Molts llibres de memòries no tenen cap interès. Són un cúmul de fake news ordenades només a major honor i glòria de la persona que les escriuen. Moltes d’aquestes autobiografies s’haurien d’escriure pensant en que no es publicaran fins després de la mort de l’autor. Així no es veuria obligat a quedar bé amb gent a la qual detesta i ocultar els vicis i errors propis. Me n’he empassat unes quantes esperant trobar explicacions a algunes incògnites de les vides dels autors i m’he quedat amb un pam de nas. Les de Jordi Pujol i Lluís Prenafeta, per exemple. Si algú vol saber quina mena de periodista és l’actual director de TV3, Vicent Sanchis, només cal que llegeixi unes quantes planes de la seva hagiobiografia de Lluís Prenafeta.

Jaume Collell acaba de publicar un llibre on trasllada part de la seva memòria personal. Es titula Joc d’oficis i m’ho he passat d’allò més bé llegint-lo. Va néixer el mateix any que jo i potser per això tot el que explica encaixa força amb el que he vist i viscut al llarg de la meva vida.

És un personatge polifacètic. D’actor d’Els Joglars va passar a periodista sense deixar mai de costat el seu interès per la música. Les tres facetes, els tres oficis, marquen aquest llibre de Cossetània Edicions que se’t fa curt amb les seves 183 planes. Hi surt molta gent i Collell en parla amb una prosa creativa i que, malauradament, cada cop sembla més inaccessible a les noves generacions de periodistes.

Hi trobem, entre molts d'altres, Albert Boadella, Ramon Fontseré, Pepe Rubianes, Lluís Pasqual, Dario Fo, Josep Maria Flotats, Joaquim Maria Puyal, Josep Cuní, Joan Tapia, Enric Sopena, Margarita Rivière, Jaume Reixach, Gregorio Morán, Oriol Martorell, Rafael Subirachs, Javier Gurruchaga, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach. Amb alguns d’ells hi ha tingut contacte personal i amb d’altres de forma indirecta. A tots els retrata de forma precisa i m’atreviria a dir que, en ocasions, ha optat per no ser excessivament cruel. Potser ho ha deixat per un segon llibre.

De moment, fem que corri aquest. Us el recomano. Tant de bo hi hagi més periodistes, polítics i actors que s’animin a posar negre sobre blanc les seves memòries tal i com Collell ho fa a Joc d’oficis. I si en fa alguna presentació no us la perdeu. Us ho passareu bé!