L’ombra del franquisme és allargada

Com la del xiprer de Miguel Delibes, l’ombra del franquisme és allargada. Dona fe d’això la pandèmia de notícies relacionades amb l’anomenada operació Catalunya que s’aboquen aquests dies provinents de les clavegueres de l’Estat. Notícies que destapen una trama que, sota el presumpte aixopluc del govern de Mariano Rajoy, s’hauria inventat proves falses, redactat informes apòcrifs filtrats a mitjans afins, o investigat ciutadans sense autorització judicial, amb l’única empara de salvaguardar la unitat d’Espanya.

La novel·la de Delibes se centra en la vida de Germán Acedo, un jove que torna al seu poble natal després d’estudiar a la ciutat. A mesura que avança el llibre, es va revelant com l’ombra del seu passat i de les seves decisions el persegueix i en condiciona el present. Es tracta en conclusió d’una obra literària enigmàtica que convida a la reflexió sobre el passat, la culpa i el destí. A través del simbolisme del xiprer, un arbre associat amb el dol i la mort, i la història del protagonista, Delibes ens mostra com les nostres decisions ens persegueixen al llarg de la nostra vida, i ens convida a afrontar les nostres ombres per poder trobar la redempció i la pau interior.

Com a Germán, a Espanya li queden moltes ombres del passat per afrontar, ombres del franquisme, que ara Vox reivindica amb veu alta i gent del PP amb mitja boca. Allò que va fer Narcís Serra al ministeri de Defensa l’any 1982 i al llarg de nou anys, no s’ha fet en altres àmbits i d’això plora la criatura. Sota l’encàrrec de Felipe González, l’exalcalde de Barcelona va afrontar el repte de democratitzar i modernitzar l’exèrcit espanyol. Això, just després del 23-F. Una de les coses que va fer Serra és pagar jubilacions daurades a militars franquistes per treure-se’ls del damunt. Una idea que, per les raons que siguin, no es va estendre a altres estaments com ara la policia i la justícia. Això ha fet que personatges com José Manuel Villarejo hagin campat a gust al llarg d’aquests anys. O que hi hagi una justícia profundament conservadora, endogàmica, i corporativa, en la qual, tret d’excepcions, no han calat els valors d’una democràcia moderna. Podem traçar una continuïtat en pràctiques policials i judicials des del franquisme.

“El hombre puede cambiarlo todo, transformarse hasta físicamente, enmendar su vida, sus instintos, sus costumbres, pero jamás podrá modificar la luz que porta dentro de sí y a cuya claridad examina la mesmedad de su paso. El hombre libremente puede elegir su camino, pero no puede alterar a voluntad la luz bajo la cual camina”, escriu Delibes a La sombra del ciprés es alargada.

(Visited 76 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari