Reflexions sobre el ‘conflicte’

Primer. Confessió

Gairebé sense mala consciència: si apel·lant al costat fosc de la meva ànima, m’haguessin preguntat abans de la votació d’investidura de Núñez Feijóo pel nom d’un diputat o diputada la poca traça o ridícul del qual m’hagués fet més feliç (i sé que és dolent i mesquí riure’s de l’error aliè) no hauria dubtat ni un nanosegon: Eduard Pujol, un dels més fanàtics, impresentables, hispanofòbics i superventilats personatges del nacional-secessionisme més conservador, ex presentador de 8TV i company i amic de la senyora Pilar Rahola. Vaig ser feliç per minuts. La realitat i el desig fets realitat.

Segon. Castellanofòbia

El ple del Parlament de Catalunya del 29 de setembre va aprovar una proposta de resolució d’ERC en què s’instava el Govern (està en les seves mans) a preservar i defensar el que anomenen (és un dels seus mantres) “model d’escola catalana ” [és a dir, monolingüisme .Cat] en un context, van afegir, “d’ingerències judicials, mediàtiques i polítiques que pretenen eliminar el català de l’escola”. Ingerències que pretenen eliminar el català de l’escola”. Coneixen alguna força política, Vox no exclosa, que pretengui eradicar el català de col·legis, instituts i universitats?

La iniciativa va sortir endavant amb els vots a favor d’ERC, Junts i CUP i també d’En Comú Podem. El PSC es va abstenir.

El ple va rebutjar, en canvi, amb els vots en contra d’En Comú Podem i el PSC, les propostes de resolució de Ciutadans, PP i Vox que demanaven atorgar al castellà el caràcter de llengua també vehicular d’aprenentatge al sistema educatiu català (és a dir, una assignatura lectiva en castellà a l’ensenyament preuniversitari; és d’això del que estem parlant!). De la mateixa manera, el ple també va rebutjar que s’insti el Govern a “comprometre’s a acatar les sentències del 25% de l’espanyol”; és a dir, es va donar suport, novament amb els vots d’En Comú Podem, a l’incompliment de la llei.

En síntesi: els diputats/des d’En Comú Podem no només voten agafats de la mà de les forces secessionistes sinó que creuen (o diuen que creuen) que és un atac al país o al català que el castellà (llengua materna de més de la meitat de la ciutadania catalana, també de molts dels diputats) -no passa el mateix amb l’anglès- sigui considerat una llengua vehicular a l’ensenyament primari i secundari, sense menystenir per descomptat el català.

Parlem, evidentment, de l’ensenyament públic. Ningú no diu res de l’ensenyament concertat (on fan allò que consideren oportú) o de les escoles privades tipus Aula, escola europea. Molts dels diputats que donen suport a la immersió total en català (fins i tot al seu ús obligat a patis i reunions escolars de tota mena) porten els seus fills a escoles on no es practica aquesta immersió.

Tercer. Resolució del que anomenen conflicte.

S’afirma aquests dies que amnistia i autodeterminació (la legislació internacional parla de situacions, la del Sàhara per exemple, que no tenen res a veure amb la de Catalunya, Llombardia o Baviera, per exemple) són les condicions necessàries i gairebé suficients per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya (o expressió afí). Però és fals, rotundament fals.

Si s’exercís el que consideren falsament un dret (és a dir, que una part decideixi sobre els límits del tot, sense que la resta del tot pugui emetre opinió) i el resultat no els fos favorable, hi tornarien. Seguirien al mateix camí, amb el mateix discurs victimari, i, sentat el precedent, quan la situació els fos més propícia (per exemple, un govern PP amb el suport de Vox) tornarien a la mateixa casella. I així una vegada i una altra, fins que els sortissin els comptes.

Amb més claredat: per a les forces secessionistes la resolució del “conflicte” no passa per l’exercici del que ells anomenen falsament “dret a decidir”, sinó per la independència, per la creació d’un mur-Estat. Si no n’hi ha, el “conflicte” Espanya versus Catalunya (en realitat, Catalunya nacionalista versus la resta d’Espanya i la Catalunya no nacionalista) segueix dempeus. No admeten una solució que no sigui aquesta.