Cherchez l’argent. L’empremta dels diners descobreix als autors. Això és el que passa amb Tsunami Democràtic, la plataforma clandestina controlada per les cúpules de JxCat i ERC. Les pistes porten fins al mateix Carles Puigdemont i el seu xalet del carrer de l’Avocat de Waterloo.
El 14 d’octubre del 2019, quan Tsunami va donar l’ordre d’assaltar l’aeroport del Prat als escamots d’activistes àvids d’aldarulls, l’italosuís Nicola Foglia es posava en contacte amb Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont. Li va dir que disposava de “bastants diners” en un banc català i que podia finançar l’entrega de menjar i aigua als manifestants que van ocupar l’aeroport. Foglia és un adinerat home de negocis italosuís amb una mansió als Alps suïssos, on hi exhibeix esquelets d’animals o peces tribals africanes i asiàtiques.
Després de rebre el missatge, Alay li va dir a Foglia que ho havia de consultar i, al cap de dues hores, es va posar en contacte amb ell remetent-li l’IBAN i Swift d’un compte corrent on havia d’ingressar els diners: 6.000 francs suïssos, dels quals 5.000 eren seus i 1.000 més del seu germà. En realitat, Alay li va dir que podia transferir els diners directament a un compte de Tsunami. Però el més curiós és que el compte del banc CIM Banque Privée SA estava a nom de Jaume Cabaní Massip, comptable de Puigdemont i qui havia dissenyat el mecanisme de recaptació del Consell de la República. Això permet al jutge Manuel García-Castellón deduir que “una de les fonts dels recursos de Tsunami Democràtic era un compte a Suïssa a nom de Jaume Cabaní”.
Foglia és un amic d’Alay, nascut el 16 de març del 1973 a Lugano, propietari d’un hotel a Saint-Moritz “on posa l’estelada”, i també “compromès amb la causa catalana de sempre” i expresident de la Joventut Socialista, segons ell mateix li va explicar a Alay. A més, havia estat vicedirector del Banca della Svizzera Italiana (BSI), una entitat del Ticino dissolta per les autoritats suïsses per blanqueig de capitals d’un fons malai. Els seus interessos s’estenen per una intricada xarxa d’empreses i fundacions, com la Fondazione UBI Swiss, Mainconceot AG, Sirisia SA, Swisscanto Fondsleitung AG, ZKB Silver ETF Fund, Zuecher Kantonalbank Finance Ltd (situat a la illa de Guernsey) o el Zürcher Kantonalbank de Zúric. També era el president de l’Hotel Calipso, liquidat el 2018.
Un sopar íntim
Els tentacles de Foglia amb les autoritats suïsses són molt sòlids, fins al punt que Alay li va donar el seu telèfon a l’empresari rus Aleksandr Dmitrenko com a mesura de seguretat perquè li truqués en el cas que tingués problemes a la frontera en entrar a Suïssa (en aquell moment hi havia la possibilitat que fos obligatori fer-se una PCR). “Diu que no controlen la frontera d’Itàlia amb Suïssa, però si vols anar sobre segur, connecta amb ell. M’ha dit que et doni el número seu”, advertia Alay a Dmitrenko. L’endemà, li recorda: “En Nicola et cobrirà. Ja m’ha dit que ho teniu parlat. Bon viatge i em tens informat que tot vagi bé! Sap que t’ha de protegir”. I l’endemà, li reiterava: “Em mantens informat i tingues el número de telèfon del Nicola a punt”. “Espero utilitzar-lo si cal un comodí”, li respon Dmitrenko. “Ja ho saps. No ho dubtis”, afegia Alay.
Va ser Alay qui va introduir el mecenes de Tsunami en el cercle més proper a Puigdemont. Tant és així que el setembre del 2019 ja el va avisar que havia parlat d’ell a l’expresident: “Ara, parlant amb el president. Ell també pensa que l’opció sopar íntim és la millor”, li transmet Alay, i Foglia li contesta: “Ho he llegit. Sort i una benvolguda salutació al president!”.
El 18 d’octubre d’aquell any, quatre dies després d’oferir els 6.000 francs suïssos per sufragar despeses de Tsunami, Foglia es va posar en contacte un altre cop amb Alay per fer una consulta sobre un contacte de l’organització clandestina. L’objecte era fer una entrevista al diari italià La Repubblica. L’italosuís volia saber “si el Jaume o algú altre podrien estar disponibles per a això”. El missatge que es volia transmetre era “el caràcter pacífic del moviment en un gran mitjà”. L’al·lusió a “Jaume”, segons els investigadors, fa pensar en Cabaní, a qui Foglia ja coneixia per haver-li enviat els diners al seu compte. Alay li va contestar aquesta vegada que ho demanaria, “però crec que els serveis secrets espanyols l’estan vigilant [a Jaume Cabaní] i no sap si voldran”. Nicola li ofereix fer-se càrrec de les despeses del viatge a Suïssa i que garantirien l’anonimat de la font.
Cabaní, per la seva banda, utilitzava el sobrenom de Kanabo a l’organització. Al costat de sis activistes més, va integrar el grup anomenat Minicampanya Donatius, un xat destinat a recaptar fons. Aquest grup era el que portava les finances de Tsunami Democràtic. Els diners recaptats i els donatius que arribaven es van utilitzar per sufragar les despeses de “l’equip internacional d’informàtics”, els “advocats” i despeses relacionades amb els actes protagonitzats per Tsunami, com “el cas denominat 9-N (jornada de reflexió del 9 de novembre del 2019) o les despeses de la infraestructura per dur a terme el bloqueig de la frontera Espanya-França a la Jonquera, a l’AP7”.
Això significa que va ser la cúpula independentista i, en concret, Waterloo, qui va fer possible tallar l’AP7 i el boicot de la jornada de reflexió de les generals del novembre del 2019, vulnerant la llei electoral. Els diners arribaven i es repartien a través de la plataforma Stripe. Un altre grup en el qual participava Cabaní era Idees Pecuniàries, format per quatre membres. A la cuina de la recaptació també hi ha l’empresari Oriol Soler, àlies Rigoberta i Rigoberta2.
La recaptació del grup, pel que sembla, va ser de més de 143.000 euros. Els responsables dels grups reclamaven els donatius a través de targetes o en bitcoins, per dificultar-ne el rastreig.
D’aquest relat cal deduir que el cercle més íntim i personal de Puigdemont estava en el nucli de Tsunami Democràtic. Se sospita també que l’aleshores president Quim Torra es va reunir amb Foglia en un dinar el 26 de novembre del 2019, de 12.30 a 14.30 hores, quan Tsunami Democràtic es trobava en plena efervescència i les seves accions despertaven l’admiració de l’independentisme. En aquell moment, Barcelona ja havia cremat pels quatre costats i es preparava al boicot al partit entre el Barça i el Reial Madrid del 17 de desembre, durant el qual es pretenia fer una acció reivindicativa de propaganda que fes la volta al món. El dinar apareix a l’agenda d’Alay, al costat de l’anotació “Canonges”. “La qual cosa, amb molta probabilitat, es refereix a la Casa dels Canonges, dependència oficial de la Generalitat de Catalunya i residència oficial del president de la Generalitat, en aquell moment Quim Torra, dinar que s’hauria pogut produir en agraïment a la seva presumpta col·laboració”.
Segons el jutge, “la posició del senyor Puigdemont en l’organització Tsunami Democràtic seria l’executiva i de lideratge; la seva posició de domini en les accions executades per l’organització s’infereix de l’ascendència que l’expresident de la Generalitat tenia sobre els altres participants investigats”. Arran de la confiscació de l’agenda d’Alay, es va saber que va anar a Ginebra els dies 29 al 31 d’agost del 2019 a la reunió de planificació de Tsunami. A aquesta reunió, hi van assistir representants de l’ANC i d’Òmnium, així com Marta Rovira (ERC), Anna Gabriel (CUP) i Arnaldo Otegi (Bildu). També hi va assistir Marta Vilalta, i va ser aquesta la que va cometre una indiscreció i va parlar en un moment donat amb Alay del “grup de coordinació de la campanya Tsunami Democràtic” i que les decisions i els dubtes “són consultats a l’expresident Puigdemont a través del mateix Alay”.
Analitzant les pistes trobades, es va saber que, el 28 d’agost, Puigdemont es va reunir durant quatre hores amb Marta Rovira i amb Arnaldo Otegi per preparar la reunió de tot l’independentisme.
En els informes policials, se situa Puigdemont “en el vèrtex més alt de l’organització Tsunami Democràtic. La seva posició com a expresident i líder des de Brussel·les de l’independentisme li atribueix una posició d’autoritat inqüestionable. Existeixen indicis que permeten inferir la seva participació en el naixement i la planificació de les accions de Tsunami”. En aquest naixement s’hi situa també Òmnium Cultural, que informa directament Puigdemont.
El míssil de García-Castellón
La decisió d’enviar el cas al Suprem perquè investigui Puigdemont ha provocat un recurs de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que si bé el juliol passat veia delicte de terrorisme en les accions de Tsunami, ara no hi veu cap delicte. El fiscal Miguel Ángel Carballo considera que no existeixen indicis contra Puigdemont. Per la seva banda, Oriol Soler ha intentat portar la causa als jutjats de Barcelona. I Josep Lluís Alay va intentar apartar García-Castellón del procediment, un ardit en el qual els independentistes són especialistes. Totes les maniobres per tancar el cas o dilatar el procediment, per donar temps que pugui aprovar-se la llei d’amnistia, han fallat fins al moment.
L’independentisme, ara, lliura la mare de totes les batalles al Tribunal Suprem: l’acte raonat del jutge instructor del cas Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, perquè sigui el Suprem el que s’encarregui de la investigació de la implicació de Carles Puigdemont és un míssil a la línia de flotació de l’estratègia independentista. García-Castellón ha donat l’oportunitat a Puigdemont i al diputat al Parlament Ruben Wagensberg, d’ERC, de comparèixer voluntàriament davant el tribunal per ser encausats. Puigdemont no compareixerà. Espera que abans que pugui ser encausat per aquests fets l’afecti una llei d’amnistia que va ser redactada a la seva mesura i amb l’únic propòsit de deslliurar-lo de les acusacions de terrorisme.
*Pots llegir l’article sencer al núm. 1557 de l’edició en paper d’El Triangle
