El resultat de les eleccions parlamentàries de diumenge a Polònia en les que tot i ser la ultradretana Llei i Justícia (PiS) de Mateusz Morawiecki el partit més votat, no podrà continuar governant donada la victòria numèrica de la suma de les tres candidatures de l’oposició que faran de l’ex primer ministre i ex president del Consell Europeu, Donald Tusk, de nou primer ministre, és una mala notícia per la primera ministra italiana Giorgia Meloni que pretenia un acostament del Partit Popular Europeu i de la Comissió Europea cap a les tesis del grup dels Conservadors i Reformistes que ella lidera. Dos són el grups ultres del Parlament Europeu. Un és Identitat i Democracia on està el Reagrupament Nacional de Le Pen i Alternativa per Alemanya, i l’altre el dels Conservadors i Reformistes on estan els Germans d’Itàlia de Meloni, Llei i Justícia de Polònia i Vox. Meloni pretenent mostrar-se com una estadista responsable, s’havia fixat l’objectiu d’acostar-se al sector més conservador del Partit Popular Europeu i després de les eleccions europees de maig, aconseguir que la Comissió Europea, presidida per algú del Partit Popular Europeu, s’apropés a les seves tesis en un context que a diversos estats europeus es formarien governs de coalició entre els populars i els partits ultres dels Conservadors i Reformistes.
La impossibilitat d’Alberto Núñez Feijóo de formar govern amb Vox a Espanya va ser un primer cop pel projecte de Meloni que esperava que Abascal seria vicepresident d’Espanya. A Meloni també li estava jugant en contra l’evidència que malgrat les seves promeses electorals de frenar l’arribada de migrants pel Mediterrani a Itàlia, està passant justament el contrari, cosa que dóna la raó als que diuen que la immigració és una qüestió massa complexa que no es canvia ni capgira amb proclames xenòfobes i enduriment de les lleis com pretenia Meloni.
La victòria de l’oposició a Polònia que farà de Donald Tusk primer ministre de nou és potser un cop mortal al projecte europeu de Meloni. No només perquè fa fora del govern als ultracatòlics i crítics amb Brussel·les de Llei i Justícia, sinó perquè el nou govern polonès del popular Tusk amb la conservadora Tercera Via i la Nova Esquerra mostra un camí de com defensar el projecte europeu, front els que des de dins o des de fora el qüestionen o volen retornar als estats competències que ara gestiona la Unió i pretenen suprimir drets com l’avortament, el matrimoni homosexual o la lliure circulació de persones i retallar la llibertat de premsa.
Tusk era fins fa un any president del Partit Popular Europeu i front a recents aliances entre els populars i partits ultres europeus, mostra que el camí per reforçar el projecte europeu no és aliar-se i governar amb forces com Llei i Justícia que deroguen els drets de les dones i retallen la independència judicial i dels mitjans de comunicació o criminalitzen la immigració, sinó governar amb els partits de centre, de dretes o d‘esquerres que creuen en Europa i els seus valors.
