Les persones que tenim una certa edat recordem que quan érem criatures, la por més gran que ens podia provocar qualsevol adult o familiar era sentir que, si no ens portàvem bé, venia l’home del sac, una figura misteriosa i malèfica, que no sabíem què ens faria si ens agafava, però teníem clar que no seria res de bo.
També ens espantava molt que ens volguessin portar al “quarto” fosc, on no hi havia, crèiem, cap llum ni cap esperança de sobreviure.
En el “quarto” obscur, la foscor, les tenebres o ves a saber què, era el que podíem trobar-nos en aquell lloc maleït on volien portar-nos. No sabíem què ens esperava, ni enteníem per què els adults s’entestaven a voler enviar-nos a aquest lloc tan horrible.
Evidentment que hi havia altres instruments per fer-nos febles i atemorits. En els contes per a nens i nenes, per exemple, sempre hi havia uns personatges o unes bèsties dolentes i malvades que ens complicaven la vida a les criatures innocents si no respectàvem les instruccions dels personatges bons, encara que no ho fossin per a nosaltres. Aquests eren els recursos, entre molts altres, que utilitzaven alguns adults per controlar-nos i castigar-nos.
En el context actual, encara hi ha els que ens volen fer creure que els nostres problemes són causats pels que venen de fora, persones dolentes i malcarades. La dreta catalana, com ja ho feia la dreta espanyolista, hem vist com vol aprofitar el discurs de la por per aconseguir més vots.
Aquest discurs és fals i enganyós i només busca desacreditar els qui defensen una societat més justa i solidària. Els que pronuncien aquest sermó són els que es beneficien de l’explotació i la desigualtat, i que no volen renunciar a les seves posicions de poder i riquesa.
Per això, els que escolten aquest discurs són els que no volen perdre els seus privilegis i els que es deixen manipular per la propaganda i els mitjans de comunicació al servei dels interessos de l’elit. Els que rebutgen aquest discurs són els que tenen consciència de classe i lluiten per un canvi social i polític que garanteixi el dret a una vida digna per a tothom.
Aquest discurs barroer i mentider només el compraran els que volen continuar amb els seus privilegis i els importa poc o gens el benestar de les classes populars. Els migrants són persones que tenen dret a buscar una vida millor, igual que els nostres avantpassats van fer en el passat. Les persones migrants no són una amenaça, sinó una oportunitat per enriquir la nostra societat i cultura. I no oblidem els que arriben, fugint de situacions de violència i opressió, que necessiten la nostra solidaritat i acollida. No caiguem en el racisme i la xenofòbia que ens volen imposar des de la ultradreta.
Resulta paradoxal que els qui neguen la igualtat d’oportunitats i vulneren els drets humans siguin els qui més ens infonen la por als altres. Manipulen la gent amb la seves mentides sense importar-los-en les conseqüències i s’aprofiten del silenci còmplice dels que no s’atreveixen a qüestionar les seves falsedats per donar-los veracitat sense cap prova. Així, aconsegueixen el seu objectiu de controlar la situació i imposar la seva voluntat.
Catalunya sempre ha estat una terra oberta i hospitalària, d’oportunitats i de convivència, que sap que la diversitat és una riquesa i no una amenaça. Per això, és imprescindible rebutjar els discursos de l’odi i la intolerància que promouen els sectors més reaccionaris i els nacionalismes identitaris excloents de la dreta, amb un discurs integrador que defensi la cohesió social i la convivència. Els agradi o no, som i serem un país divers i acollidor.
És cert que la societat catalana té una identitat pròpia, però també ho és que és inclusiva i solidària, que no es deixa manipular per les fal·làcies dels qui volen dividir i enfrontar les persones que vivim a Catalunya, ja que tots i totes som catalans.
Possiblement amb aquest comportament de les organitzacions reaccionàries, el que volen és fer-nos oblidar que els veritables responsables dels problemes reals de la majoria de la ciutadania són els que ens han governat i no han sabut o no han volgut solucionar-los, ja que només han actuat pensant en els poderosos que es beneficien de la seva gestió. Per això, ens diuen, una i altra vegada, que si no tenim oportunitats laborals o d’accés a l’habitatge, o si patim les deficiències dels serveis públics, com la salut o l’educació, és per culpa dels immigrants. Però no ens deixarem enganyar.
Tots sabem que la millor garantia de futur per a Catalunya és que sigui un territori ple d’oportunitats per a tots els seus habitants, vinguin d’on vinguin.
