La presa de pèl

Elna és una vila catalana carregada d’història que, a partir del Tractat dels Pirineus, va passar, des de l’any 1659, a estar sota jurisdicció francesa. Elna és, doncs, un símbol de la pèssima política que van desplegar els nostres avantpassats, en aquest cas el canonge Pau Claris,  l’artífex de la primera, efímera i desastrosa República catalana, que va cercar el suport del rei borbó de França en la guerra d’independència del 1640 contra el rei hispànic Felip IV, de la dinastia dels Àustries, i que va acabar amb una dolorosa amputació territorial del Principat.  

Expliquen els annals, que l’any 1285, la població d’Elna va ser exterminada i les cases, incendiades i enderrocades, en un dels episodis més cruels de la guerra promoguda pel papa Martí IV contra el rei català Pere el Gran. Els veïns que s’havien refugiat a la catedral de Santa Eulàlia van ser assassinats i les dones, violades. Per tant, Elna és una vila màrtir que mereix la màxima consideració i respecte, en memòria de l’horrible genocidi que s’hi va perpetrar.  

I és a la vila d’Elna on l’expresident Carles Puigdemont ha anunciat que es torna a presentar a les eleccions del Parlament  del 12 de maig vinent per intentar assolir novament el càrrec. A més, ha assegurat que, si obté una majoria a les urnes que li garanteixi la investidura presidencial, tornarà a Catalunya, encara que no s’hagi pogut beneficiar de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia.

Carles Puigdemont ho ha tornat a fer. En la seva trajectòria política ha demostrat, a bastament, que és un consumat prestidigitador, tant en les buides paraules grandiloqüents que empra com en les maniobres d’escapisme que practica. 

Va despistar l’helicòpter policial que el seguia el dia del referèndum de l’1-O i va aprofitar un túnel per canviar de cotxe. Va deixar amb un pam de nas les masses independentistes amb la proclamació, el 10 d’octubre, de la DUI dels 8 segons. Va escapar-se a Bèlgica el 30 d’octubre, després de convocar tots els consellers del govern a anar aquell dia a treballar normalment al despatx. Es va presentar als comicis del 21 de desembre del 2017 amb la promesa que tornaria per prendre possessió del càrrec. No ho va fer i va renunciar a l’escó per esdevenir eurodiputat.

Així tot. Quina credibilitat mereix un polític que ha fet de l’il·lusionisme i de l’engany la seva praxi habitual? Ell es considera el “president legítim”, però recordem que a les eleccions del 2015 anava de número 3 per la demarcació de Girona i que va ser elegit president de la Generalitat a causa de la negativa de la CUP a investir Artur Mas, per considerar-lo un exponent de la Catalunya del 3%.

A més, després de la seva accidentada elecció, la Generalitat ha tingut dos presidents totalment legítims: Quim Torra i Pere Aragonès. Ara diu que correrà el risc de ser empresonat per la justícia espanyola si, en les pròximes eleccions, obté el nombre d’escons que li garanteixin la investidura com a president de la Generalitat.

Com s’ho pensa fer? Aspira a aconseguir la majoria absoluta, com en els “anys de plom” del seu ídol Jordi Pujol? Creu, sincerament, que ERC i la CUP li donaran suport per tornar a ser president si JxCat guanya la particular batalla electoral dins de l’espai independentista?  Confia que el PSC el farà president si passa per davant de Salvador Illa? Una altra presa de pèl.

Allò que és especialment greu és que Carles Puigdemont hagi protagonitzat la seva enèsima fantasmada prenent com escenari la vila d’Elna. No només per l’ultratge que significa a la memòria dels habitants d’aquesta vila, que van ser massacrats a sang i foc l’any 1285 per l’exèrcit francès.

Elna també és emblemàtica perquè aquí s’hi va establir, entre els anys 1939 i 1944, la Maternitat fundada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Aquesta institució va acollir les dones refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven embarassades i va atendre el part de 597 nadons. 

A més, en l’imaginari independentista, Elna també està en l’“altar” perquè aquí, suposadament, s’hi van emmagatzemar en secret les urnes pel referèndum de l’1-O que van ser importades de la Xina, abans de ser distribuïdes clandestinament a Catalunya. 

Per tot plegat, que Carles Puigdemont escollís aquesta vila per fer l’anunci que es torna a presentar per tercera vegada per optar a la presidència de la Generalitat, és una gosadia que sona a burla. Ell, que va deixar penjats els independentistes que es van creure de bona fe tota la farsa del procés, ara pretén que li tornin  a fer confiança i el votin com el “veritable” Messies de la causa irredempta catalana.

Carles Puigdemont va marxar a Bèlgica, on ha viscut en els últims sis anys en una confortable mansió al golf de Waterloo, mentre els seus companys d’aventura en l’intent fallit de secessió van purgar gairebé quatre anys de presó, fins que van obtenir l’indult de Pedro Sánchez. No hi ha punt de comparació possible entre una situació i l’altra, per molt que el règim penitenciari a les presons catalanes dels nou condemnats pel Tribunal Suprem fos flexible i benèvol.    

Per això, que l’expresident intenti presentar-se ara com el “salvador de la pàtria”, que apel·li al suposat patiment que ha hagut de passar durant la seva estada –“exili”, en diu, prostituint aquest mot- a Bèlgica i que ho faci a la vila màrtir d’Elna és un infame truc de prestidigitador dolent a qui se li veu el llautó. El xantatge emocional serà el gran “leit motiv” de la seva campanya electoral, però a Catalunya -que ja n’hem vist i viscut de tots els colors- als mentiders i als falsaris se’ls castiga a les urnes.