludeixen a Tsunami com a “eina per a la consecució de la independència”. El nucli de la qüestió és determinar si les accions de Tsunami són o no són terrorisme.

Però la veritat és que Puigdemont tenia més que simpaties per Tsunami. Tant ell com el Consell de la República (CdR) que havia creat compartien “lampistes” amb Tsunami: l’empresa Iniciatives Events, per exemple, organitzadora de gairebé tots els actes independentistes durant el procés. Abans que Tsunami naixés, aquesta empresa ja treballava pel CdR, a més de per a JxCat, ERC, l’ANC, Òmnium Cultural i diversos departaments de la Generalitat, entre els quals Presidència, on organitzava tots els actes de Quim Torra.

Els propietaris d’Iniciatives Events, Toni Fuster i Roc Aguilera, tenien una persona de contacte privilegiat al CdR: era Betona Comín, germana de l’exconseller de Salut Toni Comín, acompanyant de Puigdemont a Bèlgica i vicepresident del CdR. L’exconseller domina l’estructura del Consell i decideix amb mà de ferro amb qui es contracten els actes i qui els ha de sufragar. La seva actuació ha provocat una queixa generalitzada de la militància de base del CdR, que l’ha denunciat per haver donat un “cop d’estat” intern per desfer-se de l’Assemblea de Representants, l’organisme que simulava ser el Parlament del Consell.

El van acusar de realitzar una “purga” contra l’Assemblea. “En el desenvolupament d’aquesta croada, el vicepresident va forçar la seva compareixença a les comissions, on va emprar actituds desautoritzadores, com ara afirmar que ‘la separació de poders és una relíquia medieval sense lloc al segle XXI’, per justificar la proposta de concentració de poder en el Govern. En un altre cas, va dir a una veterana de la lluita contra el franquisme, que era crítica amb la proposta, que li calia ‘llegir més llibres’”, afirmen fonts de l’entitat.

La concentració del poder polític era paral·lela a la concentració del poder econòmic: Toni Comín va posar la seva germana com a representant de CATGlobal ASBL, l’associació que empara al Consell. D’aquesta manera, per les seves mans passava qualsevol decisió. Ella va quedar convertida en l’oficial major del vaixell republicà i la que transmetia les ordres de la cúpula.

Però Betona Comín també era una de les cartes que tenia a la màniga Iniciatives Events per aconseguir penetrar en l’exclusiu cercle dels que treien profit amb el procés. I gràcies als bons oficis d’ella, l’empresa de Fusté i Aguilera es va convertir en l’única prestadora de serveis del Consell de Carles Puigdemont.

Iniciatives Events va ser l’empresa de capçalera per organitzar els principals actes polítics liderats pel Consell de la República, però quan JxCat va nomenar director de comunicació Pere Martí, Betona Comín va escriure a Roc Aguilera un missatge molt clar: “Sobretot, li diré que s’ha de fer tot amb vosaltres”. No era estrany, perquè des del 2018, Betona Comín i els amos d’Iniciatives Events treballaven en moltes àrees plegats. Els informes de la Guàrdia Civil que han arribat al jutjat d’instrucció número 1 expliquen que utilitzaven la representant del Consell i l’exdiputat Jordi Cuminal per “obtenir contractes públics, atesos els contactes d’aquests últims a l’Administració”.

Betona Comín utilitzava un telèfon pagat per Iniciatives Events, segons es recull en els informes judicials. Entre el gener i el febrer del 2020, mentre Comín gestionava el gran acte de l’independentisme que va reunir a Perpinyà a més de 150.000 persones, va visitar diverses vegades la ciutat rossellonesa, i qui va pagar les dietes va ser una empresa del grup d’Iniciatives Events anomenada Espai i Difusió: 405 euros de despeses per a Comín. L’organització d’aquest acte va costar al Consell de la República gairebé 220.000 euros, dels quals l’ANC es va fer càrrec de 24.200 euros i la resta la va pagar l’estructura de Waterloo.

La relació venia de lluny: durant l’any 2018, Betona Comín els havia encarregat l’organització de l’acte independentista del 2 de juliol davant del Parlament Europeu, que havia de servir per pressionar la cambra comunitària amb la finalitat que acredités Puigdemont, Comín i Junqueras, per deixar en mal lloc la imatge d’Espanya i per projectar el suposat suport absolut dels catalans al resident a Waterloo. Aquest acte, en el qual es van gastar 74.290 euros, va ser sufragat entre totes les famílies independentistes: CdR, PDECat, ERC, ANC i Òmnium.

