“Protestar no és terrorisme”, deia dilluns l’amic Jordi Évole, al costat de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu. Una estampa polièdrica, d’aquelles que agraden, o almenys a mi, però que, especialment després del xivarri del procés, són cares de veure. Resum: una colla de ciutadans, amb pensaments diversos, fent-se una foto per reivindicar una qüestió tan palmària com que protestar no és terrorisme. En un altre temps, per obvi, l’esforç ens hauria cridat l’atenció, però ara resulta necessari. Als citats, els acompanyava un centenar d’entitats, associacions, sindicats, periodistes, artistes… No sé, per citar-ne algun: Andreu Buenafuente, Lluís Llach, Mònica Terribas, Ariadna Gil, Miki Esparbé, Carlos Cuevas, Queco Novell, Laura Rosel, Gerard Quintana, Bonaventura Clotet, Jordi Basté, Ricard Ustrell, Oleguer Presas, Carlos Bardem, Eduard Farelo… De pelatge divers, certament.
Si més no, els uneix la idea que protestar no és terrorisme, i en els temps que corren, això no és poc. I ho van voler fer públic a la plaça del Rei de Barcelona, un marc transversal, situat al barri Gòtic, que conserva aquella disposició rectangular original, feta durant el regnat de Martí l’Humà amb la idea de celebrar-hi torneigs, i que ha estat testimoni d’innombrables fets històrics al llarg dels segles.
La foto anava acompanyada d’un manifest, o era el manifest qui acompanyava la foto? Tant es val, suposo, l’ordre dels factors… Un manifest clar, que entre altres moltes coses diu: “Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta. Davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, la societat civil manifestem que: La investigació que porta a terme l’Audiència Nacional / Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l’exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació. Un nou exemple de l’aplicació extensiva del Codi Penal en la criminalització de la protesta…”.
Com deia el cantant cubà Pablo Milanés: “Una persona té dret a protestar i l’Estat li ha de protegir la vida, sigui quina sigui la naturalesa de la protesta”. Així, jo tinc dret a protestar contra els jutges que de manera interessada criminalitzen les protestes, o contra els despropòsits d’algunes protestes, o contra els governs inoperants que desatenen la pagesia, per exemple, o contra el que em roti. Protestar com un ciutadà per no callar com un súbdit, que deia el raper Nach. Doncs això, que protesto.
