Fa uns dies em van convidar a moderar un acte inclòs en la novena edició del projecte “Ciutats defensores dels drets humans”. Es va celebrar a Sant Boi de Llobregat i hi van participar dos activistes de Nicaragua que han hagut de fugir del país per pressions del govern que presideix Daniel Ortega. Són la feminista Magaly Castillo i l’ambientalista Amaru Ruiz. Tots dos són joves i, per tant, no van viure en edat adulta l’arribada al poder del Front Sandinista després de fer caure el dictador Anastasio Somoza. Tots dos, però, consideren que el sandinisme actual traeix la voluntat popular que el va portar al poder. I comparteixen la desil·lusió de moltes persones que tant a Nicaragua com a la resta del món van posar moltes il·lusions de canvi i futur en aquella revolta.

A Espanya, pocs anys després del retorn de la democràcia després de la mort de Francisco Franco, es va començar a parlar també de la desil·lusió, del desencís perquè els canvis socials i culturals que s’esperaven no acabaven d’arribar o ho feien amb comptagotes i lentament.

A Catalunya, els centenars de milers de persones que creien que la independència que els prometien alguns governants i activistes era a tocar han topat també amb la desil·lusió que suposa la realitat que vivim.

La vida de qualsevol persona està plena d’il·lusions i desil·lusions. El pas dels anys ens fa més escèptics davant les expectatives i esperances que  ens fem sobre els projectes de futur personals o col·lectius. Però viure sense il·lusions és trist. Per això és recomanable i saludable no renunciar a tenir-ne. Tenir il·lusions, tanmateix, no ha d’equivaler a ser il·lús, a no tocar de peus a terra.

Cal saber reaccionar davant les il·lusions frustrades. Cadascú s’ha d’esforçar perquè les seves il·lusions esdevinguin realitat algun dia. Donar qualsevol batalla per definitivament perduda és un error. Com és un error pretendre guanyar-ne cap mitjançant la violència.

No es tracta d’anar amb un lliri a la mà però amb rebequeries de nen petit, amenaces de qualsevol tipus o saltant-se les lleis i els drets de la ciutadania no s’avança cap a la independència de Catalunya, una democràcia de més qualitat a Espanya o la pau i el respecte dels drets humans a Nicaragua.