L’alumnat de quart de primària de les escoles espanyoles està perdent comprensió lectora, segons el darrer estudi PIRLS que ha analitzat el progrés d’aquest alumnat a 57 països participants durant el període 2016-2021. D’acord amb l’estudi publicat, Espanya està dotze punts per sota de la mitjana del conjunt dels països de l’OCDE i set punts per sota del total de la Unió Europea. L’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que impulsa l’estudi, considera que el retrocés d’Espanya és “significatiu” i, de fet, l’alumnat del conjunt de l’Estat està per sota del total de la UE en tots els indicadors que recull l’avaluació internacional.
L’impacte de la pandèmia ha afectat els resultats de tots els països participants, donat que el període de tancament de les escoles va perjudicar el rendiment. En el cas d’Espanya, però, la reobertura ràpida dels centres educatius, en comparació amb altres països que van tenir les escoles molt més temps tancades, va evitar un descens més important en els indicadors estadístics.
Montserrat Garcia, directora del mètode d’entrenament de la lectura Glifing, no es mostra gens sorpresa per aquestes dades, perquè, per ella, és una evidència quan parles cada dia amb el professorat i les escoles. En declaracions a EL TRIANGLE, la fundadora de Glifing afirma que “les escoles sempre han estat molt preocupades per la comprensió lectora, però la pandèmia ha posat en evidència un problema que ja existia i que ha empitjorat. Aquesta preocupació ara s’ha convertit en alarma”.
Segons Garcia, “fa molt de temps que les mestres diuen que els nens arriben cada vegada amb retards més grans a l’escola, i no només a escala de comprensió lectora. Hi arriben amb menys eines comunicatives, coneixen menys vocabulari i tenen menys recursos per comunicar-se. Per tant, la feina a l’escola s’endarrereix”. Aquest retard provoca que els coneixements que s’havien d’haver assolit a I5, s’aprenguin un curs més tard i que el recorregut d’aprenentatge durant el curs escolar sigui més lent.
La psicòloga Montserrat Garcia es va començar a preocupar per aquesta realitat quan el seu fill petit va tenir problemes d’aprenentatge, estava desmotivat i vivia una situació de fracàs escolar. A través del joc va intentar motivar el seu fill en la lectura, i així va ser com va néixer el mètode Glifing, que ara està ajudant infants de 160 escoles de tot l’Estat. El seu objectiu és que la lectura sigui un repte assolible i que els acompanyi en l’èxit escolar. Per fer-ho, el mètode d’entrenament es basa en tres principis bàsics: “La tecnologia, primer, ens permet mesurar de forma objectiva tota l’evolució lectora de l’alumne; ens permet personalitzar el camí d’aprenentatge en funció de cada infant i, així, si ets una gran lectora et posaré textos, però si tens més dificultats et posaré paraules. I el tercer principi és atreure la seva atenció a través del joc, perquè es competeix amb un món molt audiovisual. És més fàcil la pantalla que el llibre, i necessitem que els nens llegeixin”.
La Fundació Bofill fa temps que treballa en la millora de la competència en comprensió lectora de l’alumnat perquè és clau per accedir al coneixement i pot ser la causa d’un fracàs escolar o d’un abandonament dels estudis. En declaracions a EL TRIANGLE, la directora del programa Lecxit sobre promoció de la comprensió lectora, Marta López, alerta que no tot l’alumnat es veu afectat de la mateixa manera per aquestes dificultats per interpretar textos, ja que la davallada en comprensió lectora és superior en els centres educatius d’alta complexitat que no pas en els de baixa complexitat. “Hi ha perfils amb pitjor situació, i han empitjorat més que altres”.
Un altre element a tenir en compte, segons Marta López, és que les dificultats per accedir al coneixement no són exclusives de la primària, sinó que arriben també a la secundària “Si estem dient que, quan acaben la primària, un de cada set nens no té un nivell òptim de comprensió lectora, aquests nens són els mateixos alumnes que arriben a la secundària amb moltes dificultats” per avançar en el seu aprenentatge. “És veritat que com més tard ens hi posem, més dificultós és. Cal invertir més en els primers anys d’escola, perquè fer-ho en la secundària és més complicat”.
Com a camí a seguir, les dues entrevistades pensen que la personalització del procés d’aprenentatge és clau i que cal ser molt constant en l’entrenament de la lectura. “La lectura s’ha de treballar i se li ha de dedicar temps, com diu Montserrat Garcia. Marta López afegeix que “l’acompanyament familiar té una relació directa amb el nivell lector i que cal reforçar polítiques en aquest sentit”.
