Laporta tira la tovallola de l’impagament de Barça Studios aquesta temporada

Després d'enredar la premsa amb falsos inversors i després amb l'entrada de patrocinadors del club, que també han fugit cames ajudeu-me, el president ja ha renovat el seu aval de l'any passat i ha negociat amb si mateix l'ajornament del segon pagament (60 milions) fins a setembre

Joan Laporta i Eduard Romeu

Està clar que a Joan Laporta li era igual presumir de CEO, perquè de la mateixa forma que el va nomenar després de guanyar les eleccions se’l va traure del damunt al cap d’uns messos sense mostrar la menor pressa, al contrari, per substituir-lo. De fet, el lloc continua vacant el dia d’avui. Tampoc és que li amoïnés la figura del vicepresident econòmic, electoralment reservada per a Jaume Giró el març de 2021, que també es va volatilitzar arrossegat per la primera ràfega de rigor, ordre i legalitat que va passar de llarg per la directiva. Després, va subhastar el càrrec a favor del millor avalador, l’empresari José Elías (Audax) qui, al seu torn, per no poder acreditar la seva condició de barcelonista, va haver de nomenar una espècie de testaferro, Eduard Romeu, probablement el vicepresident econòmic de menys pes i incidència en les polítiques d’una junta, vel·leïtosa i frívola, amb molt més interès a gastar i esprémer els recursos del club que a conservar-los i millorar-los. Romeu ja ha deixat de figurar, també sense suplent, de la mateixa manera que no s’han suplert les baixes/desercions/acomiadaments del director de l’Espai Barça, de la directora financera ni de la resta dels alts càrrecs executius que han anat sortint al llarg dels últims tres anys, curiosament amb l’estrany efecte d’un increment regular de la nòmina d’alta direcció malgrat la seva dràstica reducció.

En directa proporció a aquesta pèrdua de talent i a conseqüència d’aquest pressentiment general que el Barça acusa avui més que mai l’absència de professionals capacitats i solvents en pràcticament totes les àrees, però especialment en la precària estructura del seu govern financer i de les seves solucions econòmiques, es va agreujant la fotografia dels seus estats financers.

Definitivament, l’irresoluble entramat de Barça Studios, Barça Vision i Barça Media, que s’ha convertit en una mateixa catàstrofe amb diverses cares i tants nyaps com decisions pren Laporta sobre aquest tema, camina en la direcció d’enquistar-se i d’acabar sent el llast que acabi de provocar el col·lapse econòmic tan temut pel barcelonisme.

En les últimes setmanes, davant l’avanç implacable del calendari cap a aquests dues dates claus en el tancament d’aquest curs, el 30 de juny per al rescat de l’impagament de Libero (40 milions) i el 15 de juny per a ingressar el segon termini de la venda de Barça Studios (60 milions), l’evolució del discurs de la junta ha deixat una reguera, un altre, de falsedats i paranys, començant per posar en dubte que, realment, el club tingui alguna possibilitat d’exigir legalment els diners que Libero mai va pensar a invertir en el projecte. La sospita, avalada per la certesa que, en el seu moment, Laporta també va afirmar que tant Orpheus Media com Socios.com havien aportat garanties de pagament que mai van existir ni es van exigir, és que la presumpta demanda a Libero és pur postureig, una altra excusa infantiloide.

Després, des de la mateixa junta, des de la ‘gestapo’ mediàtica laportista, s’ha difós que el club feia mesos que treballava en l’entrada d’inversors, que l’entrada de diners frescos era “segura i imminent”, abans de canviar a un relat, la setmana passada, segons el qual al final s’havia optat per reservar aquesta ‘ganga’, és a dir la possibilitat d’invertir en un projecte que va nàixer mort, a patrocinadors i proveïdors que ja treballen amb el FC Barcelona. El resultat ha sigut, malgrat el reiterat entusiasme de la premsa que s’engoleix aquestes engalipades una darrere d’una altra, que les mateixes fonts del club donen per impossible el rescat d’aquests 40 milions, obligant Laporta a renovar l’aval de 12 milions que ja va aportar l’any passat per a sostenir part de les inscripcions de la temporada 2023-24.

També ha transcendit, quant als 60 milions del pagament de venciment 15 de juny, que la junta ha negociat amb si mateixa, perquè ara per ara no existeix cap compromís de pagament amb ningú, l’ajornament d’aquest cobrament al mes de setembre. Un altre frau comptable intern que no soluciona res, llevat que LaLiga li permeti diferir la càrrega d’aquest deute al pròxim exercici 2024-25 en el qual aquests 60 milions s’afegirien als 60 milions de venciment 15 de juny de 2025. En qualsevol cas, a l’efecte de LaLiga el ‘forat’ negre de Barça Studios continuarà existint, augmentant i erosionant aquesta ansietat laportista per continuar gastant-se els diners que el Barça no té ni tindrà per la senzilla raó que Barça Studios no és més que una furtiva operació financera especulativa i imaginària que ha generat un forat de 368 milions, els 160 milions pendents de cobrar pel valor dels 200 milions de la venda del 49% i els 208 de l’ingrés comptable que es va inventar Laporta abans de 30 de juny de 2023 pel presumpte valor (riures) del 51% d’una companyia la facturació de la qual, com els seus beneficis, activitat industrial i comercial són indetectables.

(Visited 698 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari