La Universitat de Toronto fa quasi un any que es nega a donar informació completa sobre qui finança i en quina quantitat Citizen Lab, l’equip que va publicar al seu portal web, el 18 d’abril de l’any passat, l’informe que va batejar com CatalanGate. Citizen Lab es defineix com “un laboratori interdisciplinari amb seu a la Munk School of Global Affairs & Public Policy de la Universitat de Toronto, centrat en la investigació, el desenvolupament i la política estratègica d’alt nivell i el compromís legal a la intersecció de les tecnologies de la informació i la comunicació, els drets humans, i seguretat global”. El professor de la UNED José Javier Olivas, que aquest mes de març va presentar al Parlament europeu un estudi de 250 planes titulat “El cas Pegasus. Una revisió crítica de l’informe CatalanGate de Citizen Lab”, va demanar el juliol de l’any passat a la Universitat de Toronto que li facilités els noms de les entitats que financen Citizen Lab i en quina quantitat ho fan. Malgrat la suposada transparència que han d’exhibir les institucions públiques canadenques, els responsables de la Universitat de Toronto es resisteixen a donar Olivas aquesta informació.
L’única cosa que ha volgut difondre la universitat canadenca, després d’un llarg intercanvi de correus electrònics amb Olivas, és una taula amb els ingressos de Citizen Lab des del 2017 fins el 2023 però sense que hi consti el nom de cap de les entitats que els fa. En aquesta taula es detecta un augment espectacular de les aportacions dels donants a l’equip canadenc, dirigit per Ronald Deibert. El curs 2017-2018 aquests ingressos van ser de 871.776 dòlars mentre que el 2021-2022, l’any en què es va publicar el polèmic CatalanGate, es van enlairar fins els 3.713.603 dòlars. En el quadre, a més de no constar-hi el nom dels financers, hi ha errors gruixuts com l’apunt d’un ingrés d’1,5 milions d’euros el curs 2021-2022 amb data de compliment del 31 de desembre de l’any 9999 (?). A més, dos apunts de 450.000 dòlars dels Estats Units tenen valors diferents al convertir-los en dòlars canadencs: 586.845 dòlars en un cas i 765.585, en un altre.
En la petició d’informació que Olivas va fer a la Universitat de Toronto explicava que “sóc un politòleg que investiga sobre la desinformació i el populisme” i assegurava que “tinc proves que suggereixen una mala conducta de recerca per part de Citizen Lab i volia confirmar algunes de les meves hipòtesis sobre conflictes d’interessos no declarats”. El professor de la UNED constata amb les dades que ha obtingut que “el finançament d’aquesta entitat s’ha més que duplicat en els darrers dos anys però no és possible saber quina organització és la responsable d’un augment tant gran del finançament de Citizen Lab”. Creu que aquest finançament pot procedir de les grans empreses tecnològiques per les quals Citizen Lab treballa, sense voler reconèixer-ho públicament, o de les entitats independentistes interessades en organitzar un muntatge de propaganda política entorn del CatalanGate.
Les raons adduïdes per la Universitat de Toronto per ocultar els noms de les entitats privades que financen Citizen Lab és que “es podria esperar raonablement que la divulgació perjudiqui els interessos econòmics o la posició competitiva de la Universitat” i que alguns financers prefereixen mantenir-se en l’anonimat. Cap d’aquests arguments, però, justifica l’opacitat d’una universitat pública a l’hora de retre comptes dels diners que ingressa un dels seus departaments, com és la Munk School of Global Affairs & Public Policy, de la qual depèn Citizen Lab. Olivas recorda als directius d’aquesta universitat que una manca de transparència així és totalment inadmissible a Espanya o a qualsevol país de la Unió Europea.
