Els darrers episodis de mobilitzacions independentistes han posat el cos dels Mossos d’Esquadra en l’ull de l’huracà. Les dificultats que van tenir els agents de la policia catalana per defensar el Parlament o la Prefectura de Policia davant dels embats de manifestants en l’aniversari de l’1-O han provocat que dins del cos hi hagi una sensació de fastigueig pel que es considera un absolut abandonament de responsabilitats per part del departament d’Interior i, en especial, del seu conseller titular, Miquel Buch.

Però les crítiques que se senten a les comissaries no es queden en la cúpula política d’Interior. Fonts de la policia catalana afirmen que “la tropa”, en referència als agents de l’escala bàsica, considera que els màxims responsables uniformats dels Mossos no tenen les competències professionals per dirigir el cos i, encara més greu, només responen a ordres polítiques de Buch amb un clar rerefons de la defensa de les tesis independentistes.

Aquestes mateixes fonts de la policia de la Generalitat consideren que l’actual comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius, és on és per ser un “radical” sense la preparació professional adequada per ocupar la màxima responsabilitat dins dels Mossos a la qual pot tenir accés un uniformat en el cos. Aquestes fonts diuen que el relleu natural del comissari Ferran López, que va substituir el major Josep Lluís Trapero amb l’aplicació del 155, era el tercer en la cadena de comandament, el comissari Carles Molinero.

Aquest comandament dels Mossos és llicenciat en Criminologia, va estar al capdavant de la comissaria superior de Coordinació Central i s’assegura que va tenir un paper clau en la resposta dels Mossos en els atemptats jihadistes del 17-A del 2017 a Barcelona i Cambrils. Carles Molinero també era el responsable de la policia catalana a Barcelona quan es van produir les càrregues policials durant la vaga general del 2012 en les quals Esther Quintana va perdre un ull per una pilota de goma o quan va morir en una detenció Juan Andrés Benítez al barri del Raval.

Però també s’apunta que Molinero no va ser l’escollit per dirigir la policia catalana perquè és molt proper a l’antiga CDC, actual PDECat. Pot semblar un contrasentit, però l’explicació agafa força pel fet que a Esquius se’l situa en l’òrbita del pensament independentista de Carles Puigdemont i de Quim Torra. De fet, alguns agents es qüestionen què hi fa un diplomat en ciències religioses ocupant la màxima responsabilitat dins del cos.


EL BANDEJAMENT DELS MODERATS

Quan es va especular sobre el fet que la nova direcció uniformada dels Mossos estava entre Molinero, el candidat amb més punts, i Esquius, aquestes mateixes fonts asseguren que quan tots dos van ser convocats a Interior perquè els comuniquessin els nous càrrecs amb el nomenament de Miquel Buch com a conseller es va donar la circumstància que quan va arribar Molinero es va trobar que Esquius ja era al despatx del conseller. I que quan li van comunicar el nomenament d’Esquius i ell es va oferir per posar-se a les seves ordres li van dir que no comptava amb la confiança del nou cap i que el desterraven a Mobilitat. D’aquesta manera es feia fora la Convergència moderada de la direcció dels Mossos i prenia el comandament l’independentisme hiperventilat.

I en aquesta mateixa línia estaria el que li va passar a Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra i cap policial fins a l’aplicació del 155. Trapero, que està investigat per sedició, era considerat com un “nacionalista moderat” dins del cos, que hauria insistit davant de l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’abstingués de celebrar la consulta independentista de l’1-O. Veus dins del cos asseguren que a Trapero “li van fer el llit” els seus subordinats en el decurs dels preparatius de l’1-O i durant la jornada de la consulta independentista, els mateixos subordinats que després han acabat ocupant els llocs de màxima responsabilitat dins del cos


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA