Espanya assumeix la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea aquest dissabte 1 de juliol i fins al 31 de desembre d’aquest any,una tasca que recupera després de 13 anys -l’última va ser el 2010, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero– i que li atorga la responsabilitat de presidir i impulsar les reunions perquè la UE avanci en matèria legislativa. Tancar la reforma de les regles fiscals, la del mercat elèctric i avançar en el Pacte Migratori són alguns dels principals reptes que se li plantegen al llarg del semestre europeu, que inevitablement també tindrà un ull posat en les eleccions generals del 23-J i els posteriors pactes electorals.
El primer acte oficial de la presidència es produirà aquest mateix dissabte a Kíiv, on el president del Govern central, Pedro Sánchez, es reunirà amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. La trobada pretén refermar el compromís de la UE amb Ucraïna i fer palès un “suport sense fissures” del bloc comunitari en l’àmbit militar, financer i humanitari, una de les qüestions que és present a pràcticament a tots els debats que es fan des de Brussel·les.
El següent dia l’agenda de la presidència continuarà amb una reunió a la Moncloa amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el dilluns serà el torn del col·legi de comissaris, que es desplaçaran fins a la capital central. A partir d’allà, per davant hi haurà sis mesos de trobades d’ambaixadors, ministres i caps d’estat que buscaran avançar en diversos dossiers i tancar algunes carpetes abans de les eleccions europees, previstes el juny de 2024.
