L’Audiència de Girona ha absolt un acusat de violar una noia a qui havia conegut en una discoteca de Lloret de Mar (Selva) la matinada del 17 d’agost del 2019. La Fiscalia demanava quatre anys de presó per abús sexual amb accés carnal, però la sentència ha conclòs que no s’ha provat que la víctima no consentís. A més, el tribunal carrega contra l’actuació d’una policia, a qui responsabilitza de la pèrdua d’un vídeo dels fets.
La secció tercera recull que no hi ha proves que avalin que la noia estigués afectada pel consum d’alcohol “fins al punt de trobar-se privada de sentit”. Després d’haver estat consumint “una quantitat indeterminada de begudes alcohòliques” acompanyats d’altra gent, van accedir a l’apartament del processat, situat al pis superior del local. Un cop allà, van anar a l’habitació de l’acusat i van mantenir relacions sexuals. Sobre el consentiment, la sentència apunta que tampoc ha quedat provat que la noia “digués al processat que no volia mantenir relacions sexuals” ni que li indiqués “de manera que deixés clara la seva suposada negativa a mantenir-les”.
La sala determina que les lesions que els forenses van apreciar en la víctima, consistents en “petites masegades al coll, als braços i a l’escot, així com laceracions lleugeres a l’introit vaginal” són la “conseqüència natural” de les relacions sexuals i no acrediten tampoc que hi hagués un abús sexual. A l’hora de dictar la sentència absolutòria, el tribunal ha carregat contra la instrucció: “Ens trobem amb dificultats afegides pels errors comesos en la instrucció, alguns de grossor considerable”. En aquest sentit, l’Audiència ha exposat que tant una policia com la jutgessa instructora van veure unes imatges que el mateix acusat va aportar i que enregistraven part de les relacions sexuals, però que aquest vídeo s’ha perdut i “no ha estat presentat al tribunal”.
La sala en responsabilitza l’agent, i apunta que va tenir una “actuació incomprensible” que els ha “privat” d’aquesta prova perquè, en comptes d’introduir el vídeo als arxius policials i remetre l’original al jutjat, es va “limitar” a fer això segon, argumentant que les imatges eren “delicades” i no volia que circulessin. Això, sumat a un “cert descontrol en la custòdia de les peces de convicció” per part del servei comú processal de Blanes i a “errors”, va fer que tant el mòbil com el vídeo “acabessin per perdre’s”.
