Josep Antoni Duran Lleida valora en les seves memòries, El risc de la veritat (Proa, 2019), que Jordi Pujol va ser "un gran president", encara que el fracàs de la imputació de la família ha estat una llosa per al fundador de CDC. No obstant això, Duran troba que el cas judicial acabarà bé per a la família de l'expresident, i per argumentar-lo esgrimeix les "irregularitats processals en tota la instrucció".

Encara que Duran assegura a les primeres planes del llibre que ell no va aspirar mai ni a ser ministre ni a ser president de la Generalitat, després explica les oportunitats que va tenir per arribar a assumir aquestes responsabilitats.

Quant a l'opció de ser ministre del govern d'Espanya, qui va ser el líder d'UDC explica que tant amb Felipe González com amb José María Aznar va existir la possibilitat que CiU obtingués algun ministeri, però no va ser possible per la fèrria oposició de Pujol.

A més, evoca les diverses desavinences entre ell i Pujol, nombroses entre dos socis d’una coalició en la que la part més petita, UDC, s'havia de fer valer internament.

Pel que fa a la presidència de la Generalitat, Duran recorda com en la campanya electoral del 1999, la darrera de Jordi Pujol, va sentir l'escalf polític del líder de CiU, la qual cosa el va fer pensar que potser seria ell l'ungit. Per a Duran, però, la família va ser prou decisiva perquè Pujol es decantés per Artur Mas.

Segons explica Duran, Pujol és "conscient que hi havia coses que no s'havien fet bé", amb relació als comptes a l'estranger. Malgrat tot, Duran creu que irregularitats processals propiciaran l'exoneració de Jordi Pujol.