La Mahler Chamber Orchestra (MCO) és una rara avis en el món de la música clàssica. Una orquestra autogestionada, sense seu fixa, amb prop de cinquanta músics, absolutament democràtica, en la qual totes les decisions es consulten i es voten entre els seus membres, però que també és de les més prestigioses del continent. Impulsada per Claudio Abbado (1933-2014) i per una colla de músics el 1997, fa 26 anys, aquest dissabte tornarà a Barcelona, aquesta vegada a l’Auditori.
Dirigida pel milanès Daniele Gatti, interpretaran peces de Franz Joseph Haydn (Simfonia concertant, de 1792), Serguei Prokófiev (Simfonia número 1,“Clàssica”, de 1917) i Igor Stravinsky (Simfonia en Do, de 1940). Aquest concert forma part d’una petita gira per Espanya que també els portarà a València i Sevilla. El gener passat van estar al Palau de la Música.
Es tracta d’una orquestra de primeríssim nivell que es diferencia de totes les altres pel seu sistema d’organització. Ningú està per sobre de ningú. Els músics i els membres de la direcció prenen les decisions de manera democràtica, sense jerarquies. Si bé tenen unes oficines a Berlín, no disposen d’una seu fixa perquè és una orquestra nòmada. Fan estades ocasionals a Aix-en-Provence, Ferrara, Toblach, Dortmund… o en festivals com el Salzburgo Mozartwoche. No depenen de cap administració pública.
La MCO manté una estreta relació amb socis artístics que són font d’inspiració i han contribuït a donar forma a l’orquestra amb col·laboracions a llarg termini. Entre aquests socis artístics hi ha figures com les pianistes Mitsuko Uchida i Yuja Wang o el violinista Pekka Kuusisto.
Està formada per una cinquantena de músics entre els quals la intèrpret de viola Anna Puig-Torné (Cervera, 1982). Hi ha cinc músics espanyols. Tots els seus membres tenen la possibilitat de compaginar altres feines. Per a entrar a Mahler Chamber, cal que ho aprovin tots. En definitiva, una orquestra autogestionada.