L’estreta relació entre Betona Comín, és a dir, entre el Consell de la República, i Iniciatives Events és clau. El 9 d’abril del 2019, Betona Comín escrivia un correu a Toni Fusté i Roc Aguilera, propietaris d’Iniciatives Events: “Bon dia, macos!! Molt bé ahir!! Sou uns cracs, sens dubte els millors. Ho dic objectivament! Sempre ho feu tot de manera excel·lent, em teniu admirada! Tema reunions a anar programant, us faig resum del que us vaig enviar, i vosaltres marqueu el ritme. Poso també seguiment de temes en marxa: acte 1, octubre 2019. Avui és un mal dia per parlar amb en Toni Molons, perquè el jutjat 13 ha decidit processar 30 dels imputats, i ell n’és un. Fiança conjunta immediata de 5,8 milions €. Però parlem dels passos a seguir avui que ja fa una setmana del dinar i marquem calendari”, deia Betona al correu. Què hi feia la representant del Consell de la República programant reunions de l’empresa que li muntava els seus actes amb el secretari de Difusió del Govern de la Generalitat?

Poques setmanes més tard, els avisava d’altres reunions a Presidència. “M’ha escrit la secretària d’en Toni Molons, que la consellera de Presidència l’ha citat al Parlament, de manera que no podrà ser a la reunió. Aleshores he parlat amb el cap de gabinet del president Torra per contrastar amb ell si fèiem igualment la reunió o l’ajornàvem fins quan en Molons pogués, i m’ha demanat que la mantinguem per avançar, i que si cal divendres o dilluns ja en faríem una altra. Convé que la preparem bé per conduir-la el màxim nosaltres”. Un parell de mesos més tard, el dia en què Tsunami va assaltar l’aeroport de Barcelona, Toni Fusté li va comentar a Betona que havia parlat amb el Port. “Ja t’ho explicaré, però podrem anar junts a la subhasta, ho han arreglat una mica, i han fet un terme mitjà més ajustat i quadrat. Eureka”.

Betona va ser també la intermediària, segons els informes del jutjat, perquè Toni Fusté fes un dinar amb Joan Canadell el juliol del 2020. En aquell moment, Canadell era president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Que Betona era la intermediària per a molts negocis que li volia posar en safata a Iniciatives Events queda clar en un mail del 19 de juny del 2020. “Ja tinc la proposta de dia per dinar amb en Joan Canadell: dimecres 15 de juliol. Tal com vam quedar dimarts, dimecres li vaig respondre que preferíeu esperar i poder dinar que no pas fer una reunió per videoconferència. […] En Tatxo Benet de moment no em diu res… sé que porta uns dies malalt, però trobo que està passant una mica de mi”.

Amb Puigdemont, les relacions dels propietaris d’Iniciatives Events són excel·lents. Roc Aguilera es va fotografiar amb la cúpula de l’independentisme a Waterloo durant una visita: a la foto apareixien Puigdemont, Jami Matamala, Betona Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Quim Torra, al costat d’Aguilera. Però la Guàrdia Civil també va trobar una cosa més interessant: un correu electrònic de Roc Aguilera a la joieria Pere Quera de data del 6 de setembre del 2019 per la compra d’un rellotge Rolex que la Guàrdia Civil sosté que és un “regal homenatge al president”. De fet, el correu electrònic demanava si “al concepte de la factura podrien fer constar també aquest text que adjunto: ‘Objecte regal homenatge president’”. Enviava amb el correu el comprovant de la transferència bancària de 7.000 euros des d’un compte de l’empresa Espai i Difusió. Un detall d’aquest calibre denota que la relació entre Puigdemont i els empresaris d’Iniciatives Events transcendeix el pla comercial i entra en terreny desconegut.

També hi ha un altre detall curiós que ressalta un dels informes de la Guàrdia Civil: el 8 de novembre del 2018, una empleada d’Iniciatives Events enviava als propietaris de l’empresa un mail amb l’assumpte “Material per facturar a la Generalitat”, que explicava que un altre treballador li havia enviat el cost d’un material extra “que es va demanar per a l’acte del 30 d’octubre que vaig facturar a Junts pel Sí. Ja em direu si ho haig de facturar també a part o no”. El material en qüestió eren dos distribuïdors que costaven 214,29 euros cadascun i que van servir per a la presentació del CdR, un esdevenim ent partidista. Segons la Guàrdia Civil, del correu “sembla desprendre’s que, amb diners públics, s’estarien sufragant despeses del Consell de la República”.

Betona Comín va ser la intermediària el gener del 2019 perquè l’aleshores comptable de Puigdemont, Jaume Cabaní, també processat per la seva pertinença a Tsunami, pagués una factura a Iniciatives Events referent a l’organització d’un acte del Consell de la República. Cabaní es presentava com a membre de l’àrea d’operacions, finances i logística de la República Catalana. Segons la justícia, també era membre de l’equip de recaptació de fons per a Tsunami Democràtic, on utilitzava l’àlies de Kanabo.

