El nacionalisme moderat, tradicionalment representat per CiU, està orfe de lideratge polític. La deriva independentista radical de l’expresident Carles Puigdemont –que formalment és encara militant del PDECat– ha trencat tots els ponts amb el tradicional pujolisme d’ordre. Per això, des de fa mesos, i amb el sigil·lós suport dels grans poders de Catalunya, s’està ordint una operació per trobar i llançar al tauler polític i mediàtic la persona que pugui liderar i recuperar l’espai perdut del nacionalisme no independentista. Hi ha hagut alguns intents fallits, com els exconsellers Antoni Fernández Teixidó (Lliures), que ha acabat recolzant la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona; o Santi Vila, que s’ha constatat que no té prou empenta per liderar un projecte d’aquesta magnitud.

Un nom que s’està fent córrer en cercles empresarials per encapçalar la reconquesta d’aquest segment sociològic i polític, avui abandonat, és el de l’exalcalde de Sant Cugat del Vallès i exconseller de Territori i Sostenibilitat en el govern d’Artur Mas, Lluís Recoder. Entre els suports remarcables amb els quals compta d’entrada hi hauria el del president de CaixaBank, Jordi Gual.

Històricament vinculat al sector roquista de l’antiga Convergència i amb un perfil suaument socialdemòcrata, Lluís Recoder és el màxim exponent del lobby de Sant Cugat, un grup que ha acabat tenint un gran pes polític en el món nacionalista. No oblidem que, en els anys de màxima esplendor del maragallisme, aquesta ciutat del Vallès es va convertir en el reducte més important que li va quedar a CDC.

Del lobby de Sant Cugat en formen part l’actual presidenta del Port de Barcelona, presidenta del consell nacional del PDECat i expresidenta de la Diputació, Mercè Conesa; els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró, membres del govern del president Quim Torra; Xavier Martorell, exdirector dels Mossos d’Esquadra, que va caure en desgràcia per l’escàndol dels espionatges al Barça; Pau Villòria, mà dreta de Lluís Recoder i persona clau del sottogoverno de la Generalitat; i, fins i tot, l’exconseller Jordi Turull, que va ser gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat.

La trajectòria política de Lluís Recoder té una taca que ha marcat el seu expedient: la polèmica privatització, l’any 2012, de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), adjudicada al consorci liderat per l’empresa madrilenya Acciona quan ell era conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquesta privatització, la més gran que ha fet mai la Generalitat, va ser anul·lada posteriorment pel Tribunal Suprem, després d’un formidable escàndol polític que encara cueja al Parlament.

Després de sortir del govern, Lluís Recoder va intentar guanyar-se les garrofes com a consultor en temes jurídics i soci de la delegació espanyola de l’auditora KPMG, una de les big four del sector. Però aquesta experiència professional no va fructificar i l’any passat se’n va desvincular. Des d’aleshores, Lluís Recoder s’està movent per tornar a l’escena política, prometent jugar un paper rellevant en el futur del país.


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA