De quina generació dec ser jo? Tenia 19 anys acabats de complir el dia que va morir Franco. Suposo que això em podria situar com a membre de la generació de la Transició de la dictadura a la democràcia. Però vaig viure pocs anys de dictadura com per assaborir bé el què va significar la instal·lació de la democràcia a Espanya. Vaig notar el canvi, clar, però més el van notar els meus pares i generacions anteriors.

Des d’aleshores ençà han passat diversos fets que podrien identificar la gent de la meva quinta. Va ser notable l’impacte de la victòria del PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1982. Jo ja anava pels 26. Deu anys després vaig veure en primera línia la preparació i desenvolupament dels Jocs Olímpics de Barcelona. Si em diguessin que sóc de la generació dels Jocs no se’m faria estrany.  També sóc de la generació que va viure durant molts anys el debat polític a la meva comunitat presidit per l’ideal nacionalista, que a mi m’ha semblat insolidari i a d’altres de la meva generació consubstancial al fet de ser català. Tots hem viscut els darrers anys la transformació d’aquell nacionalisme en independentisme. Sóc de la generació del ‘boom’ indepe?

A nivell internacional hi ha uns quants fets especialment destacats al llarg de la meva vida: la fi de la Guerra Freda, l’atemptat contra les Torres Bessones a Nova York i l’empenta que ha agafat la lluita ciutadana contra l’Emergència Climàtica que patim.

Seré, també, de la generació del coronavirus? Mai no havia viscut res semblant. Encara em sona a pel·lícula de ciència ficció que m’hagi de confinar a casa no se sap ben bé quants dies per combatre l’expansió d’aquest virus. Quan en parlava amb els meus alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, aquests dies, abans que ens enviessin a tots a casa, molts comentaven que la mortalitat no els afectava. Un parell acabaven de tornar de Milà i havien agafat una grip terrible amb febre alta. Als CAPS respectius no els van fer cap prova per saber si estaven infectats pel SARS-CoV-2 i si, per tant, patien la malaltia que s’ha batejat com a COVID-19.

Són nois i noies amb l’edat que jo tenia quan Franco va morir. Potser un parell d’anys més. Tot pinta que ells sí que seran la generació del coronavirus. I espero que la superació de la pandèmia es faci de forma que aquests joves visquin en una societat en la qual els éssers humans ens ajudem els uns als altres en situacions límit com aquesta i en el dia a dia. Potser de tot plegat en surt la conclusió que ja és hora de canviar el sistema econòmic i social competitiu al qual ens hem acostumat durant generacions i generacions.

Potser.

Tant de bo!