I un altre detall important ressalta el vincle d’Iniciatives Events amb Waterloo: a final de març del 2020, després del decret d’alerta sanitària, Iniciatives Events va enviar un pressupost a Betona Comín per poder comprar 8 milions de tests de la covid a la Xina (també podien aconseguir mascaretes, guants i vestits), ja que podien tenir accés a un intermediari, segons relata un informe de la Guàrdia Civil que aporta els correus enviats el 26 de març d’aquell any. El preu unitari era de 12,25 dòlars, als quals calia afegir-hi el transport des de la Xina. La comanda mínima era d’un milió, i tenien disponibles 5 milions d’unitats per lliurar a Barcelona en cinc dies. El negoci, en el qual també podria participar Xavier Vendrell, ja que va rebre un mail sobre el tema, suposaria una operació immediata de més de 61 milions d’euros, a més del cost del transport. Hores més tard, va enviar tres pressupostos a la Generalitat i dos pressupostos més a la Junta d’Andalusia, ja que tenien un contacte de l’empresa IN2 amb accés al conseller de Salut d’aquella comunitat. Però la primera a conèixer la situació va ser la cúpula independentista de Waterloo.

A Roc Aguilera se li va trobar una conversa amb Betona de l’octubre del 2020 en la qual aquesta li comunicava que “tant el president com en Toni [presumiblement Toni Fusté] em diuen que tenim pendent el sopar a Waterloo. Per ells, quan tu diguis, fa temps que m’ho diuen… Deien de fer-lo abans de Nadal. Ja ho parlem”. Cinc dies més tard, Roc Aguilera i Toni Fusté eren detinguts per la Guàrdia Civil. La investigació ofereix una conclusió molt clara: “Betona Comín ha fet d’intermediària en diversos contractes que obtenen les empreses de l’entorn de Roc Aguilera i fa de mediadora entre aquest i el Consell de la República per a l’organització de diferents esdeveniments”. Però la bona sintonia del triangle Puigdemont-Comín-Iniciatives Events continua en l’actualitat.

*Pots llegir l’article sencer al número 1567 de l’edició en paper d’El Triangle.

La entrada Iniciatives Events, el proveïdor de confiança de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

En un comunicat, el Consell de la República ha informat que la segona candidatura més votada ha estat la del periodista i regidor de Canet de Mar (Primàries), Jordi Castellà, amb 493 vots, un 5,5%. En tercer lloc, s’ha situat el periodista mallorquí Lluís Felipe Lorenzo, amb 66 vots, un 0,8%. D’altra banda, 119 persones (1,3%) han votat en blanc.

En les votacions només han participat 8.941 registrats, xifra que representa un 9,94% de participació d’un cens total de 89.970 persones.

Puigdemont presideix el CxR des de la seva creació, el 2018. El 2021, l’expresident català va rebre 21.086 vots en les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Aleshores la participació va arribar als 22.584 votants, un 25,7% dels gairebé 88.000 que hi podien participar.

La entrada Puigdemont, reelegit president del Consell de la República amb menys del 10% de participació se publicó primero en El Triangle.

“Quan Puigdemont d’alguna manera es converteix en el líder de la negociació, jo no em sento còmode i decideixo deixar el Consell”, ha explicat Llach, que ha indicat, no obstant això, que no vol que la seva decisió es vegi com un atac a l’expresident català, en qui, segons diu, confia. “Crec que la funció més important que li queda com a president a l’exili és acabar la seva feina. De fet, li exigeixo que acabi la seva feina. Per damunt de Junts, si cal”, conclou el cantant i activista a l’entrevista.

D’altra banda, Llach explica també la seva postura contrària a la llista cívica que preparen des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). El cantant, de fet, forma part dels signants d’un manifest que rebutja aquesta estratègia i que es va presentar la setmana passada. “M’estimo molt l’Assemblea, i no vull que es converteixi en un annex d’una futura opció política”, ha dit Llach que ha considerat que, “passés el que passés a les urnes, la llista cívica posaria en perill l’Assemblea per tots els cantons” i “seria un gran error”.

La entrada Lluís Llach dimiteix del Consell de la República pel paper de Puigdemont en la negociació de Junts se publicó primero en El Triangle.

En un comunicat, el CdR “valora de manera particularment positiva” alguns dels elements pactats entre els partits independentistes i el PSOE i celebra que, per exemple, s’hagi arribat a tramitar “una llei d’amnistia que inclou tots els represaliats del procés d’independència, des dels seus orígens fins avui”. Per a l’entitat de Puigdemont, els acords assolits amb els socialistes suposen reconèixer “que no és acceptable afrontar una crisi constitucional per mitjà de la repressió penal” i, alhora, “reafirmen la validesa i la legitimitat del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O”.

