El setmanari EL TRIANGLE ha encetat la publicació dels Papers Secrets de Pujol. Es tracta d’un voluminós arxiu que permet conèixer amb detall el funcionament intern del govern de la Generalitat durant els anys 80 i 90 del segle passat, amb multitud de documents escrits de puny i lletra pel mateix Jordi Pujol.
La major part d’aquest arxiu té un interès històric -tot això va passar fa més de 20 anys!-, però retrata, de manera precisa, un estil d’exercir el poder amb criteris autoritaris, molt sovint arbitraris i esbiaixats per afavorir interessos empresarials i partidistes molt concrets. Una de les peces documentals més rellevants d’aquest arxiu és el Pla de Nacionalització per manipular i controlar la societat catalana, que vam començar a publicar en la passada edició i que continuem exhumant aquesta setmana. Aquest document –tot i que n’hi ha referències periodístiques en el passat- era fins ara inèdit en la seva integritat.
La lectura del Pla de Nacionalització, que consta de 33 pàgines i tres annexos -amb una relació final de les persones encarregades d’executar-lo- fa posar els pèls de punta. Es tracta d’una guia exhaustiva per aconseguir l’adhesió efectiva de la població catalana a la doctrina identitària i profundament reaccionària que caracteritza el pensament polític de Jordi Pujol. Entre els responsables de propagar-la i inocular-la destaquen els mestres, els periodistes i els intel·lectuals.
Aquest document, que porta data del 10 d’agost del 1990, és important perquè ajuda a entendre què ha passat a Catalunya en els últims anys i, sobretot, perquè enllaça, sense solució de continuïtat, amb els esdeveniments que ens marquen el present, amb polítics independentistes a la presó i d’altres desplaçats a l’estranger. El Pla de Nacionalització de Jordi Pujol és la pedra Rosetta que ens permet desxifrar les lamentables vicissituds que ens ha tocat viure i que han portat Catalunya a l’actual col·lapse institucional i polític.
La mentalitat uniformitzadora i totalitària que destil·la aquest document és totalment contrària als principis de llibertat i pluralitat inherents a la democràcia. A un poble confiat i obert, que acabava de sortir d’una llarga dictadura, se li va aplicar, des del poder de la Generalitat, un maquiavèl·lic projecte d’enginyeria social perfectament pautat, com reflecteix el Pla de Nacionalització. Tot això, comptant amb els ingents recursos econòmics que donava el control de les administracions en mans de Jordi Pujol i del seu instrument polític, CDC, i la capacitat d’influir en l’orientació editorial de tots els mitjans de comunicació de Catalunya. Pagant, Sant Pere canta.
La publicació d’aquest document hauria d’obrir una profunda reflexió i debat en la societat catalana. La seva filosofia i la seva implementació han marcat una part considerable de la població, la que ara –exasperada- protagonitza la febrada independentista i que hauria de reconèixer la perversa manipulació a la qual ha estat sotmesa des del poder, de manera planificada.
És curiós que el Pla de Nacionalització s’elaborés l’any 1990. És el mateix any que va néixer el setmanari EL TRIANGLE, precisament per plantar cara i combatre la deriva feixistoide que amenaçava la democràcia a Catalunya. Òbviament, en aquell moment no teníem coneixement d’aquest pla secret dissenyat i aprovat pel govern de la Generalitat, però els seus efectes –censura, omertà, mort civil dels dissidents…- ja començaven a ser evidents i alarmants.
Com a periodista, jo tenia dues opcions: o plegar-me i resignar-me al nou ordre pujolista imperant o mantenir, al preu que fos, la meva independència i la meva llibertat professional. Han passat gairebé 30 anys. El Pla de Nacionalització ha estat a punt d’assolir els seus objectius finals. Només el descobriment i denúncia de la fastigosa corrupció inherent als règims amb pulsions totalitàries ha aconseguit esberlar-lo i anorrear-lo. Ens hem salvat de miracle.
La societat catalana necessita fer un reset, com va succeir a Alemanya després de la derrota del nazisme. El punt de partida és el reconeixement de la nostra diversitat en libertat i que el referèndum d’independència és un factor de divisió estèril i d’enfrontament civil. Després de patir el Pla de Nacionalització necessitem un Pla de Reconciliació.
(Malauradament, ni TV3 ni Catalunya Ràdio no s’han fet ressò dels documents que publica EL TRIANGLE. En l’àmbit dels mitjans de comunicació públics –convertits en un reducte de hooligans processistes- és urgent obrir les finestres).
