Cantava La Trinca: “Diu, que hi ha una tribu d’indis a l’oest americà que té alguna retirada amb el poble català. No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol, són i seran gent apatxe tant si es vol com si no es vol…”.
Poc s’imaginava Pere Aragonès que una tribu d’indis de Florida l’apartaria de la presidència de la Generalitat. Ni Carles Puigdemont, ni Laura Borràs, ni Salvador Illa, ni tan sols Oriol Junqueras, han estat els seminola, propietaris del complex d’oci Hard Rock, els qui li han tallat la cabellera presidencial.
Setmana de contrastos a l’espriuana pell de brau. Mentre el Congrés aprovava, ara si, la llei d’amnistia, el Parlament desaprovava els pressupostos. El revés i el tacticisme han conduït Aragonès a l’avançament electoral. De retruc, els pressupostos estatals de 2024 també han caigut, ja que, amb bon criteri, Pedro Sánchez, ha decidit renunciar-hi, entenent que les eleccions catalanes debiliten les seves aliances.
Mentrestant, Junts fa càbales sobre si l’amnistia dona prou de si perquè Puigdemont pugui ser candidat a les catalanes -a les europees ho donaven per descomptat… El cert és que els seminola poden haver tallat també aquesta cabellera. La pròrroga en les negociacions de l’amnistia, forçada pel mateix partit, i l’avançament electoral, compliquen la concurrència.
Illa, a qui les enquestes somriuen i els enemics volen esquitxar amb mascaretes, amaga les emocions amb una expressió impertorbable, el que ve a ser de sempre fer cara de pòquer, una habilitat que no tothom posseeix. Caldrà veure, però, quant interfereix el cas Koldo d’aquí al 12 de maig.
I Carlos Carrizosa, que arriba a les eleccions sense cabellera per tallar, recull en una capsa de cartó els sis diputats mal comptats que li resten, pel camí de l’apocalipsi final. La CUP amb prou feines ha tingut temps de refer-se de la darrera desfeta electoral. Mentrestant i sense temps, Alberto Núñez Feijóo busca una alternativa més del seu gust a Alejandro Fernández per a la candidatura popular. L’ANC desfulla la margarida del seu doble salt mortal electoral. I els altres, saliven bilis. A tots agafa l’avançament amb el pas canviat.
Jèssica Albiach, menció a part, ha estat la col·laboradora necessària dels semiola. Sense ella, el destronament no hauria estat possible. La valenciana, a peu i a cavall, va pintar de vermell la línia del Hard Rock dels semiola, i d’aquí no s’ha mogut. Resumia l’argumentari opositor així: “Hard Rock aspira a ser Las Vegas del Mediterrani”. Cosa que ella, ells (comuns), no estan disposats a permetre. Li passarà factura la gosadia de forçar l’ajornament d’emergències climàtiques, docents i sanitàries?
Total, que, sigui pels semiola, l’Albiach o el desencert de l’Aragonès, Catalunya celebrarà eleccions el 12 de maig. És, recordant la data de naixement de Maryam Mirzakhani, el Dia Internacional de la Dona matemàtica. Matemàtiques és la ciència que necessitarà el futur president o presidenta de la Generalitat per formar govern, això i una alta dosi de sort i til·la, molta til·la.
Hau!