El Consell també celebra que hi hagi unes negociacions “en les quals es proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb el benentès que només un referèndum acordat pot substituir el mandat sorgit del referèndum de l’1-O”, i que s’hagi establert “un mecanisme de verificació d’aquestes negociacions sobre el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya”.

Malgrat celebrar ara els pactes, el CdR assegura que estarà “amatent” al compliment dels acords i l’evolució d’aquests, i reconeix que hi ha una “situació inèdita” després de la votació de Sánchez.

La entrada El Consell de la República celebra els acords amb Sánchez tot i que les bases volien bloquejar la investidura se publicó primero en El Triangle.

En una atenció als mitjans en un acte a Avilès (Astúries), preguntat sobre les negociacions del PSOE amb Puigdemont, González ha manifestat que només coneix la versió de l’expresident de la Generalitat, i que aquesta li sembla “esbojarrada, com ell”. Pel que fa al resultat de la consulta del Consell, l’exdirigent socialista ha destacat amb ironia l'”èxit brutal” de la convocatòria.

“Han participat el 4% de tots els consultats, que diuen que són 4.000 en el consell aquell; i del 4%, el 70% i escaig no volen donar suport al govern (central)”, ha assenyalat González. “Pobret Puigdemont! Li ha sortit fantàstica la consulta del Consell de la República. Ha estat aclaparadora la participació i el suport”, ha conclòs.

La entrada Felipe González considera “esbojarrada, com ell”, la posició de Puigdemont sobre la investidura se publicó primero en El Triangle.

La votació dels membres de l’entitat va començar fa una setmana, i encara que el termini acaba aquesta tarda, fins demà dimarts no es publicaran els resultats provisionals. De fet, es podran presentar reclamacions fins al dia 27 d’octubre, i el 2 de novembre es faran públics els resultats definitius.

La consulta va ser impulsada per un dels afiliats del Consell, i va rebre el vistiplau després d’obtenir 1.064 avals. Segons els reglaments de l’entitat independentista, les propostes dels membres només necessiten el suport de l’1% del total d’afiliats.

La entrada El Consell de la República tanca la votació sobre la investidura de Sánchez aquest dilluns se publicó primero en El Triangle.

“Ara el Consell de la República esdevindrà definitivament una entitat titella més de la política, controlada per polítics, per afins als polítics, i sense possibilitat de pluralitat ni representació del ciutadà. Uns ja es van carregar el Tsunami, ara els altres es carreguen el Consell”, ha manifestat Donaire. “I tot això amb una reforma aprovada amb la xifra espectacular de poc més del 6% de participació. Brutal!”, ha destacat el mosso independentista.

La proposta de Puigdemont passa per eliminar l’Assemblea de Representants i crear dos òrgans nous, i s’ha plantejat als 90.481 inscrits mitjançant una votació telemàtica que va començar el passat dimecres, 11 d’octubre, i ha acabat aquest dilluns. Segons els resultats que el mateix Consell ha fet públics, la participació ha estat només del 6,53% (5.908 vots), i dels qui han participat, el 76,5% han votat a favor, el 19,5% en contra i el 5% en blanc.

La entrada Per què membres del Consell de la República consideren l’entitat una “titella de la política”? se publicó primero en El Triangle.

Un escrit que té el suport de 35 membres de l’AdR qualificava la decisió de suprimir per decret aquest òrgan de difícilment justificable, ja que el govern del mateix CdR (és a dir, Carles Puigdemont i les persones escollides per ell a dit per ser els seus consellers) s’arrogaran d’ara endavant els poders executiu i legislatiu. “Cap organització civil ni cap institució amb vocació democràtica concentraria en la junta de govern els poders normatiu i executiu”, protesten els crítics. Acusen també al vicepresident del CdR, Toni Comín, de conspirar per concentrar el poder i que ningú pugui supervisar el que decideix la cúpula, al mateix temps que li adjudiquen actituds arrogants, autoritàries, maquiavèl·liques i se l’acusa de crear una “estructura piramidal i autocràtica, de referèndums populistes”.

Davant les dures crítiques, Puigdemont intenta capejar el temporal. El dissabte 7 d’octubre va organitzar un acte a través d’Internet amb les intervencions d’ell mateix i de la seva guàrdia personal: Toni Comín, Lluís Puig, Antoni Castellà, Montserrat Corrons, Carme Garcia, Mercè Jou i Aurora Madaula. “El Govern vol fer constar que aquest acte no se sufraga amb diners provinents del pressupost del Consell i que, en cas que s’organitzi un acte similar per defensar l’opció contrària, també se’n farà la mateixa difusió”, advertia l’expresident als seus activistes.

