Sembla que els desitjos de reforma de l’Església catòlica plantejats per Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, al llarg dels seus deu anys de pontificat s’esvaeixen a mida que empitjora la seva salut. Francesc va ser triat per succeir al conservador Joseph Ratzinger, Benet XVI, en cinquena ronda, després de ser rebutjats la majoria de favorits d’un o altre corrent. Al llarg d’aquest anys Francesc ha fet declaracions contra l’exclusió dels homosexuals i obrint la porta al sacerdoci de les dones. I mentre es desbordaven les denúncies per abusos sexuals perpetrats per sacerdots arreu del món i la complicitat o silenci dels bisbes, que a diferència dels seus antecessors Francesc no ha intentar tapar, s’obrien esperances per revisar l’obligació del celibat. Un vot de castedat imposat per l’Església catòlica en el segon Concili de Trento, el segle XVI, per tal de deslliurar-se de la càrrega d’haver de mantenir l’esposa i fills dels sacerdots i evitar que aquests poguessin heretar bens de l’Església. En els primers mil cinc-cents anys de l’existència del cristianisme, els sacerdots podien casar-se, practicar sexe dins del matrimoni i tenir descendència com poden fer per exemple els protestants i els evangèlics.
No dic que la causa de la gran quantitat d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església que surten ara a la llum sigui només resultat de la prohibició dels religiosos a tenir relacions sexuals i una vida de parella, perquè entre els casos d’abusos en l’àmbit escolar o del lleure que ara es coneixen hi ha també professors i entrenadors laics, molts d’ells casats. Com també són casats molts tiets que abusen dels seus nebots o nebodes. En tots els casos són abusos que es fan des d’una posició de poder vers algú més jove que tot i potser no entendre què està passant, patirà les seqüeles tota la vida, sobretot si no trenca amb l’agressor que és castigat i apartat. Però sense justificar-ho, està clar que la prohibició de gaudir lliurement de la sexualitat, se sigui heterosexual, homosexual o bisexual, és una de les causes de la gran quantitat d’abusos de religiosos vers menors.
Parlo d’això perquè jo vaig ser alumne del Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, centre del que fa un mes i mig es van fer públiques nombroses denúncies vers deu capellans, hermanos i també contra algun professor seglar per abusos sexuals i tocaments perpetrats des dels anys setanta fins no fa gaire. I oberta la caixa de Pandora s’han conegut en l’escola que jo vaig estudiar, pràctiques habituals d’alguns sacerdots sobre interrogatoris de confessionari morbosos amb els que alguns religiosos s’excitaven sexualment. “Et toques? I com és el que surt? I quin gust té?”. Repeteixo que jo mai vaig patir cap d’aquests abusos ni interrogatoris morbosos, però sí que veia alguns capellans i hermanos morbosos i amb molta ploma, que de vegades feien comentaris que amb ulls d’adult es podrien interpretar com lascius i gens innocents. Fins el penúltim any del meu batxillerat, parlo de mitjans dels setanta, l’escola només tenia, nois. I les noies van començar a entrar l’any 1976. I si be un dels denunciats quan jo estudiava allà era un capellà carismàtic que practicava ioga i era bon guia de muntanya a qui s’atribueixin nombrosos abusos cap a noies, altres capellans i hermanos, en uns anys que tots els alumnes érem del sexe masculí, se’ls acusa de ser agressors de nens i nois.
La rotunditat de les denúncies m’ha afectat perquè un dels a qui ara s’acusa d’abusos, era amic dels meus pares i va ser qui va fer els funerals pel meu pare i la meva mare. Recordo aquest capellà com va venir a casa els pares, un parell de dies abans de morir de càncer el meu pare, sabent ell que es moria i recordo com li deia al meu pare “aviat Nostre Senyor t’abraçarà”. Jo sóc ateu, i em costa entendre com persones que aparentaven tanta bondat tinguessin aquesta altra faceta pròpia d’un depredador vers a menors, que actuava protegit per un sentiment d’impunitat.
Repeteixo que no estic atenuant la gravetat dels abusos pel fet que aquests religiosos no poguessin viure una sexualitat normal en situació d’igualtat i plena visibilitat. Però si l’Església catòlica continua negant l’accés a les dones al sacerdoci i prohibint el matrimoni aquesta xacra es perpetuarà i bastants sacerdots continuaran exercint de manera tòxica i depredadora el que diu l’Evangeli de Mateu de “deixeu que els nens s’acostin a mi”.
