Quina gran notícia poder escoltar el meu idioma al Congrés dels Diputats. Certament s’ha trigat massa però com diuen… “Més val tard que mai.” Celebro que Espanya pugui utilitzar les seves llengües cooficials a la càmera baixa i en especial que el català ja es pugui utilitzar per fi lliurament i també estigui tramitant-se la seva oficialitat a Europa.
Som més de 10 milions de persones les que parlem, pensem, sentim i estimem en català. I evidentment no per això som independentistes, simplement és amb la llengua que hem crescut i que hem de cuidar perquè, a diferència de l’espanyol que és dels idiomes més parlats del món, el català segueix sent minoritari comparat amb altres idiomes.
No puc entendre per què hi ha gent fins i tot que ha nascut o viu a Catalunya que està radicalment en contra de l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats. De la mateixa forma, també hi ha partits polítics que voten en contra del seu us, com són el Partit Popular, UPN i per suposat, l’extrema dreta de VOX, que aquest últim de res em sorprèn a partir del moment que reivindiquen suprimir les autonomies i els partits polítics pel simple fet de ser nacionalistes o independentistes.
Em preocupa que la dreta espanyola es mostri en contra de parlar lliurement en el Congrés amb llengües que, per començar, estan recollides a la constitució i que formen part de milions de ciutadans i ciutadanes d’Espanya, com són el català, l’euskera i el gallec.
S’han llegit realment la Constitució tota la gent que està en contra que es pugui parlar una llengua cooficial al Congrés dels Diputats? M’ho pregunto perquè en el propi Article 3 de la Constitució Espanyola, declara evidentment que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat però també estableix que les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord amb els seus Estatuts i cooficials a la resta de l’Estat. I el que més m’agrada és que el propi article cita textualment que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció especial. Aquest és el respecte que tenen al patrimoni cultural del país i a la Constitució corresponent que constantment ens donen lliçons?
Quin problema hi ha en mostrar la realitat plural del nostre país? L’idioma que parlem no és pas sinònim de ser independentistes. I en cas de ser-ho, tampoc és motiu per deslegitimar. Insisteixo, com diu la Constitució Espanyola, és riquesa cultural i mereix respecte i protecció.
Alguna persona m’ha argumentat que està en contra pels costos que genera als nostres impostos tenir traductors dels tres idiomes cooficials al castellà… Però després tenim centenars d’alcaldes que recentment s’han duplicat i triplicat el sou, una bandera espanyola a la plaça Colón de Madrid de 400.000€, o una Casa Reial que, més enllà d’estar a favor o en contra de la monarquia, genera una despesa milionària comparada amb la d’uns quants traductors i intèrprets que l’únic que fan és la seva feina i cobrar per ella.
Es podria veure com una bona notícia també ja que això genera nous llocs de treball i riquesa cultural per la resta de diputats i diputades com diu la constitució. Però sembla ser que la dreta d’aquest país es nega a acceptar la pluralitat cultural del nostre país ni la seva constitució.
Hi havia un partit polític que va néixer contra la immersió lingüística i l’ús del català de forma lliure. Actualment no té representació ni al Congrés, ni al Senat, ni a la majoria de parlaments i d’institucions. Aquest partit es diu Ciutadans. Va fer tot el possible per acabar amb la inversió lingüística i evidentment no ho va aconseguir. Amb l’auge de l’independentisme molts catalans i catalanes van confiar en ells pensant que seria un vot útil contra la independència i van arribar a guanyar les eleccions en escons i vots el desembre del 2017, però lluny d’això, amb les seves polítiques anticatalanistes i cada cop més a la dreta han aconseguit el que jo mateix vaig pronosticar en un anterior article… La mort de Ciutadans.
Reivindico que mai un idioma hauria de dividir una societat ni pertànyer a l’esquerra o a la dreta.
És cert que durant la dictadura franquista el català va ser extremadament perseguit, per això a VOX no els agrada pas que es pugui parlar lliurament amb la llengua que el diputat vol, però desitjo que aviat, la resta de partits constitucionalistes de dretes vegin que tenir el dret de poder parlar català, euskera o gallec al Congrés dels Diputats no és pas una amenaça sinó una oportunitat, tant pels propis diputats que ens representen com pels qui els votem.
