Les eleccions municipals a Barcelona han estat una prova de foc per a les relacions entre JxCat i ERC. Acabi com acabi l’Ajuntament, la campanya ha evidenciat els problemes entre els dos socis del govern de la Generalitat. I tant és així que a només tres dies de les eleccions la candidata de JxCat, Elsa Artadi, admetia en reunions privades que si a Esquerra Republicana se li acudia tancar un acord de govern municipal amb la Barcelona en Comú d’Ada Colau, el govern perillava seriosament. “Si pacten, al govern (Quim) Torra li queden dos dies, amb sentència o sense sentència del Suprem sobre els presos”, afirmava davant alguns periodistes.
I de fet, els postconvergents veuen l’aproximació als comuns com una alta traïció a ells, al govern, a la unitat d’acció independentista, i quasi al país. És odi visceral el que té JxCat cap a Ada Colau i els seus. Van ser els que van desallotjar Xavier Trias de l’Ajuntament després de dècades intentat arribar-hi i només un mandat amb la vara d’alcalde a la mà. I no poden suportar que aquells que són els seus socis al govern puguin tenir tractes precisament amb els comuns.
