Segons ha dit, ha de ser “compatible” amb els actuals usos policials “sense perjudici” que la policia pugui buscar una altra ubicació i traslladar-se a unes instal·lacions “més modernes i adaptades” a les seves competències “quan arribi el moment”, recull l’ACN.

Batlle s’ha expressat en aquests termes durant el debat de dues proposicions de BComú i ERC que demanen desafectar la prefectura. És a dir, que deixi de tenir usos policials, i convertir-lo en un centre de memòria.

Pistoles elèctriques
D’altra banda, el govern municipal de Barcelona ha manifestat que valora “positivament” i que té una postura “favorable” a l’ús de les pistoles elèctriques per part de la Guàrdia Urbana. Ho han dit tant l’alcalde, Jaume Collboni, com el mateix Batlle, en el marc del ple municipal..

Batlle ha dit que aquestes armes serveixen per substituir les armes de foc en determinades actuacions policials, cosa que augmenta la seguretat d’agents i ciutadans. Mentre que Collboni, en resposta a un prec de TriasxBCN (Junts), ha dit que el seu govern veu “positivament” la petició de l’intendent en cap del cos, Pedro Velázquez, que reclama que els agents tinguin més elements de seguretat i protecció abans de fer servir l’arma de foc.

La entrada El govern de Collboni desvincula la designació de la prefectura de la Via Laietana com a memorial d’un canvi d’ús immediat se publicó primero en El Triangle.

L’acord, segons ha informat el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, implica millores laborals i de seguretat en els treballadors penitenciaris per valor de 30 milions d’euros aproximadament. Hi haurà millores salarials i de jornada laboral, més mesures de seguretat i més formació. UGT, CCOO, IAC-CATAC i Intersindical havien convocat la vaga arran de la mort al març d’una cuinera de la presó de Mas d’Enric (Tarragona) a mans d’un reclús. Els sindicats CSIF i ACAIP s’havien desmarcat de la vaga.

Algunes mesures acordades impliquen millores retributives, millora dels torns horaris i compactació de la jornada laboral. Així, per exemple, el personal de vigilància farà cicles de sis dies: dos de treball i quatre de lliurança.

Altres punts de l’acord, segons els sindicats, són la revisió i modificació d’una circular del 2017 sobre l’aplicació del règim tancat, la substitució dels interns a les cafeteries per personal extern, la formació en defensa personal per a tots els treballadors penitenciaris.

També hi haurà canvis en la dotació, com la substitució de tots els equips d’intervenció al llarg del 2025, i sistemes de seguretat amb una nova partida de radiotransmissors i la incorporació de polsadors personals per a tots els treballadors que no duguin radiotransmissor, a més de la renovació dels equips de respiració autònoma. Es faran millores als equipaments i s’adequaran els centres als estàndards tecnològics actuals.

Es farà un estudi per aconseguir escàners corporals, es revisaran els protocols d’emergència i seguretat, així com el procediment disciplinari i sancionador. Es farà una valoració de les situacions de més risc on serà obligatori treballar en binomis, tant a l’àrea de règim interior com a rehabilitació. També es farà una prova pilot per la detecció i inhibició de drons i telefonia mòbil, els estris tallants es fixaran a les taules de treball i la matèria primera s’adquirirà ja tallada.

Pel que fa a millores laborals, s’ampliarà la borsa de treball en un mínim de 500 efectius, així com de les futures convocatòries. Per al personal de règim interior, els increments retributius suposen un increment del 13% al 22% del complement específic, cosa que pot augmentar el salari en uns 10.000 euros anuals. També es pagaran millor les hores extres i quan es treballi en festius o nits.

Per al personal d’administració es preveuen increments d’un 13% al complement específic, s’implantarà el teletreball en les mateixes condicions que la resta de personal de la Generalitat, i es farà una progressiva reconversió dels llocs de treball d’administratiu i d’auxiliar d’administratiu en llocs de treball genèrics d’oficina.

Per al personal de rehabilitació es preveu un increment del 13% del complement específic i s’equipararà salarialment els treballadors socials i els educadors socials, així com els seus comandaments.

Altres mesures que preveu l’acord són les polítiques d’igualtat de gènere, la creació d’una Escola de Formació Penitenciària i d’un cos especial de l’àmbit penitenciari, mesures per al personal major de 55 anys com ara la no assignació de tasques de protocol de seguretat o assignació a mòduls o àrees d’especial conflictivitat, i l’elaboració d’un catàleg per determinar llocs nous per la segona activitat. Finalment, hi haurà més formació especialitzada i itineraris professionals.

Aquest dijous s’ha celebrat la darrera reunió en el marc de la mediació laboral preceptiva davant de la vaga convocada després de la mort d’una cuinera a mans d’un intern de la presó de Mas d’Enric al març. Aquesta trobada ha estat la darrera de les quatre sessions de mediació celebrades els dies 18, 22, 24 i 25 d’abril amb els sindicats. Aquest espai de mediació ha canalitzat la negociació del segon acord de condicions laborals impulsat pel Departament de Justícia a finals de gener, un acord que no es renovava des de l’any 2006.

