Sara Canning, la companya de la periodista Lyra McKee que va ser assassinada per un tret mentre informava d’uns disturbis a Derry a Irlanda del Nord el passat abril, va declarar: “M’importa més el reconeixement dels drets dels homosexuals que si la sobirania la té Londres o Dublin. La majoria dels meus amics són políticament no alineats. Volem que tot el món visqui millor”. A Sara Canning i als seus amics se’ls coneix com a integrants del col·lectiu dels ‘Neither’ (ni una cosa ni l’altra).

Els ‘neither’ van guanyant terreny als que estan parlant sempre de la necessitat d'unir Irlanda del Nord amb Irlanda o de que segueixi formant part del Regne Unit. No és que no creguin que sigui millor una cosa o l’altra. És que consideren que aquest debat no ha de tapar-ne d’altres, des de l’acceptació de l’homosexualitat al combat contra la pobresa i la precarietat, el predomini de la religió a la societat irlandesa o la legalització de l’avortament.

En un reportatge publicat a La Vanguardia aquest mes d’agost sobre el pes dels no alineats a Irlanda del Nord una treballadora social deia que “tant els republicans com els unionistes tenen els seus herois i els seus dimonis, els seus morts, les seves víctimes, els seus himnes, les seves cançons, els seus murals i les seves llegendes, històries d’atrocitats que explicar als seus fills i els seus néts. Han patit i han triomfat. Han fet d’això la seva vida i la seva identitat, i declarar-se neutral en aquest món semblava fins i tot frívol. Era millor callar i anar a la seva”.

A Irlanda del Nord, especialment ara que sonen campanes d’un Brexit dur, s’escolta més la veu dels neither, dels no alineats. El terme més proper que fem servir a Catalunya és el de ‘equidistants’. Però és un terme inadequat. El ventall de les opcions dels catalans per determinar quina és la millor forma de relacionar-se amb Espanya és ampli. De no alineats n’hi ha de molts tipus. També d’independentistes i d’anti-independentistes.

Qui té la raó? Cadascú la seva, ja ho sabem. Del que es tracta és de no imposar la pròpia a la dels altres. I respectar totes les idees. Construir en comptes d’insultar. Dialogar en comptes d’esbroncar.

La lliçó que hem d’aprendre d’Irlanda del Nord no és la dels assassins de Lyra McKee sinó la de la seva companya Sara Canning i els seus amics.