El passat 24 de novembre vam poder veure les imatges d’alliberament de dues dones hostatges de Hamás. Una d’elles, la que sembla més gran, anava agafada de la mà d’un dels milicians i segons les cròniques s’acomiada d’ell desitjant-li shalom, que en hebreu significa pau. Algú podrà pensar que questa dona estava afectada pel síndrome d’Estocolm aquell pel qual la víctima manifesta un vincle d’afectivitat i complicitat amb l’agressor. No ho crec en aquest cas, i si fos així quin problema hi ha en desitjar pau i benestar a qui sigui.
El cas és que aquesta escena i la paraula shalom ha despertat en mi records d’una joventut, diguem-ne, més o menys progre o compromesa. A mitjans dels anys 70 vivíem en un entorn d’inquietuds pel canvi i el compromís social i en el meu cas concret, en el marc de moviments d’església que es declaraven d’esquerres. Les lectures, els símbols, les accions als barris més desafavorits, les litúrgies, les trobades i les cançons feien la seva funció de conscienciació, de creació de vincles i de celebració col·lectiva.
Sovint cantàvem una cançó senzilla que de seguida s’enganxava. Evenu shalom alejem. La escriptura originaria és en hebreu. No sé si aquesta és la transcripció correcta en l’alfabet llatí. Significa “sigui la pau amb vosaltres” i sembla que es tracta d’un antic himne de salutació als àngels abans de la celebració del shabat. La cantàvem alternant les paraules en hebreu amb la traducció al català, sigui la pau amb vosaltres, i es repetia, repetia amb una tonada sense fi.
Ara veig que la lletra original inclou repetides invocacions a l’Altíssim i els àngels per tal que portin la pau. En la versió completa que he trobat, la paraula pau, shalom, es repeteix fins a set vegades.
No cal dir que a dures penes devíem establir alguna relació de la cançó amb la cultura hebrea i, al menys jo, era totalment ignorant del conflicte àrab-israelià.
La cultura àrab també té una forma similar de salutació: As salam aleikum. Confio també que sigui aquesta la transcripció correcta. Igual que en la salutació hebrea el significat és sigui la pau amb vosaltres.
La proximitat fonètica de les dues paus, shalom i salam, segur que té alguna explicació etimològica i en qualsevol cas resulta suggerent i més en aquests moments de radical i brutal enfrontament. Estic segur que tant la dona ostatge com el seu segrestador coneixen les dues expressions tant properes i al mateix temps, ells dos, tant lluny a les seves respectives trinxeres.
En el ritus catòlic també trobem expressions de desig de pau. “La pau sigui amb vosaltres” es desitja en la litúrgia de l’eucaristia mentre els fidels es donen la mà.
Tres tradicions religioses monoteistes, però, que no han estat capaces de passar del desig de pau a la construcció de la pau duradora.
No tinc altres paraules per expressar les emocions, horrors i els sentiments de desesperança que em provoca l’enfrontament bèl·lic entre el govern israelià i el poble palestí. Les paraules estan gastades però no encara el desig de pau per part de tothom i per tothom.
Amb tota ingenuïtat faig, doncs, una crida a la pau amb una ingenuïtat tant semblant i tant ineficaç com aquella que exhibia quan, de jove, cantava Evenu shalom alejem.
Així doncs, repeteixo, Evenu shalom alejem, As salam aleikum, la pau sigui amb vosaltres.
