L’associació Braval em va convidar la setmana passada a compartir una estona amb ells. Els seus responsables em van explicar com treballen i com, a través fonamentalment del futbol i el bàsquet, contribueixen a potenciar l’èxit escolar i la inserció laboral dels adolescents i joves del barri barceloní del Raval. Fa més de vint anys que s’hi dediquen i els seus beneficiaris són, en bona part, nois de famílies procedents d’altres països. Si jo tingués deu o dotze anys i anés a petar a un país diferent del meu molt probablement m’hauria apuntat a un dels equips esportius de Braval.

Al Raval hi treballen d’altres associacions com aquesta. Conec directament la feina excel·lent del Casal dels Infants i de Probens. N’hi ha més. Moltes més? No sabria què dir-vos. Les necessitats d’aquest barri i les famílies que hi viuen són tantes que potser mai no n’hi ha prou. L’Ajuntament s’hi dedica força, tot i que no s'estalvia crítiques de una part del veïnat. La Generalitat no gaire. I l’administració de l’Estat queda molt lluny.

Els responsables de les entitats solidàries del barri poden explicar moltes històries que costa de trobar als mitjans de comunicació convencionals. També els nois i noies que es beneficien de la seva feina. La millor manera d’entendre com són aquests adolescents, els problemes que tenen i les aspiracions vitals que els mouen és acostant-se a ells. Coneixent-los, s’evapora la imatge que sol difondre’s com si tots fossin delinqüents, desarrelats i perillosos.

A Barcelona hi han arribat milers d’adolescents marroquins que han desbordat les capacitats d’atenció del govern català. Estava avisat però no va reaccionar fins que molts d’aquests nens van haver de dormir a les comissaries dels mossos d’esquadra o als passadissos de la Ciutat de la Justícia. Són els MENA (menors no acompanyats). Alguns ensumen cola o intenten robar-nos la cartera o el mòbil. Carlos Cruz, fundador i president de l'organització mexicana ‘Cauce Ciudadano’ va venir a Barcelona fa uns dies per rebre el premi Constructors de Pau 2019 que entregava l’Institut Català Internacional per la Pau. En el discurs que va fer quan va recollir el premi al Parlament de Catalunya va explicar que un d’aquests adolescents va prendre-li la cartera quan passejava per la Rambla. La policia va enxampar el noi i Cruz va recuperar la seva cartera. Al Parlament va dir que li agradaria parlar amb aquell noi i demanar-li perdó pel món que tenim i que l’ha portat a sobreviure robant pel carrer.

Com se us queda el cos?