Regar els enciams o dutxar-se amb Coca-Cola, no pot pas ser, alguna cosa haurem de fer o hauran de fer els governants. Els administrats crec que ja ho sabem, estalviar aigua, imprescindible, i ho hem de fer. Però amb això no n’hi ha prou.
Sí Israel que no té pràcticament aigua ha tirat endavant agricultura productiva i subministra aigua a la població, nosaltres que tenim moltes més possibilitats i recursos, no ho podem fer? Sí que podem. L’Administració pot fer moltes coses i variades; diversificar és una bona estratègia, però la Generalitat ha passat molts anys recreant-se mirant amb parsimònia els embassaments plens i dilatant solucions sense preveure una sequera forta com la que patim.
Al meu entendre entre les accions que crec es poden prendre n’hi ha un parell que ja haurien d’estar en marxa a hores d’ara. Per una part caldria que es reutilitzessin totes les aigües de sortida de depuradora, ja sigui mitjançant un procés de regeneració o bé bombejant la sortida de totes aquestes aigües, aigües amunt per recarregar aqüífers. Si posem d’exemple la comarca del Vallès Oriental on tenim el Consorci del Besòs que funciona magníficament amb una bona administració, si bombegés (crec que estan estudiant implantar aquests bombeig) les aigües amunt, recarregaria els aqüífer amb escreix, seria una molt bona noticia per les reserves d’aigua i pel medi ambient. Tinguem en compte, que la comarca rep transvasament del Ter, vol dir que podríem recuperar més aigua i tranquil·litat pels aqüífers. Si això passes el Vallès Oriental tindrià uns aqüífers de reserva fantàstics. I això s’ha de fer a tot el territori.
L’altre mesura que crec imprescindible es connectar el transvasament de l’Ebre, només amb 64 km de canonada de Tarragona a Olèrdola passant pel costat de l’AP-7 estaria fet, fàcil i econòmic. No caldria augmentar la captació. Amb el 1,5 metres cúbics per segon que Tarragona no consumeix es podria donar suport abastament a l’Àrea de Barcelona. Aquesta connexió es podria pactar que fos només utilitzada en ‘as d’emergència, fos reversible i compenses el territori de les Terres de l´Ebre amb ajudes concretes.
No ens hem de posar les mans al cap al parlar de transvasament. Ara ja tenim el del Ter a Barcelona i el de l’Ebre a Tarragona. Fins i tot s’havia parlat del Roine, un projecte potser una mica faraònic. Enginyers i economistes del país proposen la connexió Tarragona-Olèrdola. El govern d’Aragonès sembla que no està per la labor, realment una equivocació política.
Altres solucions que s’apunten, algunes són a molt llarg termini. Com el tema de les dessalinitzadores, són cares de fer i cares de mantenir, poc ecològiques, tot i que poden ajudar.
No parlem del tema de portar aigua amb vaixells perquè seria el súmmum de la irracionalitat.
Una bona mesura també, encara que a llarg termini, seria modificar la normativa d’habitatges, introduir la necessitat de emmagatzemar aigua de la pluja i recuperar aigües dins els propis habitatges, sempre que sigui possible. Això requereix bons estudis tècnics i veure com s’implementa perquè no totes les construccions ho poden suportar.
Per últim, fer una referència als ajuntaments. Crec que aquestes administracions, en general, han fet els deures, van millorant les xarxes i no són de rebut algunes campanyes que s’han fet de denunciar fugues a les xarxes. Naturalment que s’han d’arranjar, però això no es atacar el problema de la sequera es desviar-se. A Catalunya Radio vaig sentir que en un programa demanaven que la gent denuncies fugues, increïble. No sé com va acabar el programa però ho vaig trobar patètic.
El país necessita solucions perquè la situació és molt complicada i, probablement, passat aquest episodi de sequera en vinguin més.
