La Fiscalia s’ha posicionat a favor que s’admeti a tràmit la querella que el sindicalista Carles Vallejo va presentar contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70, mentre estava detingut. La querella es va presentar fa uns mesos al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, i ara la Fiscalia de Barcelona i la unitat especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat ha donat suport a la seva admissió. És el primer cop que el ministeri públic es pronuncia a favor de l’admissió d’una querella contra crims comesos per l’Estat franquista.
En un comunicat, la Fiscalia recorda que la nova Llei de Memòria Democràtica “imposa” a l’Estat el “deure” d’investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s’haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme. Amb aquesta nova legislació i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la Fiscalia conclou que “no procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment”.
En el seu informe favorable a l’admissió de la querella, el ministeri públic recorda l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els “principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari”, així com de la mateixa Llei de Memòria Democràtica.
El novembre del 2022, sota el lema Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium Cultural, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre’s poques setmanes després de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica i al·ludia a crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant. En el procediment està personada com a acusació popular la Generalitat.
Irídia ha valorat molt positivament que “un poder de l’Estat estigui treballant activament, per fi, per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme”. “És un pas endavant imprescindible, fruit de la lluita incansable d’organitzacions memorialistes i de drets humans, que fa més de 50 anys que ho reclamàvem”, conclou.
