"És un frau que per portar una cadira de rodes et cobrin més en pujar a un taxi, tant per baixada de bandera com per un suplement". Amb aquesta rotunditat s'expressa la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vidal, en una nota que ha fet aixecar la llebre i ha posat contra les cordes l'Institut Metropolità del Taxi (IMET). "És un frau habitual. A mi m'ho han intentat fer diverses vegades, però sempre m'hi he negat perquè conec els meus drets, però potser hi ha altra gent que no i que han acabat pagant", afirma Pilar Díez, advocada que es mou per Barcelona en cadira de rodes.

Consultades fonts de l'IMET sobre aquest suposat frau, ens expliquen que aquest organisme "estableix les tarifes anuals, que són iguals per a qualsevol mena de servei de taxi. En aquestes tarifes no es recull cap suplement per cadira de rodes. Al contrari, als adhesius de tarifes que es troben en els vidres de cada taxi s'especifica que la cadira de rodes és gratuïta".

Un fet que contradiu la denúncia que una persona amb discapacitat va posar davant la Síndica de Greuges, i que corrobora l'advocada Pilar Díez, en què s'explicita que hi ha serveis de taxi adaptat per a persones amb mobilitat reduïda que cobren una tarifa diferent, concretament 13,90€ de suplement de dilluns a divendres en horari de matí i 14,50€ en horari nocturn i els caps de setmana. Especialment sagnant és aquest cas, ja que les persones amb discapacitat que necessiten un taxi adaptat han de demanar-lo, sí o sí, a través d'emissora, que cobra 7€ mínim, davant la impossibilitat d'aturar un taxi a peu de carrer aixecant la mà.

A Barcelona hi ha 140.000 persones amb discapacitat i només 91 taxis adaptats, que no representen ni l'1%, quan la normativa marca que sigui un 5% de la flota de taxis de la ciutat. "Volem i necessitem una oferta més àmplia de taxis adaptats, amb preus acordats i que l'IMET en faci un seguiment –declara Montse Pallarès, presidenta de la Confederació d'Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Francesc Layret–. Exigim una solució. No pot ser que una persona amb discapacitat hagi d'esperar més de mitja hora, després d'haver trucat un taxi. I d'emergències ja ni en parlem".

Des de les entitats expliquen, amb pèls i senyals, els abusos que comenten alguns taxistes. Per exemple: "Compren un cotxe de set places amb rampa, però al cap d'uns dies en treuen la rampa i marxen a l'aeroport a agafar grups de turistes". Molts d'aquests taxistes fraudulents són els mateixos que demanen llicència per operar un cotxe adaptat que els permet treballar els set dies de la setmana i en dos torns, mentre que la resta han de parar obligatòriament un dia i treballen només un torn. Doble benefici, del qual els discapacitats no en treuen cap profit.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA