José Calvo Sotelo, que va ser ministre d’Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera i que va ser assassinat el 13 de juliol del 1936, pocs dies abans de l’aixecament franquista, deia allò d’“España, antes roja que rota”. La seva idea era que si els rojos accedien al poder algun cop la dreta el podria recuperar més endavant, però que si Espanya es trencava ja no se la podria recomposar mai. Franco va matar els rojos i ens va fer empassar l’“España, una, grande y libre” durant quasi quaranta anys.
El que propugnen els nacionalistes catalans -independentistes o no- és una “Catalunya, abans trencada que roja”. “Primer ens separem d’Espanya i després ja veurem” és la seva filosofia. La independència és, ara, l’objectiu prioritari. La sanitat, l’escola, els serveis socials, l’atenció als més vulnerables ja arribarà algun dia, si és que arriba.
No vol dir això que no hi hagi independentistes que no lluitin també per causes socials però la trista realitat és que, quan arriba l’hora de triar presidents de la Generalitat, formar governs locals o de pactar pressupostos s’imposa sempre la filosofia del “nosaltres primer”. I aquest “nosaltres” no són precisament els col·lectius més fràgils i necessitats de suport de la nostra societat.
L’exemple més feridor el vam tenir ara fa tres anys quan a les eleccions al Parlament de Catalunya, un partit independentista de dretes -Junts- va fer firmar a dos partits teòricament d’esquerres –ERC i CUP- un acta notarial segons la qual mai farien president al candidat socialista. Repetiran ara aquell comportament insòlit a Europa? Tornaran a fer un cordó sanitari als socialistes per evitar que Catalunya recuperi un govern d’esquerres com els de Pasqual Maragall o Jose Montilla?
Tal i com estan les coses entre Junts i ERC m’ensumo que aquest cop no hi haurà document preelectoral anti-socialista signat. Però Catalunya hauria de tenir un govern d’esquerres perquè el necessita no perquè els partits independentistes es treuen els ulls els uns als altres. Catalunya es va trencar fa un bon grapat d’anys per obra i gràcia d’uns polítics que van ignorar mig país i per uns mitjans de comunicació públics que els van acompanyar en aquest procés. Els indults i la mà esquerra dels governs de Pedro Sánchez han refet les relacions entre molts catalans però l’amenaça de tornar als anys tristos de la Catalunya trencada és present.
Amigues i amics independentistes d’esquerres perquè no li donem la volta? Apostem per un govern d’esquerres i, si un cas, després, quan el tinguem, parlem de si volem ser una autonomia o una federació d’Espanya o un estat propi.