Segons el departament, les millores proposades per l’administració en el terreny laboral i de seguretat signifiquen un “reforçament significatiu” del model penitenciari català, centrat en la reinserció i la rehabilitació i el respecte per la dignitat i la seguretat de totes les persones, tant internes com treballadores.

Segons UGT, l’acord posa els professionals penitenciaris en el lloc que es mereixen, tant en matèria de condicions laborals, retributives i de mesures de seguretat. El sindicat afegeix que “una vegada més es demostra que la veritable lluita es realitza i es guanya finalment a les taules de negociació”. El sindicat remarca que l’acord s’ha aconseguit signar davant dels responsables del Departament de Treball, amb Funció Pública, i sota el paraigua d’una convocatòria de vaga general, fet que ha possibilitat que l’acord tingui rang de conveni col·lectiu, d’obligat compliment per a qualsevol administració, i que en cap cas podrà incomplir l’administració.

Marea blava critica els sindicats
En un altre comunicat, el moviment Marea Blava ha criticat UGT, CCOO, CATAC i la Intersindical i han exigit “la renúncia a la representació” dels màxims responsables d’aquests sindicats a les presons. Han lamentat el que consideren una “traïdoria” per negociar “d’esquena a la plantilla” i tirar endavant el Conveni Laboral i de Mesures de Seguretat “sense consultar als treballadors”.

Marea Blava ha explicat que la jornada de vaga que aquests sindicats havien convocat per aquest divendres tenia una previsió de seguiment pràcticament “nul·la” i que només deu delegats sindicals havien sol·licitat exercir el seu dret a vaga. “Marea Blava ni ha convocat, ni ha secundat, ni ha recolzat la vaga general de presons”, ha remarcat.

Ha assegurat que des del moment de la seva convocatòria ha entès que “darrere aquesta vaga hi havia interessos de recolzament i empara a la consellera (Gemma) Ubasart i al secretari de Mesures Penals, Armand Calderó” i també a un Govern “debilitat davant un escenari de procés electoral a la presidència de la Generalitat”. En aquest sentit, ha retret el “manifest engany” a les plantilles amb la coneguda com a “vaga a l’Aragonesa”.

Funcionaris penitenciaris fan una encartellada simbòlica
Paral·lelament, diversos treballadors de presons han dut a terme la matinada d’aquest divendres una encartellada simbòlica a llocs emblemàtics de Lleida, Tarragona, Figueres i Barcelona. Segons han explicat fonts d’aquests funcionaris, s’han escollit poblacions on hi ha hagut o encara hi ha centres penitenciaris en funcionament. De fet, a Barcelona els cartells es poden veure al voltant de la Model.

L’objectiu de l’actuació és fer visible el seu malestar envers la gestió del govern català liderat pel republicà Pere Aragonès. “ERC ha viscut quatre anys d’esquena a la realitat”, han apuntat en un comunicat en què han considerat que els republicans ho “esquerren tot”. Així, han avisat que han estat “quatre anys de deteriorament dels sectors econòmics estratègics, malbaratament de recursos i degradació del servei públic”, han apuntat.

En un escrit, han explicat que han decidit fer aquesta protesta coincidint amb l’inici de la campanya electoral perquè han afirmat que aquests comicis donen a la ciutadania “la possibilitat de trobar solucions”. Així mateix, han recordat que des del seu punt de vista el “conflicte” que va començar amb l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric a mans d’un intern “segueix” ben viu. Han reiterat que el “creixement de les agressions” a l’interior dels centres és continuat.

“Les presons són un servei públic essencial i costejat amb diners públics”, han recordat aquests funcionaris que han demanat “transparència” i enderrocar els “murs de vidre” per mostrar què passa dintre dels centres.

La entrada Els sindicats de presons desconvoquen la vaga després d’acordar amb Justícia millores per valor de 30 MEUR se publicó primero en El Triangle.

Vox és el setè partit en intenció de vot en el total de l’electorat segons l’enquesta, però el quart entre els més joves, només per darrere del PSC, ERC i Junts. De fet, la formació que portarà Ignacio Garriga com a cap de llista aconsegueix el percentatge més alt en aquesta franja d’edat (7,6%), per sobre de la mitjana (4,3%). En canvi, els electors més joves són pràcticament els que menys fan confiança a la CUP (3,5%), només superant els majors de 64 anys (1,1%) i per sota tant de la mitjana (4,5%), com de les persones entre 25 i 34 anys, els qui donaran més suport als cupaires (11,8%).

No obstant això, el partit que lidera la intenció de vot entre els joves és el PSC, amb el 17,4%, seguit de Junts (9,3%) i ERC (8,7%). Segons el CEO, els comuns rebran el suport del 7% dels joves de 18 a 24 anys, menys que la franja següent (11,8%) i també per sota de la resta excepte la dels més grans de 64 anys (3,5%). El PP encara surt més ben parat dels nous electors, la franja que més els votarà (6,4%), un punt per sobre de la mitjana. I respecte a Ciutadans, és el preferit per un 1,2% dels enquestats joves, una proporció lleugerament més alta al conjunt de la població (0,9%).

Així, la franja d’edat més jove és la que menys donaria suport als tres partits independentistes amb representació parlamentària, amb una intenció de vot conjunta del 21,5%, més de 10 punts per sota de la mitjana i 15 menys que entre els majors de 64 anys. Alhora, la suma de les formacions més contràries a les tesis de l’independentisme –PP, Vox i Ciutadans– obtindrien el 15,1% dels sufragis dels més joves, gairebé 5 punts per sobre de la mitjana.

La entrada CEO: Vox duplica la CUP en intenció de vot entre els joves de 18 a 24 anys se publicó primero en El Triangle.

La iniciativa neix a Eslovènia, i hi donen suport set països més: Polònia, França, Àustria, Espanya, Croàcia, Irlanda i Finlàndia. Activistes i organitzacions d’aquests vuit països s’han unit per coordinar la campanya tenint en compte, principalment, el panorama polític europeu i l’auge de l’extrema dreta.

“L’avenç de la ultradreta i la probabilitat que les dretes acabin governant a Europa han posat en alerta tots els països membres en referència als drets de les dones, en general, i molt en particular el dret a l’avortament”, expliquen les impulsores espanyoles. Concretament, la iniciativa es basa en cinc punts:

1. Avortament gratuït per a les dones de països on aquesta pràctica està quasi completament prohibida, com Polònia i Malta, incloent-hi les despeses de l’avortament i del viatge;
2. Avortament gratuït en països on és legal, però hi ha importants barreres financeres, com ara Croàcia i Àustria;
3. Avortament gratuït per a dones amb un “fals accés”, és a dir, dones que viuen en països on avortar és legal, però es troben amb barreres com ara l’objecció de consciència;
4. Avortament gratuït per a dones en situació de vulnerabilitat o marginació, com ara sol·licitants d’asil i migrants;
5. Accés a la Interrupció Legal de l’Embaràs (ILE) a qualswvol país de la UE, de manera que les dones que necessitin avortar en terminis que superen els establerts per les lleis de cada país, puguin desplaçar-se a altres territoris de la UE on la legislació sí que les permeti avortar.

La iniciativa necessita recollir com a mínim un milió de signatures de ciutadans dels vuit països esmentats que hi donen suport, per així instar la Comissió Europea a pronunciar-se sobre la qüestió. D’aquest milió, Espanya hauria de recollir, almenys, 250.000 signatures. Les impulsores de la campanya han fet una crida per aconseguir els suports abans de les eleccions europees que se celebren el pròxim 9 de juny.

La entrada Comença la recollida de signatures per blindar el dret a l’avortament a la UE se publicó primero en El Triangle.

L’escrit de l’organització destaca, amb relació a la llibertat d’associació i de reunió, que “no es van obrir investigacions arran de la informació publicada en mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora”. “El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials”, afegeix l’informe.

Amnistia també lamenta que durant el 2023, “les autoritats van seguir utilitzant indegudament la Llei de Seguretat Pública per limitar en excés la llibertat d’expressió de manifestants i periodistes”, i assenyala la imposició de multes “per faltes administratives d’imprecisa definició com «falta de respecte»” o “«desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents»”. Expressa, d’altra banda, la seva preocupació per l’ús excessiu de la força per part dels cossos policials, i recorda que encara no s’ha acusat ningú per la mort d’un home a Barcelona el novembre del 2021 a qui els Mossos van disparar diverses descàrregues elèctriques quan ja estava immobilitzat.

El cas Pegasus

L’organització considera l’espionatge amb Pegasus una vulneració del dret a la privacitat, i destaca que “no hi ha hagut avenços en la investigació d’almenys tretze demandes per l’ús de software espia presentades davant de diversos tribunals espanyols”. Lamenta, a més, que el juliol passat, l’Audiència Nacional “va tancar provisionalment la investigació” contra el president del govern central, la ministra de Defensa i el ministre de l’Interior.

Les morts a la tanca de Melilla

L’informe d’Amnistia recorda que el darrer juliol, el Comitè de l’ONU contra la Tortura va instar les autoritats espanyoles a fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre “la força il·legítima emprada per la policia el juny del 2022 en reprimir a una multitud que intentava buscar protecció a Melilla”, operació en la qual van morir almenys 37 persones alhora que centenars van ser expulsades il·legalment. No obstant això, “la Fiscalia General va tancar la investigació sobre els fets el desembre del 2022 argumentant que els agents de policia havien actuat conforme a la legislació nacional”.

L’organització lamenta que ningú va poder creuar la frontera de Melilla per sol·licitar asil el 2023, i assenyala la “manca d’accés a un procediment àgil i efectiu d’asil” a tot Espanya, com ja va indicar el 2022 la comissària de drets humans del Consell d’Europa. A més, subratlla que els menors no acompanyats que van arribar a les Illes Canàries l’any passat “eren detinguts juntament amb les persones adultes i no rebien la suficient protecció”.

La entrada Amnistia Internacional recrimina a Espanya la manca d’investigació de les vulneracions de drets humans se publicó primero en El Triangle.