Aquestes setmanes, a les seus de l’ANC del Maresme, d’Òmnium del Baix Camp i d’altres espais a Sabadell, Girona, Mataró, Vic o Barcelona, es multiplicaran els actes per explicar i justificar la postura de Puigdemont i el seu cop de mà a l’Assemblea de Representants.

La identitat de qui l’està ajudant a rentar la seva imatge dona una idea dels suports que ha aconseguit a l’exterior, que contraresten els atacs i crítiques internes. L’ANC, Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i els comitès de defensa de la república (CDR) han anat de la mà amb el Consell de la República els últims mesos i són les organitzacions germanes que ara li allarguen la mà a Puigdemont en la seva campanya de rentat d’imatge. Tots junts van convocar actes de protesta, tots junts han cridat a manifestar-se en l’acte unitari de la Diada i tots junts organitzen molts actes per denunciar la persecució i la repressió de l’Estat espanyol.

Els acords teixits pel CdR van més enllà de la mera conjuntura: el suport de l’ANC i d’Òmnium li dona a Puigdemont l’oxigen que necessita desesperadament. Però l’expresident gaudeix també de l’ajuda d’algunes plataformes radicals creades per legitimar tot el que provingui de Waterloo, que publiciten les seves raons per totes bandes i omplen les xarxes socials de missatges i notícies només favorables al seu cap màxim.

L’estratègia de l’ANC, dels CDR i de les plataformes radicals és de confrontació frontal amb l’Estat espanyol. L’estratègia de Puigdemont és una mica més elaborada, però en el fons és molt similar a la dels sectors hiperventilats. Un activista que fins fa poc treballava de manera entusiasta pel CdR explica a EL TRIANGLE que l’expresident segueix una estratègia molt pautada. “Des del principi, tenia clar que amb l’amnistia no era suficient. Necessita un compromís ferm i creïble sobre un referèndum d’autodeterminació. De moment, està instal·lat en el no a la investidura de Pedro Sánchez i no es fia de les paraules: vol un compromís signat i passos del Govern central per demostrar que la consulta va de debò”, diu aquest activista.

Els beneficis que aquesta postura li reportarien serien recuperar els vots que se’n van anar a l’abstenció en les últimes eleccions, en demostrar “que no cedeix a les pressions de Madrid i que és capaç de bloquejar el Govern d’Espanya, tal com va prometre en campanya. Si accedeix a la investidura és que té alguna cosa concreta a oferir als electors per justificar la nova postura de no bloqueig, però fins al moment Pedro Sánchez no ha donat mostres de fer passos efectius en el camí de permetre un referèndum d’autodeterminació”.

“Només ens queda el president”
En els cercles més propers a Puigdemont s’ha llançat una consigna que ha estat multiplicada a les xarxes tant per coneguts activistes com per perfils falsos: “Només ens queda el president”. És una manera de recolzar l’expresident i, al mateix temps, de negar la legitimació a Pere Aragonès. “S’ho ha guanyat i prego que pugui fer un bon paper, s’ho mereix i ens ho mereixem els que som encara al peu del canó”, argumenta Elisenda, administradora d’un dels fòrums més propers al refugiat a Waterloo. De fet, tota consigna que provingui de Bèlgica s’ha de llegir en clau exclusivament catalana i va destinada a erosionar ERC. La gran paradoxa és que Junts no pot fer caure el Govern perquè seria mal vist des del món independentista que es perdés la Generalitat per les picabaralles partidistes entre Junts i ERC. Per tant, els de Puigdemont han de continuar al Parlament, però sense posar a la picota el cap de Pere Aragonès.

La consigna de Puigdemont com a últim baluard del verdader independentisme, però, pot ser mortal per a ell mateix. L’exvicepresident del Parlament Josep Costa recollia aquest concepte en un article d’opinió al diari El Món: “És evident que situar el president Puigdemont al centre del debat polític és una oportunitat per restituir i reivindicar la seva figura i tot el que representa (també l’exili i el mandat de l’1-O). Però també serà utilitzat per alguns per allunyar-lo justament de tot allò que representa per a la gent que pensa que només ens queda el president. El risc, si voleu, és que posant-lo al centre l’arrosseguin cap a la centralitat política autonòmica”.

Josep Costa, però, juga amb les paraules per arrossegar Puigdemont al seu extremisme: “La qüestió és, en tot cas, que l’esperança inconcreta que representa el president Puigdemont s’haurà de comparar amb qualsevol acord concret al qual és pugui arribar. I especialment si s’aprova una amnistia que li permeti tornar, la gent que l’esperava per culminar la independència té molt marge per emportar-se una decepció. Fins al punt que, per a la gent a qui només li queda el president, podria ser que ja no els quedés res. I a l’1-O tampoc”.

El gran parany està parat i la corda estrenyerà el coll de l’expresident tant si fa una cosa com si en fa una altra. Costa li recordava, després de l’aniversari de l’1-O, el lema de la campanya de Puigdemont: “Sánchez no serà president amb els vots de Junts”. I afegia de la seva collita: “Això, dit en campanya electoral, és una promesa. I els ciutadans tenim tot el dret d’exigir que les promeses es compleixin. No crec que això siga perfeccionisme, però si algú ho pensa, em pot dir perfeccionista. I a molta honra!”.

En els fòrums proclius a l’expresident es manté, des del mes de juliol passat, una actitud combativa. “A en Puigdemont li queda fer efectiu el resultat del referèndum. Qualsevol altra cosa serà només marejar la perdiu i fer-nos combregar amb rodes de molí”, exposava un militant molt actiu en un xat independentista. Alguns dels seus contertulians es mostren convençuts que “Puigdemont no cedirà i obligarà a fer unes altres eleccions”.

Però més enllà de l’ambient intern que es pugui respirar en els cercles més propers a l’expresident, el parany dels nous amics de Puigdemont implica que, amb l’ajuda que li brinden en aquests moments per blanquejar la seva imatge dins del Consell de la República, el tenen a les seves mans. L’ANC va emetre un comunicat en el qual advertia que “l’amnistia pot ser una trampa per blanquejar l’Estat”. Era un avís per a navegants.”Si hi ha amnistia, el que s’ha de fer el dia següent –literalment el dia següent– és proclamar la independència, obeint el mandat de les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre i del referèndum d’independència del Primer d’Octubre del 2017″, argumentava aquesta mateixa setmana l’activista Carles Vallbuena, que dirigeix Informació.net.

*Podeu llegir la informació sencera en l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE

La entrada Investir o no investir Pedro Sánchez: el dilema de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

La dissolució de l’Assemblea, per decret publicat en el Butlletí Oficial del Consell de la República el 30 d’agost passat, va ser el principi de la fi. Ara comencen a transcendir actituds dictatorials en l’òrgan creat per Puigdemont per blindar-se a Brussel·les i aparèixer a l’exterior com un president despullat il·legalment del seu càrrec. Però el que veritablement produeix estupor és el muntatge que hi ha al darrere del Consell. Amb el decret, Puigdemont eliminava tota possibilitat que els seus moviments siguin controlats per cap òrgan: tot el poder recau en el govern del Consell, del qual formen part 11 membres, comptant Puigdemont i Toni Comín. En altres paraules, Puigdemont assumeix tot el poder del Consell i decideix què s’ha de fer i com.

Jordi Alsina, un dels firmants de la carta de denúncia considera, segons va escriure a Vilaweb, que canviar l’estructura institucional del Consell de la República és lícit i legítim. Però rebutja la decisió unilateral de la cúpula. “La proposta d’anul·lació de l’Assemblea en si mateixa, la manera com s’ha fet i la mateixa proposta de substitució ens fa retrocedir en el temps i ens retorna a una manera de fer espanyola i caduca, pròpia de les cúpules dels partits polítics que ens condicionen avançar, contrària als valors republicans, impròpia del segle XXI i de la república en la qual anhelem viure”.

Pepi Oller, representant de l’Assemblea del Vallès Occidental Oest, també lamentava que “veure la falta de consideració amb què hem estat tractats els membres de l’assemblea ha embrutat el Conselll. No hi ha cap garantia que aquest tracte no l’acabin patint altres membres dins d’altres òrgans del Consell. No convida a implicar-s’hi, ni genera confiança, ni engresca. Massa autisme polític, massa manca d’empatia, massa prejudicis”. Àngels Folch, per la seva banda, lamenta també les maneres: “No és possible presentar el Consell com un exemple de democràcia participativa i de bona governança i després fer una cacicada com aquesta”. I Lluís Cabot posava Puigdemont en la diana: “El més significatiu no és el final de l’Assemblea de Representants, sinó la inutilitat del Consell per la República, ens creat per a l’entreteniment del senyor Puigdemont i la cerca de la publicitat que això li està donant. Ni és un Consell ni saben com assolir la república; en definitiva, és un bluf”.

De fet, els membres que han firmat la missiva contra Puigdemont, el seu vicepresident Toni Comín i les maneres com gestionen el Consell, ja no tenen por a l’hora d’explicar sucoses anècdotes. Mercè Zamora, una de les signatàries, revela que Antoni Castellà, un dels membres del govern del Consell, “ens va dir, sense vergonya, que el govern no esperava res de la nostra feina i que l’Assemblea de Representants només s’havia creat per legitimar el govern electe”. Això vol dir que Puigdemont va crear una falsa cambra legislativa per donar cobertura legal al Consell de la República, un òrgan completament al seu servei. A més, demostra la falta de democràcia interna en l’estructura paral·lela creada des de Waterloo.

