Va costar doblegar la corba dels contagis i ben poc fer-los rebrotar. El pic de la impotència va caure a mitjans d’abril, per Sant Jordi. Llavors, ens vam adonar que el virus s’ho emportava tot pel davant, fins i tot la sacrosanta festa. En un rampell d’orgull vam decidir ajornar-la en lloc de suspendre-la, i la vam passar al juliol. Malament hauran d’estar les coses com per no poder-la celebrar... A més, els calculadors de coronavirus calculaven llavors que la segona onada no arribaria fins al setembre o l’octubre...

Si bé és cert que hem celebrat Sant Jordi, no ho és menys que el sant no ha passat de beat i la canonització haurà d’esperar, sinó a l’abril de l’any que ve, a la vacuna.  El rebatejat ‘Sant Jordi d’estiu’ ha funcionat amb desigual èxit, en funció de si se celebrava en zona de risc molt alt, alt, mitjà, baix o molt baix. Potser l’error ha estat no vendre els llibres i les roses als bars...

Abans no tregui la destral, confesso que soc molt fan dels bars i, desenganyem-nos, les millors notícies s’amaguen en ells. Això no obstant, crida l’atenció que els polítics destinin tots els seus esforços a salvaguardar els bars del confinament, convertint-los en un dels pocs llocs sagrats, lliures de prohibicions. Al carrer has de dur mascaretes i guardar les distàncies, però quan arribes al bar es produeix el miracle, cauen les mascaretes i es relativitzen les distàncies. Igual les tavernes amaguen la vacuna que ens immunitza del coronavirus... Les pel·lícules de l’oest ens ensenyaven el poder curatiu de l’alcohol, que servia d’anestèsic per treu les bales i curar les ferides...

Des de l’inici de la pandèmia hem estat més preocupats en com condicionar bars i restaurants que col·legis, cinemes o teatres. Algú es pot creure que és més perillós, per exemple, anar al teatre amb les mascaretes i les corresponents distàncies de seguretat, que a un bar? Per tot plegat s’entén que la cultura se senti deixada de la mà dels polítics. Sentia dijous els escriptors queixar-se amb raó de les restriccions en la segona convocatòria del Sant Jordi d’aquest any. Curiosament, moltes d’aquestes queixes es pronunciaven des dels cafès.

Així, fins que no tanquin els bars no es podrà donar per inaugurada la segona onada d’una pandèmia que, desenganyem-nos, és al tombar la cantonada. Catalans, si veus les barbes dels barcelonins pelar, posa les teves a remullar. Aquest article l’he escrit des d’un bar, des d’on si no?