Dividit i enmig d’un llarg i esgotador procés preelectoral de lluita pel lideratge de l’espai sobiranista és com afronta l’independentisme la taula de diàleg i negociació entre els governs espanyol i català. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els grans abanderats de l’aposta pel diàleg, reclamen amb urgència concrecions per exhibir els seus èxits i asseguren que “no s’aixecaran mai de la taula”. Per contra Junts per Catalunya (JxCat) multiplica els bastons a les rodes d’una iniciativa que els donaria rèdit electoral sempre que fracassés. Els postconvergents que representen “l’independentisme més intransigent” han encetat l’estratègia de “l’erosió del rival electoral”.

La figura del mediador, que ja va malmetre l’anterior intent de diàleg del Palau Reial de Pedralbes, ha esdevingut un nou motiu de fricció entre els socis de govern a Catalunya. Junts per Catalunya, conscients que des de Madrid mai s’acceptarà la presència d’aquesta figura, ha convertit la seva exigència en una reclamació “irrenunciable”. El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, des de la cambra catalana, va demanar que es respectessin les decisions del Parlament, en referència a la moció que JxCat, la CUP i també ERC van aprovar i que reclamava la figura d’un “mediador internacional”. Per la seva banda, Esquerra demana que “el mediador” no sigui excusa per no iniciar el diàleg, i suggereixen que els postconvergents pretenen “avortar la negociació” per deixar en fals als republicans.

Conscient d’aquesta divergència explícita, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no té pressa per accelerar l’adopció d’ acords, i la seva màxima preocupació és evitar divergències internes en el seu executiu amb els socis d’Unides Podem. Amb aquest objectiu, Pedro Sán­chez ja va moure fitxa incorporant el líder de la formació morada, Pablo Iglesias, a la taula de diàleg. Des del PSOE s’intenta donar una mostra d’unitat interna controlant els barons contraris a la negociació amb l’independentisme, mentre Sánchez continua defensant des del Congrés la negociació amb Catalunya i apel·lant el PP a fer una “oposició lleial a Espanya” i que “no es deixi arrossegar per la deriva extremista”. 

Els populars, que no estalvien crítiques contra el president per les negociacions amb els independentistes, reconeixen en privat que Sánchez “és més hàbil que (José Luís Rodríguez) Zapatero” perquè “promet poc” i “té més capacitat per no defraudar”. Però la imatge dialogant de l’actual president del govern i la presència d’Iglesias a la taula de negociació també busca desactivar “el discurs antiespanyol” que es llença des de Waterloo. Es tracta d’un president del govern preocupat per l’efecte que pugui tenir el diàleg a Catalunya en les eleccions autonòmiques basques i gallegues. El PSOE té en aquests comicis una primera prova de foc del pacte de govern amb Podem, i confia a recuperar poder autonòmic. En la línia de guanyar temps i no inflar expectatives, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ja ha alertat que la taula de diàleg i negociació “no té l’èxit garantit”, i demana calma per conduir-la “a bon port”.

Un altre dels punts clau d’aquesta taula és el paper que hi han de jugar els polítics presos i exiliats. En aquest debat l’independentisme no ha definit cap full de ruta i les posicions no estan alineades. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, per part de JxCat, ja ha defensat “donar veu” a l’expresident Carles Puigdemont i als polítics presos a la taula de diàleg, i el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, es limita a dir que els “presos i exiliats” han de tenir un “paper estratègic”, però no concreta amb quin format s’ha de traslladar això a la taula negociadora que es reuneix per primer cop aquest dimecres.