La teoria de Comín

Aquesta falta de democràcia es veu reforçada per una anècdota que expliquen els 31 signants de la carta a Puigdemont: davant dels militants del Consell, i per defensar les seves postures, Comín “va emprar actituds desautoritzadores, com ara afirmar que ‘la separació de poders és una relíquia medieval sense lloc al segle XXI’, per justificar la concentració de poder en el govern”. La veritat és que la separació de poders no és una relíquia medieval: va ser teoritzada per Locke i una mica més tard per Montesquieu a L’esperit de les lleis, i materialitzada després en el naixement de les democràcies després de la Revolució Francesa.

Els membres díscols acusen Comín de desfermar caceres de bruixes internes quan no s’acceptaven les seves tesis. Amb motiu de l’aprovació del Codi de Consells Locals, “en veure les seves esmenes desestimades, va emprendre una campanya de desprestigi contra la Comissió Legislativa Orgànica i va engegar una croada en defensa d’una proposta de concentració del poder legislatiu en el govern, llevant-lo a l’Assemblea”. Per això acusen de poc demòcrata l’aparell de Puigdemont: “L’intent d’usurpar la independència legislativa de l’Assemblea, una cambra composta per 121 representants elegits de tots els Països Catalans i de la resta del món, va ser refusat com a improcedent i innecessari”.

En l’últim ple de l’Assemblea , celebrat el 15 de juliol, Comín “va defensar la tramitació d’urgència d’una reforma del Codi General que només tenia per objectiu donar al govern poder i control sobre la funció legislativa al marge de les majories”. Va ser una espècie de cop d’Estat intern, i el sector crític es queixa d’això: “La funció legislativa, entre més funcions, de l’Assemblea de Representants, no la podem desenvolupar ni els Consells Locals ni el govern, atès que tenen una funció executiva i que cap dels dos no representen democràticament el cens complet del Consell”.

El resultat dels canvis introduïts per Puigdemont és un govern autocràtic i de caràcter presidencialista. “A la proposta de reestructuració que s’albira, la responsabilitat de les normes internes de funcionament del Consell recauria únicament i exclusiva en el govern, que seria autònom i independent en fer i refer les normes al gust dels seus components, sense haver-ne de retre cap compte als electors (el govern no és elegit pels associats, sinó que els representants elegeixen un president que després forma un govern amb els consellers que ell decideix) ni haver d’arribar a equilibris i consensos fruit de la deliberació i el debat”.

Aquesta situació porta els militants a dir que “cap organització civil, ni cap institució amb vocació democràtica, concentraria en la junta de govern els poders normatiu i executiu. Sotmetre les normes i canvis exclusivament a consulta pública, a votants que no tenen ni l’accés al detall ni el coneixement íntim de les qüestions, fa, en realitat, un flac favor a la democràcia”. Per als signants de la protesta, dins de la cúpula del Consell s’adopten “actituds autoritàries”, malgrat que “el Consell va ser concebut com una institució democràtica que havia d’incorporar la pluralitat i la transversalitat del moviment independentista”.

Els dards més verinosos es dirigeixen a Comín, a qui consideren un “perill”. Diuen que el Consell va ser dissenyat perquè fos reconegut com un interlocutor legítim a escala internacional en la lluita per la Repúna. “Lamentablement, la presència i les accions de Toni Comín, amb una trajectòria política molt fluctuant (dins d’alguns partits avui espanyolistes), i mogut per la promoció d’interessos personals, posen en risc aquest projecte vital. Cada dia que passa amb ell en una posició clau, temem que el projecte del Consell pugui estar marcat per la desconfiança, el despotisme i, fins i tot, per l’obsolescència”. Per acabar, li recriminen que Comín ha volgut fer “una estructura piramidal i autocràtica, de referèndums populistes”.

El míting de Perpinyà

En resposta a aquesta allau de crítiques, Carles Puigdemont va fer que el Consell emetés un llarg comunicat en el qual desmentia les actituds autoritàries i autocràtiques i les despeses ostentoses o les pràctiques opaques, demanava “el màxim respecte” per als membres del Consell i qualificava d’indigne que s’atribueixin “interessos personals a membres del govern del Consell que l’any 2017 van formar part del govern de la Generalitat”. Venia a dir que gràcies a ells es va poder fer el referèndum i que ja ho van pagar prou amb la “persecució penal” a la qual van ser sotmesos.

