La perspectiva dels fitxatges del Barça per a la temporada vinent obre dues finestres completament diferents: la de Frenkie de Jong, migcentre de l’Ajax, lligat fa uns mesos i majoritàriament acceptat per l’afició i el cos tècnic, i la del davanter Antoine Griezmann, de l’Atlético de Madrid, contra el qual s’ha postulat també de forma contundent l’opinió pública barcelonista. En ambdós casos el vestidor no sembla haver encaixat gaire bé la seva arribada, plantejada des de la directiva com una mena de pols a l’enorme poder de decisió i de veto que ha exercit en els últims anys.
No ha esclatat la guerra, però per descomptat la relació no serà la mateixa, i hi ha la possibilitat que dins del vestidor es trenqui l’equilibri i la unitat imposada fins avui per les “vaques sagrades” de l’equip. L’arribada més complicada serà la del davanter francès, un futbolista que per ara ha anteposat guanyar diners a qualsevol altre objectiu durant la seva encara curta carrera en el futbol professional. Almenys, això es desprèn del seu protagonisme en el mercat de fitxatges, a partir de sobresortir en la Reial Societat i ser traspassat a l’Atlético de Madrid.
El 2017 va amenaçar d’anar-se’n, admetent públicament que preferia el Manchester United abans de seguir vestit de matalasser, un desig que ràpidament va reprimir davant d’un augment substancial de la seva fitxa i una clàusula de rescissió rebaixada a 100 milions el 2018 per així poder anarse’n més fàcilment un any després.
Quan semblava que aterraria al Camp Nou, el mateix Griezmann va anunciar que renunciava a aquesta possibilitat i ara s’assegura que fins i tot abans de ser eliminat a la Champions d’enguany es va oferir al Barça, que per fitxar-lo ha de pagar 20 milions d’euros més (120) de clàusula que fa dotze mesos. Però, no tot quadra en aquest culebró: Griezmann segueix desfullant la margarida sense aclarir el seu futur més enllà d’haver deixat clar, ara sí, que l’Atlético de Madrid ja no és un club a la mesura del seu talent i potencial. En efecte, Griezmann deixa entreveure, potser massa sovint, supèrbia i escassa modèstia quan parla de si mateix. Potser per aquest motiu Leo Messi es va posar molt seriós quan li van preguntar per la seva arribada i va insinuar que no serà benvingut.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
