El 10 de novembre de 2007, en una cimera iberoamericana a Santiago de Xile, el rei Joan Carles I manava callar al llavors president veneçolà, Hugo Chávez, per les seves reiterades interrupcions al que era president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb la cèlebre interrogació “¿per què no calles?”. La pregunta retòrica del monarca espanyol aviat va agafar volada, se’n van fer samarretes, i avui dia encara és recordada. El que potser no tothom recorda és d’on venia la incontinència reial, que ara ve a tomb: Zapatero defensava en la seva intervenció a l’expresident del govern espanyol, el popular José María Aznar. Al marge de les públiques rivalitats d’ambdós polítics, el socialista va estimar oportú defensar el seu predecessor en el càrrec de la viperina llengua de Chávez, llavors en plena efervescència populista, que va titllar de “feixista” a Aznar, fet que Zapatero va retreure, alhora que va convidar Chávez a cessar en la seva hostilitat.
Disset anys després, el president ultradretà d’Argentina, Javier Milei, de visita a Espanya convidat per Vox, deia sobre el president espanyol Pedro Sánchez: “No saben quin tipus de societat i país pot produir el socialisme, quina mena de gent cargolada al poder i quins nivells d’abús pot arribar a generar. Encara tenint la dona corrupta, s’embruta i es pren cinc dies per pensar-s’ho”. La reacció de Sánchez ha estat diplomàticament contundent, manant retirar l’ambaixadora a l’Argentina. Esperava abans Espanya una rectificació de Milei, però aquesta no es va produir, i és que el mandatari argentí no respon al perfil d’un polític a l’ús, esdevé més aviat una grollera imitació de l’expresident estatunidenc Donald Trump: Milei és aquell mandatari que durant la campanya electoral va titllar el papa Francesc de “representant del maligne a la Terra”, o “fill de puta que predica el comunisme”, i després es va fer perdonar visitant el pontífex a la Santa Seu. Veurem com acaba la topada amb Sánchez, de moment a Milei se’l veu encantat amb el seu nou enemic i al president espanyol ja li va bé per motivar els seus en la campanya de les eleccions europees.
Si bé és cert que el detonant del conflicte el va fer explotar el ministre de Transports Óscar Puente, conegut també pels seus exabruptes, quan va acusar Milei “d’ingerir substàncies”, no és menys cert que Alberto Núñez Feijóo ha perdut una altra oportunitat, l’enèsima, de fer d’home d’Estat, d’imitar l’expresident Zapatero i defensar el president del govern espanyol de torn, un càrrec que ell anhela ocupar, sense haver demostrat de moment ser-ne prou digne, més aviat al contrari.
