Aquest dissabte vaig participar en una tertúlia al programa Són 4 dies de Ràdio 4. El presentador, Goyo Prados, va estar una bona estona entrevistant Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, per parlar de l’entrada en vigor de la regulació dels preus del lloguer d’habitatges inclosa en la Llei de Vivenda. No vaig aplaudir perquè això no es fa en una tertúlia radiofònica però poc n’hi va faltar.
Arcarazo va explicar com l’aplicació d’aquesta normativa evitarà que els preus dels lloguers continuïn pujant i, fins i tot, que en determinats casos es redueixin. Se’m va disparar la vena utòpica, que sempre tinc a punt, i vaig plantejar que arribarà un dia en què no caldrà pagar per tenir un habitatge digne.
Lleis com aquesta són possibles perquè el govern espanyol és una coalició entre socialistes i Sumar. No en veuríem mai una de similar amb un govern del PP i, menys encara, de coalició d’aquest partit amb Vox. Els ha faltat temps a tots dos per dir que revocaran aquesta norma si manen. Les comunitats governades pel PP, que són moltes, diuen que no aplicaran el topall al lloguer que permet la nova llei. La Brunete mediàtica, tot i que està entretinguda amb el cas Koldo, s’ha esforçat a anunciar que si els preus dels lloguers dels pisos no augmenta tal i com volen els propietaris s’ensorrarà el món.
És evident que el món no s’ensorrarà i que molts ciutadans disposaran d’una mica més de marge econòmic per arribar sense privacions especials a final de mes. D’això n’hi dic progrés.
La qüestió que se’m planteja ara es: per salvar lleis progressistes com aquesta cal amnistiar tots els implicats en el disbarat de la proclamació de la independència, començant pel seu líder màxim, Carles Puigdemont?
La cosa té encara més retranca, perquè a JuntsxCat, el partit de Puigdemont, no li agraden gens lleis com les que impedeixen l’augment descontrolat dels preus dels lloguers.
Mirem-nos-ho així: ens toca els nassos la Llei d’Amnistia però, a canvi, els fem empassar lleis progressistes a Puigdemont i companyia.
No sé si convenceré gaire gent però és una manera de veure-ho. O d’autoenganyar-se?