Però ja hi ha altres veus que comencen a preguntar-se pels interessos de Comín i fins i tot de la seva família. Júlia Taurinyà, exdelegada del Consell a Perpinyà, ha deixat caure les seves sospites que el vicepresident del Consell té interessos foscos. En el seu comunicat, Puigdemont assegura que “no hi ha cap tracte de favor en la gestió i la distribució dels recursos necessaris per al funcionament de l’Assemblea, ni pel que fa a aquests recursos ni a caps d’altres. La selecció dels proveïdors per part de l’equip tècnic del Consell ha seguit sempre els criteris d’oferta més econòmica i millors condicions de pagament. En aquest sentit, el govern constata que la gestió econòmica del Consell ha seguit sempre els criteris d’eficiència, austeritat, transparència i rendiment de comptes”.

Taurinyà desmenteix aquesta versió. “Quant va costar el míting de Perpinyà? Amb quins diners es va pagar? Per què no es van contractar més empreses de Catalunya Nord? Per què és va triar una empresa en concret? Per què és va imposar l’entorn del Toni Comín en l’organització? Moltes preguntes amb respostes fosques”. Es tractava del míting del 29 de febrer del 2020 en aquesta ciutat, al qual van assistir 150.000 militants, segons Junts, i 100.000 segons les autoritats franceses. Pel que sembla, va haver-hi interferències de des de cercles propers a Comín per contractar a una determinada empresa.

Albert Donaire, portaveu de Mossos per la República, també ha contestat a Puigdemont aprofundint en les acusacions sobre l’obscurantisme del Consell. “Mesos incomplint el que s’aprova, intentant potinejar els resultats, aprofitant els representants ‘de partit’ per a les votacions, i fins i tot així, algunes no les guanyava la posició oficial. Representants de partit que no apareixen a les reunions de comissions, membres del govern tractant de friquis els que no opinaven com ells, poca transparència en determinades qüestions, preguntes que mai es contestaven, tirar pilotes fora… podria seguir fent la llista, però al final és lluitar contra un monstre, amb contactes arreu, amb amics als mitjans de comunicació, amb partits al darrere”.

Montserrat Trepat, signatària de la carta de la discòrdia, recordava fa pocs dies en un escrit el tarannà de la cúpula del Consell. “Per què s’ha menystingut la consellera Clara Ponsatí, a qui el president Puigdemont no va voler al govern del Consell? Aquest cop de timó del president Puigdemont ha estat, com a mínim, inoportú”. Inoportú i fosc, perquè una de les acusacions que se li fa és que va dissoldre l’Assemblea per no haver de donar explicacions si pactava la investidura del pròxim president espanyol.

La entrada Rebel·lió interna contra les actituds antidemocràtiques de Puigdemont se publicó primero en El Triangle.

En concret, de proclamar que tenia 103.200 la setmana que es va suprimir el perfil del comptador del Consell, @ConsellRepComp, ha passat als 103.276 reflectits ara en el web oficial, que no diu res de si s’han registrat baixes des de l’inici, l’any 2019.

Així doncs, l’increment ha estat de 0,73 nous inscrits al dia en aquest període, que ha inclòs una campanya electoral, unes eleccions generals, una Diada, un aniversari de l’1-O i una negociació entre partits independentistes i el PSOE amb plats forts com l’amnistia i l’autodeterminació.

La entrada Com evolucionen les altes al Consell de la República? se publicó primero en El Triangle.

També rebutja que la substitució d’aquest òrgan de representació -a mode del que faria un parlament- per dues cambres de nova creació “no suposa dotar el Consell d’una estructura piramidal i autocràtica”, sinó aportar “més valor afegit” a la seva acció política a través de l’especialització.

La carta atacava en diversos punts la figura del vicepresident del Consell, Toni Comín, que al comunicat es defensa assegurant que el diàleg ha estat “la divisa constant” de la seva actuació.

La entrada El Consell de la República nega les acusacions d’autoritarisme de membres de l’Assemblea se publicó primero en El Triangle.

Així, Puigdemont pretén crear, d’una banda, una cambra de representació dels consells locals i de les bases del Consell “que tindrà l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions” que l’organisme ha de dur a terme. D’altra banda, proposa una cambra que s’encarregarà de “l’elaboració de la legislació republicana”, en la qual podran participar “tots aquells experts i professionals necessaris” registrats al Consell. Amb la reforma, el líder de l’organisme independentista seria escollit per votació de tots els registrats.

Puigdemont justifica la reestructuració perquè assegura que cal “focalitzar-nos en l’objectiu final més que no pas en l’organització o el funcionament intern, que, d’altra banda, era una feina imprescindible en el primer període de l’Assemblea, però que no ha estat percebuda com una prioritat del Consell”. Segons explica en l’escrit, la voluntat del govern del Consell és que la consulta vinculant sobre la reforma es pugui celebrar “com més aviat millor, durant aquest pròxim mes de setembre”.

La entrada Puigdemont dissol l’Assemblea de Representants del Consell de la República se publicó primero en El Triangle.