Amb relació als drets sexuals i reproductius, l’informe d’Amnistia Internacional destaca que “continua en vigor la prohibició total de l’avortament” i explica que les dones que necessiten dur a terme aquesta pràctica “han de viatjar a altres països per rebre assistència mèdica essencial”, fet que “vulnera els seus drets i els causa patiment addicional”. “Al setembre, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va demanar a les autoritats que despenalitzessin l’avortament i garantissin l’accés de les adolescents a un avortament sense riscos i a serveis d’atenció posterior a l’avortament a Andorra”, recorda l’organització, petició que el país no ha complert.

Pel que fa a la llibertat d’expressió, el document destaca que, “en contravenció del dret internacional dels drets humans, seguia en vigor la legislació sobre difamació que penalitzava la crítica legítima a les autoritats“. En aquest sentit, l’organització assenyala el judici a l’activista i presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, per un delicte contra el prestigi de les institucions arran de la seva intervenció, el 2019, al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès).

Amb motiu d’aquest procés judicial, recorda Amnistia, l’informe anual del secretari general de l’ONU, publicat el darrer mes d’octubre, “incloïa a Andorra en una llista de 40 països del món en els quals es prenien represàlies contra particulars i organitzacions per cooperar amb l’ONU”.

El document de l’organització sobre la situació dels drets humans a Andorra també fa referència a la “discriminació” que hi ha al país a causa de la legislació -encara en vigor- que prohibeix l’ostentació de símbols religiosos en institucions educatives. Aquesta norma, afirma Amnistia Internacional, “discrimina especialment les dones i nenes musulmanes que desitgen portar hijab”.

La entrada Andorra, novament a la llista negra d’Amnistia per la prohibició de l’avortament i la manca de llibertat d’expressió se publicó primero en El Triangle.

Barcelona manté aquest Sant Jordi les àrees professionals delimitades i recuperarà la totalitat de la Rambla. Després de la pandèmia i de l’atemptat terrorista de 2017, els organitzadors han garantit un nou model més esponjat que oferirà parades de llibres, floristeries i entitats de barri fins al Centre d’Arts Santa Mònica. A tot Barcelona hi haurà 425 parades de roses i llibres i 3.356 metres d’oferta en zones professionals.

Polèmica pel copagament

La diada arriba precedida per la polèmica, amb un copagament impulsat pel Gremi de Llibreters d’entre 100 i 480 euros per parada –en funció de la mida i de si s’és agremiat- a les zones professionals delimitades. El col·lectiu contrari al pagament va denunciar “un procés d’externalització i privatització” de la diada i van apostar per un Sant Jordi popular. Ibai Sans, de l’editorial Descontrol, és un dels seus portaveus i explica en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que Sant Jordi “hauria de ser de tothom i per a tothom sense que hi hagi mans obscures i privades que ho gestionin”.

Per una banda, diu Sans, la mesura exclou a tots aquells que no poden pagar i per l’altra, els que no són professionals del sector, és a dir, a molts col·lectius i entitats, més enllà de llibreries i editorials, que sortien al carrer a mostrar el que feien i que “amb aquest model no tenen l’oportunitat de seguir fent-ho”. “L’excepcionalitat que tenia el dia de Sant Jordi és que donava veu a molta gent que aprofitava per explicar què fa durant l’any”.

Sans fa èmfasi en el fet que els Sant Jordi anteriors a l’any 2020 les despeses associades eren zero i que aquestes les assumien cadascuna de les entitats o les persones que anaven a posar la parada a les Rambles. “Portaves una taula i cadires i no feia falta ni llum”, indica. Defensa que el copagament no hauria de ser el model que s’imposés, sinó que tot hauria de ser gestionat per l’administració pública perquè “al final s’està ocupant l’espai públic”.

Alhora, el portaveu lamenta la falta de transparència en els contractes signats i apunta que estudien la possibilitat de dur a terme accions legals contra la Cambra del Llibre i l’Ajuntament de Barcelona per falta de transparència. “És una cosa que s’està estudiant i no tenim clar si tirar-ho endavant o no”.

La entrada Primer Sant Jordi laborable després de la pandèmia: 7 milions de roses i 1,9 milions de llibres se publicó primero en El Triangle.

El consistori recorda que aquests dispositius elèctrics estan regulats pel Parlament de Catalunya i ja en disposen els Mossos d’Esquadra i algunes policies locals. El CSIF assegura que el cap del cos, Pedro Velázquez, va confirmar la compra d’aquestes armes als sindicats el 16 d’abril passat, amb 65.000 euros per aquest any i 75.000 euros per al que ve, però el consistori no confirma aquest extrem.

La entrada Barcelona estudia adquirir pistoles elèctriques per a la Guàrdia Urbana se publicó primero en El Triangle.

La xifra de morts per accident laboral a Catalunya, segons difon l’ACN, s’elevaria a 120 (88 en jornada i 32 in itinere) si s’aplica el criteri europeu d’incloure les persones que perden la vida fins un any després de l’accident.

“La sinistralitat laboral continua a l’alça, amb augment dels in itinere, a la demarcació de Lleida i en sectors com l’agricultura i la indústria”, ha destacat la responsable de l’àrea de salut la laboral de CCOO, Mònica Pérez.

La entrada Catalunya va registrar més de 208.200 accidents de treball i 103 víctimes mortals el 2023, un 12% més se publicó primero en El Triangle.

“Tenim un sistema preventiu que és molt deficient. En deu anys, no només no hem millorat sinó que hem empitjorat de manera substancial”, ha dit la secretària de Política Sindical d’UGT, Núria Gilgado, en una roda de premsa. En total, el 2023 van perdre la vida 120 treballadors durant la seva jornada o en desplaçaments a la feina. Aquesta dada té en compte totes les persones que van perdre la vida al llarg de l’any passat i no només les morts immediates.

Les morts immediates, que són les que es poden comparar perquè hi ha les dades estadístiques, van ser 103, un 11,9% més que l’any anterior (92). Segons la UGT, la majoria d’accidents mortals “són per qüestions bàsiques i elementals” que ja haurien d’estar superades, com les caigudes en altura. “En la majoria d’accidents mortals hi ha una empresa que no està invertint en prevenció de riscos laborals i no està posant les mesures necessàries i això en ple segle XXI hauria de ser inadmissible”, ha lamentat Gilgado.

El sindicat ha dit que cal estar especialment alerta amb els infarts o vessaments cerebrals que s’han multiplicat en tots els àmbits, especialment entre els transportistes i camioners. La UGT ha assenyalat el sector del transport com un dels que més preocupa actualment per l’increment d’accidents mortals entre els seus treballadors. De fet, del total d’accidents de treball registrats en jornada a Catalunya (74), 16 es van ser entre transportistes.

A banda dels accidents, una altra de les vares de mesura de la sinistralitat són les malalties professionals declarades. Durant l’any passant, se’n van registrar 3.190 i la gran majoria de les quals patides per dones. Les malaltes professionals declarades han crescut un 56% amb relació a l’any anterior.

Llistat d’empreses incomplidores

“Les empreses continuen incomplint la normativa un any més i aquesta és la primera qüestió en la qual cal fer incidència: no pot ser que tinguem una llei de prevenció de riscos laborals i que després no tinguem mecanismes per fer-la complir”, ha denunciat la secretària de Política Sindical d’UGT, que ha carregat contra les patronals per “obsessionar-se” a “criminalitzar els treballadors per agafar baixes”.

Una de les mesures que el sindicat creu que ajudaria a posar fi a aquesta xacra és la publicació del llistat d’empreses que incompleixen la normativa laboral de forma reiterada. “No serveix de res sancionar si una empresa paga i continua fent el mateix”, ha conclòs la sindicalista, que també ha apostat per implementar delegats territorials de prevenció i crear jutjats especialitzats en salut laboral.

La entrada Els accidents de treball mortals creixen un 50% a Catalunya des del 2013, segons UGT se publicó primero en El Triangle.

Al seu costat, el màxim responsable de CCOO, Unai Sordo, ha apuntat que el lema de les protestes serà: “Per la plena ocupació, menys jornada i millors salaris”. A més, ha destacat el vessant “internacionalista” del primer de maig.

La entrada CCOO i UGT fixen la reducció de la jornada laboral i la guerra a Gaza com a eixos de l’1 de maig se publicó primero en El Triangle.

El jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona va dictar presó provisional per a l’home, i s’ha inhibit a favor de l’Audiència Nacional. L’atacant està investigat per un presumpte delicte d’integració a organització terrorista a títol individual i en compliment dels postulats de la Gihad.

La setmana passada, l’Audiència Nacional va demanar a la Fiscalia si veia terrorisme en l’atac, és a dir, si considerava que el tribunal era competent per instruir el cas. L’Audiència va fer aquest pas en rebre la petició per part del jutjat badaloní, que demanava desmarcar-se del cas en considerar que els fets podien ser constitutius d’un delicte de terrorisme gihadista.

La entrada La Fiscalia vol que l’Audiència Nacional investigui per terrorisme l’atac amb destral de Badalona se publicó primero en El Triangle.

La causa continua oberta pels delictes de pertinença a organització criminal, coaccions, amenaces, estafa i tràfic de drogues. Tot i que la Guàrdia Civil va detenir una trentena de persones, només 16 han passat aquest divendres a disposició judicial. En total, es van realitzar més d’una desena d’entrades i escorcolls, concentrats a les províncies de Tarragona i Barcelona.

Segons detalla l’auto de llibertat, aquesta organització portava a terme tant activitats criminals relacionades amb les lesions, amenaces, coaccions, homicidis i temptatives d’homicidi envers les persones, així com delictes de tràfic de drogues i contra el patrimoni. De manera organitzada i amb una marcada jerarquia, es distribuïen en diferents municipis com Reus, Rubí, Cubelles, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Granollers.

També es constata que dins el grup Latin Kings hi ha un “gran nivell de disciplina, amb la finalitat de mantenir la cohesió interna i la submissió dels seus membres”. Per aconseguir-ho, “imposen càstigs físics i l’exercici d’una pressió psicològica” per vetllar pels interessos del grup, que “són superiors als interessos individuals dels seus integrants”.

Per això, apunta l’escrit, “és molt difícil abandonar el grup, una vegada s’ingressa”, ja que segons el codi intern de la banda, això suposaria “rebre cops durant un temps determinat de mínim 30 segons o realitzar actes humiliants com obligar-los a fer flexions o altres exercicis físics similars fins a quedar exhaust”, entre altres, davant la resta de membres del grup.

