Les passades eleccions del 28 de maig ens van portar la sorpresa d’un mapa de governs municipals i autonòmics amb canvis significatius. De seguida, la dreta va voler aprofitar l’avinentesa per convèncer-nos que el vot de dretes ha augmentat molt i això significava un canvi de cicle que tindria conseqüències ineludibles de canvi de govern a Espanya. Però la realitat no és del tot així si tenim en compte alguns factors molt importants:
- La davallada de C’s, ha generat transvasament de vot cap el PP. Vot que no s’ha perdut per la llei electoral, que castiga els partits que no arriben a un llindar mínim i premia als que treuen més vots. Així el PP ha sortit doblement beneficiat.
- Per altra part, l’abstenció de molts votants de Podemos, que ha significat la seva desaparició de molt governs locals degut a la llei electoral, que estableix un llindar mínim per tenir representació. Tot i que alguns votants de Podemos han votat al PSOE, altres antics votants del PSOE, arrossegats per C’s han acabat votant al PP. En general, l’abstenció d’esquerres ha sigut superior, pel desgast del govern, provocat per la campanya de desprestigi de la dreta.
- A Catalunya l’abstenció ha estat diferent i ha recaigut més aviat en partits independentistes, sobretot ERC, que no ha eixit gaire al govern de la Generalitat. El cicle de dominància del independentisme sembla haver-se esgotat i el partit cridat a l’alternança política es el PSC.
Vistos els resultats, el President del govern va prendre la decisió de convocar eleccions generals al dia següent mateix de les municipals i autonòmiques, prenent les regnes del debat polític. Al mateix temps, per poder governar, el PP ha de pactar amb Vox a molts municipis i autonomies, fet que evidencia la pèrdua de drets i llibertats que això significa pels ciutadans.
Paral·lelament, a l’esquerra del PSOE els petits partits sembla que hagin entès la necessitat de presentar-se junts per assegurar prou representació parlamentaria per poder influir en el govern. Això introdueix la possibilitat de que el vot a l’esquerra del PSOE no es perdi com va passar a les municipals, però Sumar podria no treure prou vots en algunes circumscripcions, afavorint a Vox.
Tot plegat ha canviat de manera rellevant el panorama polític, on l’aspecte més important per la dreta és aconseguir que l’esquerra no vagi a votar. I per l’esquerra, el que ha de fer és anar a votar i on es vegi la possibilitat de que es pugui perdre el vot, s’afegeixi al majoritari.
Per això, retorçant la realitat, el PP diu fal·laçment que Sánchez ha convocat les eleccions al juliol perquè la gent no vagi a votar. Vol fer creure al votant d’esquerres que no s’hi ha d’anar i al votant de dretes que hi vagi. Per altres raons, a Catalunya, alguns partits independentistes promouen l’abstenció. És clar que al nacionalisme català pot justificar millor el seu posicionament quan treballa a la contra, fent veure que no té res a veure amb Espanya. Això li possibilita l’enfrontament i la crispació. De la mateixa manera que l’extrema dreta espanyola ha crescut quan les opcions independentistes han estat fortes.
Però els que creiem en la democràcia, en la llibertat i en els drets socials sabem que costen molt d’assolir i de mantenir. No es pot baixar la guàrdia. En algunes coses (que caben als dits de la mà) el govern de coalició s’ha equivocat. Però també som conscients que amb més de 200 lleis aprovades era difícil no cometre algun error. Sabem que han estat temps difícils i malgrat això hem tirat endavant. Recordem com es va afrontar la crisi econòmica anterior, provocada per l’especulació financera i el govern d’Espanya del PP va decidir transferir recursos públics directament als bancs. Recursos que no van evitar els desnonaments, ni l’augment de l’atur, ni la davallada de les pensions, ni la pèrdua de teixit industrial. Això és el que va heretar el govern actual. Molt diferent al que ha fet el govern de coalició, que ha estat al servei de la ciutadania i del teixit empresarial, dels treballadors i pensionistes i en general de les polítiques de cohesió social i d’igualtat, fent un fort amortiment de l’impacte de la crisi financera generada per la Covid, la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.
Més que mai, hem de fer mans i mànigues per anar a votar. Si cal, aprofitar a votar per correu. Defugim dels cants de sirena dels qui volen desprestigiar la gestió de govern. Més que mai, anem a votar i siguem clars en el vot. La única manera de facilitar la governabilitat i el desenvolupament de les polítiques que afavoreixen als més febles es votar i fer-ho amb el cap.
