La naturalesa sembla un sistema organitzat, coordinat i interdependent. Els lleons cacen, les abelles recol·lecten i pol·linitzen, guiades per l’instint? Animals gregaris que actuen amb ordre jeràrquic i procediment prefixat.
Nosaltres evolucionem de micos a humans, en posar-nos drets i utilitzar les mans. El cervell va desenvolupar la intel·ligència a la recerca de noves formes i instruments que facilitessin saciar millor necessitats i expectatives. Operem amb estructures i procediments variats. Amb el conscient i l’inconscient.
Utilitzem el pal i la pedra. Les unim després per formar destrals i llances, més duradores i eficaces. Vam inventar la roda i la domesticació d’animals de tir ens va descarregar de pesades tasques de transport. El descobriment dels metalls i la metal·lúrgia va ser decisiu en la construcció de millors estris i eines. Va prosperar l’agricultura, la ramaderia, la medicina, la construcció, la mecànica, l’electrònica, …
Vam aprendre a encendre, fer servir i controlar el foc. Energia que, juntament amb l’eòlica i la hidràulica, va aconseguir més i millors béns i serveis. En espera de la nuclear de fusió, la de fissió i la fotovoltaica augmenten les possibilitats. La màquina de vapor, el motor d’explosió, el descobriment de l’electricitat, el transport en alta tensió i l’emmagatzematge en bateries permet utilitzar l’energia en itinerància i llocs diferents del de la seva generació.
Passem de nòmades, caçadors i recol·lectors principalment, a fundar pobles i ciutats. L’increment i la transmissió de coneixements, la cooperació i la coordinació dels esforços, que va seguir l’especialització artesana, va millorar contínuament el producte obtingut, el romanent del qual es podia adquirir mitjançant l’intercanvi, la compra amb diners o l’espoliació armada.
Amb la revolució industrial, el mercader capitalista va introduir un canvi substancial. En lloc de comprar el producte artesà, va passar a comprar el treball obrer. De produir prou per viure millor, es va passar a produir al màxim per a l’enriquiment de l’amo i el benefici pecuniari, que va passar a ser l’objectiu principal, mitjançant la plusvàlua.
La intel·ligència individual de l’artesà va ser utilitzada pels obrers en la seva acció col·lectiva, impel·lits per les noves condicions de treball i la consciència de classe.
Iniciat el segle XX, el congrés sindical de Sants va impulsar l’adquisició de coneixements professionals, científics i culturals, amb el foment de la intel·ligència obrera. Els amos dels mitjans de producció, van idear sistemes per dificultar-la i fer-la innòcua al funcionament de la producció en massa.
Avui l’antic capitalisme industrial transita cap a l’especulació financera, la construcció immobiliària, l’apropiació i la concentració privada de béns de primera necessitat, com l’alimentació, l’aigua, l’energia, l’habitatge, les telecomunicacions, … En aquest context neoliberal de desindustrialització, que evita cada cop més el treball humà qualificat, l’apropiació es fa mitjançant les pujades de preus que repercuteixen a tota la població. Aquí coadjuva la guerra.
En aquesta transició intenten evitar que la intel·ligència del ciutadà s’exerceixi col·lectivament. En això hi ha les xarxes socials amb l’omnipresent mòbil. Per evitar que l’avanç en l’assumpció dels drets humans, els requeriments sanitaris, educatius, d’empara a la vellesa, a la malaltia i infortuni, la cultura, l’ocupació del temps lliure…, en un entorn jurídic social i democràtic de dret, posin en qüestió els beneficis de l’1% de la població, propietari de més de 50% de la riquesa del planeta.
Aquí apareix la IA, en suport electrònic i aviat quàntic. Algorismes dissenyats per humans, que responen a propòsits sense control adequat, necessitada d’aportació energètica. Són tan prodigiosos les ostentació de la IA, que hi ha el perill que assumeixi funcions essencials, que surti el geni del llum i que s’obri la caixa de Pandora.
Aquests avenços cientificotècnics obliga al rigor responsable, a corroborar a priori els propòsits, la bondat i la fiabilitat de procediments i resultats, com es fa amb els medicaments, per exemple. Tot i que el descontrol mediambiental no mou l’optimisme.
Cal estimular l’enfortiment del pensament crític i posar els mitjans que evitin que ens facin dependents i subordinats a les seves màquines i cobdícia.