La entrada Llibertat provisional per a setze dels detinguts per pertànyer a un grup vinculat als Latin Kings se publicó primero en El Triangle.

L’estudi se centra en les conductes suïcides no letals, és a dir, ideació o intents, i analitza dades d’una cohort catalana de tots els hospitals de Catalunya recopilades mitjançant el Codi Risc Suïcidi en tres períodes: el previ al confinament, de l’1 de gener del 2018 al 14 de març del 2020; el de confinament, fins al 21 de juny del 2020 i el postconfinament, fins al 31 de desembre del 2022.

Els resultats revelen una tendència d’augment lleu en els comportaments suïcides no mortals en el període analitzat com a previ al confinament. Durant el confinament, aquestes conductes es van reduir d’acord amb les dades registrades i, després de les mesures més estrictes, van incrementar de forma significativa.

En declaracions recollides en un comunicat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), el doctor Serrano-Gimeno indica que la reducció de les conductes no letals durant l’estricta quarantena es pot explicar per què la gent tenia “menys accés a mètodes per treure’s la vida, entre altres raons” i assenyala que l’augment posterior al confinament “reflecteix factors complexos, incloent-hi l’aïllament social i els desafiaments econòmics”.

L’anàlisi estratificada de les dades mostra que, durant la relaxació del confinament, les conductes suïcides no mortals van augmentar de forma significativa entre les dones, especialment el grup d’entre 18 i 30 anys, i entre els menors de 18 anys. Per als investigadors, aquests resultats subratllen la necessitat d’estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius.

La doctora Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau, destaca que l’estudi “quantifica” el que se sospitava de l’impacte del confinament en la salut mental i, a més, amplia el focus: “No necessàriament eren persones amb un diagnòstic psiquiàtric. I això és molt important perquè demostra que el suïcidi és un problema de salut pública molt més global”.

El doctor Narcís Cardoner, cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i investigador del mateix grup de recerca, afegeix que els resultats diuen moltes coses que haurien de servir per afrontar situacions similars en el futur. “És interessant [observar] que durant la pandèmia es va prioritzar d’una forma marcada la salut física. Totes les estratègies, com el mateix confinament, anaven dirigides a reduir el risc d’infecció del virus, però sabíem que l’impacte d’aquestes situacions aniria més enllà”, reflexiona, per continuar: “Haver fet algun tipus de previsió sobre aquests impactes hagués estat essencial”.

El doctor Cardoner també parla de la pressió actual sobre un sistema sanitari que intenta donar resposta a aquestes situacions. “Només cal passar per les nostres urgències per veure la saturació. Això demostra que la pandèmia ha estat una prova d’estrès brutal per a una societat ja de per si fràgil. Tots teníem aquesta idea que la salut mental va fatal. I aquí podem confirmar-ho amb números”, sosté.

El doctor Serrano-Gimeno conclou que les conseqüències de fenòmens socials a gran escala són profundes i assenyala que s’han d’abordar “des d’una perspectiva de salut pública, no només de psiquiatria”. Els investigadors també expliquen que l’impacte de la pandèmia en la salut mental, per exemple en el risc de depressió o trastorn d’ansietat, és molt marcat a tot el món.

La entrada Les conductes suïcides van augmentar més d’un 50% a Catalunya després del confinament per la covid se publicó primero en El Triangle.

La víctima residia havia acollit des de feia més d’un any l’agressora i els quatre fills d’aquesta en un habitatge per a víctimes de violència de gènere de la Generalitat. Un veí de l’immoble, que és policia local, va alertar els Mossos cap a dos quarts d’onze d’aquest dimecres, després de sentir una veu que demanava ajuda des de dins.

Els agents van arribar al lloc dels fets amb els Bombers i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Un cop esbotzada la porta, els policies es van trobar la dona lligada amb brides i estirada en un matalàs. Els Mossos la van alliberar i el SEM la va atendre. Poques hores més tard, la policia va detenir la companya de pis de la dona, que havia anat a l’hospital Santa Caterina a curar-se unes ferides.

Allà la van arrestar com a presumpta responsable d’un delicte de detenció il·legal, un altre de tracte vexatori, un de lesions i un altre de furt, perquè es va emportar el mòbil de la víctima, afegeix la mateixa informació. Els Mossos investiguen els motius que van portar la dona a actuar d’aquesta manera.

La entrada Els Mossos alliberen una dona lligada i retinguda per la seva companya de pis a Santa Coloma de Farners se publicó primero en El Triangle.

Ara el PSC el presentarà al plenari de la setmana que ve, on confia que els tres grups que avui no han permès debatre la qüestió “estiguin a l’altura”, en paraules de la tinenta d’Alcaldia Maria Eugènia Gay.

“Barcelona té la responsabilitat de participar en l’assoliment d’una pau justa i duradora a l’altre riba del Mediterrani”, ha afirmat Gay en un vídeo difós a les xarxes. “I això passa per la solució dels dos estats que defensa el govern d’Espanya”, ha afegit.

La entrada El PSC acusa Junts, PP i Vox de bloquejar una declaració institucional a Barcelona per reconèixer l’estat palestí se publicó primero en El Triangle.

