Un centenar d’activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) vingudes d’arreu de Catalunya han participat en una protesta davant de l’edifici de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per denunciar que hi ha 870 famílies que esperen un pis de les meses d’emergències que hi ha en una onzena de localitats catalanes. Segons els concentrats, el mecanisme que havia de garantir un reallotjament per les famílies vulnerables en risc de desnonament s’està convertint “en un repartiment d’engrunes”.
“Tenim dret a aigua, llum i sostre”, “No tolerarem, ni un desnonament més” i “No s’entén, gent sense casa i cases sense gent” són algunes de les proclames que han cridat els concentrats. Un grup de manifestants ha entrat a la seu de l’agència pública per presentar casos concrets de situacions “flagrants” i així exemplificar la situació d’emergència. Al cap d’uns minuts, han sortit i han continuat la protesta fora.
Els membres de l’entitat han denunciat que el col·lapse de les meses d’emergència ha sigut un dels grans temes absents dels debats de la campanya del 12-M. “No és una situació nova, fa set anys que ho denunciem. S’han d’acabar les excuses i passar als fets, les solucions són fàcils. No han de mirar cap a una altra banda i han de decidir si volen governar per les persones amb problemes d’habitatge o pels fons voltor”, ha dit Juanjo Ramon, portaveu de la PAH, que ha denunciat que, de mitjana, a Catalunya hi ha 20 desnonaments al dia.
L’associació ha explicat que aquest mecanisme s’ha vist “desbordat” per l’emergència de l’habitatge, sobretot a la ciutat de Barcelona, que concentra el 80% de la llista d’espera. Segons la PAH, la burocràcia ha fet que aquestes meses siguin “ineficaces” i no actuïn a temps per evitar que les persones desnonades tinguin alternatives d’habitatge dignes. “Amb l’excusa que no es pot tramitar fins que ve l’ordre de desnonament, és massa tard. Estem parlant d’un procés de mesos, quan el desnonament arriba la gent no té garantit el desallotjament i acaben en pensions, càmpings, hostals i moltes vegades són allotjaments superprecaris amb plagues, sense cuina” ha afegit Ramón.
Aquest mecanisme hauria de donar resposta en tres mesos a les situacions de vulnerabilitat, però “en alguns casos es pot allargar dos anys”. A banda dels retards, també han denunciat els filtres per reduir l’accés a moltes famílies, sobretot en el cas dels migrants.
Un pla de xoc com a prioritat
La PAH ha demanat un pla de xoc “que hauria de ser la prioritat” del nou Govern de la Generalitat que surti de les urnes el 12-M. En aquest sentit, els activistes han reclamat que duguin a terme les mesures que estan a les seves mans per fer complir la Llei 24/2015 que força els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar una família vulnerable.
“Només aplicant la llei, la gent tindria el lloguer social, s’evitaria el col·lapse administratiu i la Generalitat no hauria d’invertir en més pisos. La llei té vuit anys i no s’està complint i tampoc sancionant el seu incompliment“, ha afirmat el portaveu. Les sancions per aquest tipus d’incompliments poden elevar-se fins als 90.000 euros.
