El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sempre ha estat un vers lliure en el socialisme d'Espanya. Darrerament, a més, la seva bona relació amb el president Pedro Sánchez sembla que havia donat a Miquel Iceta una butlla per fer i dir el que volgués, i més quan podia contribuir a l’encaix de Catalunya i Espanya. Aquesta sensació, però, s’ha ensorrat quan ha quedat a l’aire que no sempre s’atreveix a dir a Madrid o Astúries el que realment pensa.
I és que la setmana passada Miquel Iceta va anar a fer una conferència a la capital espanyola i una altra a Oviedo. En totes dues ocasions, la premsa va tenir accés al text escrit que pensava llegir moments abans de l’inici de la intervenció. La sorpresa per als periodistes, però, va arribar en comprovar que el més interessant i innovador que escrivia el primer secretari del PSC era obviat per ell mateix a la conferència. El dirigent socialista havia escrit que apostava per una nova Constitució “plurinacional” i que “reconegui les aspiracions nacionals catalanes”. Però Miquel Iceta no es va atrevir a pronunciar en veu alta davant l’auditori allò que portava escrit.
