Davant l'obertura del judici oral per als polítics independentistes presos, processats per rebel·lió al Tribunal Suprem i en l'Audiència Nacional, la fiscalia ha mantingut l'acusació de rebel·lió i l'advocacia de l'estat acusa per sedició. Des de l’independentisme s'addueix que no es tracta de polítics presos, si no de presos polítics, ja que no han fet absolutament res del que se'ls acusa. Els presos han dit per activa i per passiva que no se’ls utilitzi per negociar, però tot i això, els seus companys els utilitzen per mantenir viu el conflicte. De moment, la resposta a les peticions de penes de la fiscalia i l'advocacia de l'estat ha estat anunciar la negativa a votar a favor dels pressupostos al Congrés i des del govern de la Generalitat anuncien que no respectaran cap sentència condemnatòria i mobilitzaran el carrer per protestar.

Ningú no està content. Els partits de dretes s'esquincen les vestidures perquè consideren que el govern està afavorint els presos i més a l'esquerra del PSOE es considera que els presos no han comès delictes tan greus.

Fa temps que estem convençuts que es tracta d'un tema polític i no judicial i que des del govern anterior no es va oferir cap alternativa política. Però també és veritat que des dels sectors independentistes van judicialitzar el problema en saltar-se la llei de forma estentòria per reforçar la política dels greuges i el victimisme, justificant la ruptura. A més de teatralitzar, trencant públicament les sentències o notificacions dels tribunals, i de verbalitzar contínuament que no es respectaria la llei, des del Parlament català es van aprovar lleis de desconnexió i es va declarar unilateralment la independència de Catalunya.

Podem pensar que aquest judici no només no ajuda a la convivència, sinó que manté viva la tensió, però també pensem que tant els partits nacionalistes catalans com els nacionalistes espanyols s'esforcen per mantenir viu el conflicte. Les víctimes principals de la verborrea que es manté des dels sectors independentistes més radicals són, precisament, els seus presos. Els aconsellem amb humilitat que, si realment volen aconseguir que disminueixin els costos personals, que siguin discrets en les seves exigències.

Si entenem que en una societat democràtica, composta per ciutadans lliures, la política ha d’encaminar-se a aconseguir el bé comú, resolent aquells problemes que posen en risc la convivència i el desenvolupament social, la realitat, és que fa anys que vivim ancorats en l'antítesi de la política. Assistim ara a l'exageració, l'insult i la desqualificació, independentment de si amb això desvirtuem la democràcia i la debilitem pel cansament ciutadà. Però la salut democràtica també s’haurà de valorar en la seva capacitat correctora d'aquestes desviacions.

En els nostres 40 anys de democràcia hem assistit a una progressiva descentralització de l'Estat. La Constitució del 78, oberta en molts aspectes, ha permès evolucionar a demanda dels propis territoris. Una Constitució que molts van pensar que podia considerar-se federal, però en alguns aspectes camina coixa. Els estats federals, per definició són els estats democràtics més complexos que existeixen, perquè faciliten la convivència i l'expressió de la pluralitat. Vol dir que han de ser capaços de generar mecanismes que permetin la protecció de les minories i la resolució dels conflictes.

El nostre sistema ha arribat al final del seu desenvolupament: hem aconseguit el sistema descentralitzat i complex que volíem, deixant al descobert els problemes que no hem estat capaços de resoldre i sense mecanismes per fer-ho. Ara cal generar estructures transversals de codecisió, cambra territorial, mecanismes d'arbitratge i mediació.

Per això necessitem realitzar una reforma de la Constitució en clau federal. Per a això, cal deixar de fer política a curt termini. Potser, el moment en què vivim, on ningú no pot ser el guanyador si no aprèn a pactar, sigui també un bon moment per fer-ho. En comptes de crispar, és el moment d'abandonar l'adolescència eterna i generar estructures organitzatives que ajudin a resoldre els conflictes.