Quan es publiquin aquestes línies ja s’haurà realitzat un brindis al sol, en vaixell, a la badia de Roses, per tal de presentar un projecte de recerca afavorit per la Universitat de Girona. Pot ser un brindis al sol, però també podria ser a una tempesta, un huracà mediterrani (un “medicà”), un esclafit, una DANA o sense anar més lluny a l’extrema sequera que assola l’Alt Empordà, conseqüència del canvi de corrents marins a la Mediterrània occidental i en concret al Golf de Lleó des del cap de Creus fins a Toló i molt probablement al Golf de Gènova. I tot producte a la vegada de la tropicalització de la Mediterrània que es ve anunciant des de fa més de 20 anys.
Aquestes són les realitats punyents i concretes que haurien de preocupar a la Generalitat, als ajuntaments i institucions de la Costa Brava, per tal de prevenir catàstrofes com les que passen ara sovint al País Valencià, o Alcanar mateix, on ja han començat a entendre que poca broma amb l’emergència climàtica i l’escalfament del mediterrani balear. Però no són objecte de recerca. I fa temps, no es d’ara, que uns quants estem insistint en que no s’està sent conscient de la vulnerabilitat i els riscos que amenacen la badia de Roses i en general tot el litoral i prelitoral gironí, des del temporal “Glòria” i ja abans, en la mesura que moltes de les seves localitats, per acabar-ho de reblar, no tenen o tenen caducat el seu pla d’emergència.
Resulta sorprenent que estudis participats per tretze universitats europees i que es van fer en el marc d’un projecte europeu nomenat ‘Mater I’ el 1999 i que va tenir continuïtat amb el ‘Mater II’ el 2003, sobre l’evolució del canvi climàtic a la Mediterrània occidental, no hagin tingut continuïtat, quan amb l’emergència climàtica en curs, les onades de calor marines estan provocant impactes en la biodiversitat marina i en la desaparició d’espècies, a la pesca i fins i tot el turisme. Però el més greu es l’aparició de fenòmens tropicals cada vegada més freqüents que haurien de ser estudiats, ja.
Doncs no, el que s’ha presentat recentment a Roses, és el projecte BIOPAIS, que té el suport de la Universitat de Girona, i una sèrie d’organismes, finançat pels fons Next Generation. I quin objectiu té aquest pla, que per cert, no inclou ni la Generalitat, ni la Diputació de Girona, ni cap dels ajuntaments de la zona?. Ni més ni menys que “els impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d’elevada biodiversitat i alt valor paisatgístic”. Quasi res amb la que està caient, no?
Aquesta “preocupació” que està reinterpretant el que és ecologia i ecologisme, i que a la demarcació de Girona i l’Alt Empordà té tal predicament que ha contaminat i esbiaixat cap a postulats conservacionistes el gruix de l’ecologisme que hauria de participar d’una lluita inclusiva per l’emergència climàtica i per les polítiques de mitigació del canvi climàtic i no separar-se d’aquestes, crea un conflicte polaritzat amb les energies renovables, com si aquestes fossin el problema i no la solució. Òbviament els lobbies fòssil i nuclear aplaudeixen amb les orelles.
Per més que diguin “així no”, és evident que en el fons el que es pretén es “aquí no”, en clara línia amb el fenomen NIMBY (no al costat de casa meva). Certament després d’anys de polarització han sorgit iniciatives que volen integrar les dues sensibilitats (la plataforma “Renovem-nos”) però que pràcticament no tenen audiència a l’Alt Empordà on conservacionistes, NIMBYs i teòrics del decreixement, mai els veuràs amb pancartes enfront l’AP-7, una benzinera, iots i creuers o furgonetes d’Amazon i sí enganxant cartells contra l’eòlica (la marina i la terrestre). Reivindicacions molt discutibles i discutides per altres científics, enginyers i ecologistes, que aquí son minoria però que, a més, estan silenciats per tot l’establishment institucional i mediàtic (i la inestimable ajuda de TV3), i on la Generalitat sempre està absent, per no ser “impopular”.
Encara és hora i d’això ja fa dos anys, que la Conselleria d’Acció Climàtica o algun climatòleg hagi desmentit o fet corregir les declaracions que va fer Antonio Turiel a Roses quan va dir la següent boutade o fake (com vulguem): “Els impactes ambientals de l’energia eòlica marina seran superiors als del canvi climàtic”. Sense comentaris!
