Els dirigents d’Iniciativa per Catalunya-Verds s’han acostumat, els darrers dies, a rebre tota mena d’insults a través de twitter. Se suposa que els agressors dialèctics són fanàtics partidaris del procés independentista que van per lliure i que els dirigents d’aquest procés no poden o no volen controlar.
Però als militants i dirigents d’ICV els ha dolgut molt que l’historiador Joan B.Culla s’hagi convertit en un descerebrat més i el diari El País li hagi publicat un article despectiu i insultant envers aquesta formació política, el passat divendres 2 de setembre. Culla s’ha dedicat sistemàticament els darrers anys a criticar els socialistes catalans. S’havia fet tan habitual la seva homilia contra tot allò que fes olor a socialista que ja feia molt temps que havia deixat d’afectar la moral dels receptors dels exabruptes.
La davallada del paper socialista a Catalunya ha fet que, últimament, Culla l’hagi agafat amb ICV, com a peça important del moviment dels Comuns que fa trontollar l’hegemonia conservadora a la política catalana. La trajectòria de Culla està lligada a aquesta hegemonia. CDC l’ha mimat amb prebendes i càrrecs al llarg de la seva vida laboral.
A l’article d’El País –titulat ‘Un sectarisme antic‘-, a més, de ‘sectaris’ acusa els dirigents d’ICV de tenir ‘estretor de mires‘ o de ser ‘unionistes light‘. Al PSUC, partit precedent d’ICV, arriba a acusar-lo de tenir “alguna conducta digna de figurar en la història universal de la infàmia“.
Quan algú demana què aporta Culla als articles d’opinió d’El País se li respon des de la redacció que és la ‘quota’ que compensa d’altres articulistes. A ICV es pregunten, ara, de quina ‘quota’ parlen. Certs sectors d’aquesta formació proposen fer el mateix que fa anys que practiquen els socialistes: saltar-se els seus articles. Alguns historiadors també ho fan després que Culla s’apuntés en un article anterior a la falsa tesi que la guerra civil espanyola va ser contra Catalunya.