L’any 2022 es va fer una prova pilot amb tres tancats per comprovar si s’evitava que els senglars tombessin els contenidors i escampessin les escombraries. Es van instal·lar al carrer de la Belladona, a la plaça del Teix i a la cruïlla de la carretera de les Aigües amb el carrer de Carroç.

Com que van donar bons resultats, l’Ajuntament ha decidit instal·lar-ne 22 més al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. La instal·lació ha començat i s’allargarà les pròximes setmanes, amb l’objectiu que estiguin en funcionament abans de l’estiu. El pressupost de subministrament i instal·lació és de 111.652 euros. En paral·lel, s’han col·locat ancoratges i barres als contenidors per fer-los inabordables pels senglars.

La entrada Barcelona comença a instal·lar tancats per evitar que els senglars accedeixin als contenidors se publicó primero en El Triangle.

A més, han criticat que la proposta va en contra de les mateixes estratègies del govern català i municipal pel que fa a la reducció de la contaminació i la promoció de la mobilitat sostenible, i que també promou la conducció temerària. Per tot això, les entitats signants han formalitzat una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per aturar el projecte, recull l’ACN.

Les entitats també han denunciat que es destini un milió d’euros del pressupost municipal a la promoció de la Fórmula 1, una xifra que, segons han assenyalat, no es destina a cap esdeveniment de promoció de la mobilitat sostenible. “És el doble de tot el pressupost anual previst per a millorar els entorns escolars per fer-los més saludables i segurs pels infants”, s’han queixat.

Així mateix, asseguren que amb la iniciativa s’està enviant un missatge contradictori a la ciutadania, en referència als canvis en els hàbits de mobilitat per millorar la qualitat de l’aire. A parer seu, exhibir cotxes de Fórmula 1 per la ciutat no només és una activitat altament contaminant pels vehicles, sinó també per la logística que comporta i la mobilitat que genera.

En la mateixa línia, lamenten que la proposta també va en contra de les polítiques de seguretat viària i la necessitat de moderar la velocitat a les ciutats de cara a reduir la quantitat de sinistres i la seva gravetat.

Esgrimint arguments com aquests, el grup municipal de Barcelona en Comú, que encapçala l’exalcaldessa Ada Colau, ha anunciat les darreres hores que aquest dimecres presenta una proposta per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que retiri el suport a l’esdeveniment.

La entrada Entitats socials i veïnals exigeixen aturar l’exhibició de Fórmula 1 al centre de Barcelona se publicó primero en El Triangle.

Segons difon l’ACN, aquest matí s’havien fet 13 entrades i escorcolls, dues a de les quals a Reus, i 11 a la província de Barcelona, a localitats com l’Hospitalet de Llobregat.

El dispositiu continua en marxa en espera d’executar un escorcoll a Granollers, però la Guàrdia Civil està esperant resposta del jutjat d’instrucció perquè aquesta entrada no estava prevista en un inici, afegeix la mateixa informació.

La entrada Almenys 32 detinguts en una operació contra un grup violent vinculat als Latin Kings a localitats de Tarragona i Barcelona se publicó primero en El Triangle.

El decret llei també modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum: fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada. L’executiu argumenta que, tot i que s’ha produït un guany de reserves proper als 24,5 hm³ i uns quatre punts percentuals (125 hm³ i més del 18%), la situació d’emergència es manté en bona part de l’àmbit de les conques internes. I que aquest decret permetrà donar noves eines al món local i les activitats econòmiques per afrontar amb “més garanties” la gestió de l’escassa aigua disponible.

Tres concrecions al PES
En situació d’emergència, l’actual PES del govern català només permet omplir i reomplir les piscines destinades a l’esport federat i a casos excepcionals, com l’ús terapèutic. Tot i això, amb la lleugera recuperació de les reserves dels embassaments de les conques internes i, després que la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) demanessin a l’executiu flexibilitzar les restriccions, el Govern ha decidit modificar el PES per tal de garantir que hi hagi piscines obertes durant l’estiu.

D’aquesta manera, el decret llei preveu tres concrecions al PES, que per primera vegada s’aplica en una situació d’emergència a gran part de les conques internes de Catalunya. A més, preveu ajustos al règim sancionador que s’aplica als municipis en cas d’incompliment de les dotacions.

La primera de les concrecions que incorpora el decret fa referència a l’aclariment del concepte “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir als seus plans d’emergència per sequera. En l’actual context d’onades de calor cada vegada més recurrents i extremes, el decret llei vol assegurar que la població més vulnerable disposi d’equipaments municipals d’ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes. Així, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l’Administració local competent si en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.

Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

La segona de les concrecions que fa el decret, i que s’inclourà també en el Pla Especial de Sequera, és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada. L’obtenció d’aigua a través d’instal·lacions de dessalinització d’aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons propis, és a dir no públics, que no estava prevista quan es va elaborar el PES i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.

Segons ha explicat l’executiu català, es podran incloure en la categoria de refugi climàtic tant les piscines públiques com les privades, tot i que aquestes segones hauran d’arribar a un acord amb els consistoris que permeti obrir el seu ús a la ciutadania -una piscina privada d’un club esportiu per a casals d’estiu, una piscina comunitària que s’obri a altres veïns o una piscina d’un hotel o un càmping que s’hi pugui accedir pagant una entrada-. En el cas dels hotels, el govern català ja va obrir la porta a què aquests puguin omplir les seves piscines amb dessalinitzadores privades -tal com va sol·licitar el sector hoteler de Lloret de Mar- i, per tant, no estaran obligats a obrir-se al públic general.

La tercera de les concrecions té a veure amb la fixació de llindars de consum per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum domèstic d’aigua dels ciutadans de Catalunya. Fins ara, el Pla especial de sequera només concretava les dotacions de consum en alta (200 litres per habitant i dia de mitjana en situació d’emergència). Aquesta xifra inclou el consum domèstic i també tots els usos que es fan dins d’un municipi, fins i tot possibles pèrdues de la xarxa de subministrament.

A través del decret llei s’introdueix al Pla Especial de Sequera de manera concreta i per primera vegada els llindars de consum màxims per plaça per als establiments d’allotjament turístic, els quals són equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya: 115 litres/plaça en excepcionalitat; 100 litres per plaça en emergència o emergència I i 90 litres en la fase d’emergència II. En els municipis on se superin les dotacions màximes establertes en el Pla Especial de Sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d’allotjament turístic que hi estiguin situats.

S’adopta aquesta mesura perquè pràcticament tots els establiments d’allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat), i, tot i que no són usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d’ús per sobre d’altres usos com ara els industrials, els agraris o ramaders.

Modificació del règim sancionador
D’altra banda, es modifica el règim sancionador per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum i prengui en consideració un període trimestral consecutiu de la infracció (i no mensual, com fins ara), la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l’evolució del consum en un període més dilatat i modular així la sanció, de manera que el resultat de l’expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents.

A més, es proposa un model que sancioni concretament l’excés del consum i no els danys i, per tant, s’eliminen els imports sancionadors dels danys (indemnització). La infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la infracció greu, amb multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la infracció molt greu, amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros. També en relació amb el règim sancionador, s’introdueix una mesura destinada a facilitar l’ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliments.

La entrada Les piscines públiques i privades que funcionin com a refugis climàtics a Catalunya podran omplir-se se publicó primero en El Triangle.

El cap de l’executiu central ha explicat que la formació en perspectiva de gènere i d’infància ha d’arribar a la judicatura, la Fiscalia, els cossos forenses, els equips de valoració i els serveis socials i de protecció dels menors. A més, ha enviat un missatge “clar i rotund” tot assegurant que la violència masclista és una qüestió d’Estat, i ha rebutjat els discursos negacionistes o que dilueixin aquesta violència estructural amb el llenguatge. En aquest sentit, ha insistit en la importància que totes les administracions reconeguin la violència contra les dones pel fet de ser-ho i que no hi hagi espais per al dubte.

D’altra banda, Sánchez ha fet valdre la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, de la qual es compleixen 20 anys, i ha reconegut l’esforç sense precedents que s’ha dut a terme per prevenir aquest tipus de violència i protegir les víctimes. Tot i això, ha reconegut que no és suficient i que s’ha de continuar insistint en les polítiques que ja estan en marxa i funcionen, així com corregir disfuncions i dissenyar nous mecanismes per combatre-la.

La entrada Sánchez afirma que cal reforçar la coordinació entre administracions i òrgans judicials contra la violència vicària se publicó primero en El Triangle.

La responsable de polítiques de Save the Children a Catalunya, Ona Lorda, ha lamentat que en els casos de violència de gènere moltes vegades els infants passen a un segon pla, “quan són també víctimes directes”, motiu pel qual ha reclamat garantir la seva protecció i que en casos de violència masclista els pares no puguin veure els fills. En aquest sentit, l’entitat ha recordat que la Llei orgànica de protecció a la infància i l’adolescència enfront de la violència, aprovada fa tres anys, recull les consideracions sobre la violència de gènere i el seu impacte en infants i adolescents, i els reconeix com a víctimes d’aquest tipus de violència i contempla diverses mesures per a la seva protecció.

Amb aquest context legal, Lorda ha afirmat que és “fonamental” que aquestes mesures s’implementin de manera efectiva, incloent-hi la suspensió de la custòdia compartida i el règim de visites en els casos en els quals l’infant hagi presenciat o sofert violència de gènere. “Un maltractador mai pot ser un bon pare”, ha afirmat Lorda, que ha recordat que el 2021 a Catalunya es va adoptar un decret llei que establia que els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills.

De fet, Save the Children ha apostat per incorporar un enfocament d’infància a les polítiques públiques sobre violència de gènere, i garantir que en les decisions sobre les mesures de protecció prevalgui sempre la consideració sobre la seguretat del nen o nena. Per a l’entitat, les administracions públiques han de prestar especial atenció a la protecció de l’interès superior dels infants i adolescents que conviuen en entorns familiars marcats per la violència de gènere, garantint la detecció d’aquests casos i assegurant la protecció. A més, s’ha de procurar una recuperació integral de la mare i els fills.

La entrada Save the Children recorda que la violència de gènere és també violència contra la infància se publicó primero en El Triangle.